En temps passats, entre els vius i els difunts la convivència era una cosa molt més propera del que avui ens podem arribar a imaginar. La mort en tota la seva magnificència era per als nostres ancestres una cosa consubstancial a la pròpia vida i era considerada i tractada de forma natural, sense els tabús ni l’obscurantisme amb els que l’han acabat d’encobrir.
Molt s’ha escrit i conjecturat sobre l’origen del nom de la Caritat de Palafrugell, un veïnat molt antic que es va originar a ponent del castell en un territori fèrtil i abundant en aigua, que en el transcurs del temps es convertí en carrer, però l’antigor de tal denominació, ens inclina a pensar que la caritat a la que es refereix el nom té molt a veure amb les rendes de les que es nodria la institució caritativa, o pia almoina Barceló.
Eusebi Domènech Cama va néixer a Mont-ras l’any 1865. Era el fill mitjà de cinc germans, tots ells fills de Jaume Domènech Puig, un jornaler natural de La Batlloria, província de Barcelona i de Margarida Cama Vidal, de Sant Joan de Palamós. La família va estar residint al poble de Mont-ras fins que per motius de feina es traslladà a viure-hi a Palafrugell.
L’apotecari del castell de Palafrugell Francesc Roger deixà escrit en un llibre de la botiga la celebració festiva que va tenir lloc a la població de Palafrugell quan, acabada l’obra de Pau Costa, es va col·locar el primer pany d’or en el retaule.
La fonda de La Estrella és un establiment molt antic. Va camí d’acomplir un quart de segle d’existència, i durant el transcurs d’eix temps, han succeït en l’establiment multitud de històries, anècdotes i fets, algun dels quals son coneguts i molts altres que ignorem, s’han perdut en el plecs del temps i no els podrem conèixer mai més. Ningú no els podrà rememorar.
En la segona meitat del segle XIX l’entramat viari de Palafrugell era el resultat de segles de creixement urbà espontani, sense organitzar, on era la propietat i no el bé comú la que determinava el resultat urbanístic, exceptuant algunes intervencions puntuals que es limitaven a rectificar l’alineació d’algun carrer existent, actuant sobre les parcel·les que eren buides de qualsevol edificació.
Seria pels vols de la mitja nit del dilluns 22 de febrer de 1903, quan el comerciant Josep Girbau tornava al seu domicili; aquell havia sigut un dia de treball intens i anhelava el poder estirar-se en el llit a descansar.
En el llibre d’Henry Lyonnet A travers l’Espagne Inconnue, editat a Barcelona el 1896 per Richardin Lamm et Ccie, Succursale E. Dentu, París, en parlar el viatger de Palafrugell ressaltant el gran centre de producció que era de taps de xampany i de com s’havien enriquit alguns industrials amb aquest ofici, lloà l’existència de algunes cases molt ben construïdes.
El carrer de la Tarongeta es va anar formant sobre l’antic camí de Vilaseca que s’iniciava fora muralles, en els fossats del racó nord-est del castell de Palafrugell. En aquell punt existia una torre cantonera que reforçava l’encontre de les murades nord i est del recinte.
La Pineda d’en Marquès va ser en el passat un lloc d’estimada concurrència dels palafrugellencs, era el lloc d’esbarjo que li corresponia tenir en una època en la que el temps d’oci es repartia entre el passeig, la missa, el casino, la taberna, i els ateneus d’exaltació republicana.
El vent s’ha convertit en un destorb per a la gent, però en el passat era útil, era l’únic motor amb el qual es comptava per a moure els molins, les barques i els vaixells de vela.
