Glòria Jara i Albertí
Santa Cristina d’Aro.- El diumenge 21 de maig Solius va celebrar la Festa dedicada a Sant Baldiri. Va començar a les 10 del matí amb una missa solemne a l’església de Solius, oficiada per la comunitat de monjos del monestir cistercenc de Santa Maria de Solius.
I es va acabar, passada la una del migdia amb un aperitiu i mitja audició de sardanes, a càrrec de la cobla “La Principal de Banyoles”. El plugim que va anar caient durant tot el matí va comportar canviar l’emplaçament de les sardanes, els músics es van soplujar a sota d’un cobert arran de la façana principal de l’església i els sardanistes van ballar a sota de dues carpes que l’Ajuntament de Santa Cristina va posar, on antigament hi havia hagut el cementiri parroquial.
Però enguany la Festa de Solius va comptar amb un acte especial. Després de la missa, a la sala d’actes del monestir de Solius, es va portar a terme la conferència “Solius, el repòs de Xavier Monsalvatje”. Després de la presentació de l’alcaldessa Mª Lourdes Fuentes, i de la intervenció de l’arxiver municipal Jordi Gaitx es va donar pas a Josep Pujol, professor, escriptor i autor de la biografia de Monsalvatje. En un primer moment, el ponent va centrar Xavier Monsalvatje Iglésias a l’època que va viure i finalment es va desvetllar la petja que va deixar a Solius.
Xavier Monsalvatje va néixer a Olot a l’any 1881 i va morir a Girona al 1921. Tot i la seva curta vida se’l recorda com a escriptor, pintor, mecenes, melòman, una figura cabdal del modernisme i noucentisme gironins i amic de figures com Carles Rahola, Joaquim Pla i Cargol, Miquel de Palol…
Xavier Monsaltje es va casar al 1910 i va tenir 4 fills, un d’ells va ser el que anys després va destacar com a compositor, Xavier Montsalvatge Bassols. Va seguir la tradició familiar de dedicar-se a la banca, però a la vegada conreava diverses arts. Segons Josep Pujol, Monsalvatje era un personatge molt creatiu, solia pintar a l’aire lliure, sobretot a Girona i a la Garrotxa i a la nit dibuixava, feia mobles, arquetes…
Quan es va posar malalt el metge li va recomanar que “respirés aires de marina” i al 1917 es va allotjar a l’antiga rectoria de Solius amb el rector Jaume Bach Surroca i la majordona, Beneta. Es creu que va descobrir Solius arrel de la família Malagrida d’Olot emparentada amb els Malagrida del mas Tapiolas de Solius. La seva estada en aquest bell indret no li va servir per reposar, tal com li recomanaven els metges, sinó que hi va passar la llarga estada escrivint i pintant. Tot i que testimonis orals van explicar, al seu moment, que Monsalvatje pintava molt per Solius, tan sols es conserva l’oli que representa l’església parroquial de Solius amb els seus esvelts xiprers.
Monsalvatje ser un escriptor poc prolífic, a l’any 1917 va publicar a Girona, conjuntament amb Joaquim Pla Dalmau, Terra de gestes i de beutat. Posteriorment, amb el llibret que Carles Rahola li havia dedicat i amb els textos que escrivia a Solius fruit de les vivències que tenia es va publicar el seu segon llibre, Proses del viure a Solius a l’any 1921, just després del seu traspàs. D’aquests textos escrits a Solius, 3 van ser premiats als Jocs Florals de Girona. Segons el biògraf de Monsalvatje, Josep Pujol, Proses del viure a Solius “no té res a veure amb el primer llibre”. Pujol hi veu un canvi d’estil franciscà, que està més a prop de les coses petites i de la natura i que ofereix una lectura doble. A l’any 2017, amb motiu dels 50 anys del monestir de Solius i dels 100 anys de l’estada de Xavier Monsalvatje a Solius, l’Ajuntament de Santa Cristina va reeditar una edició facsímil de Proses del viure a Solius. En acabar la conferència, algunes de les 40 persones que hi van assistir van poder adquirir-lo.
Monsalvatje va deixar Solius a l’any 1920 i per demostrar que ja s’havia recuperat va anar a peu, acompanyat de diversos veïns de Solius, fins a l’antiga estació de Bell·lloc. Es va establir a Girona però com que la banca no anava bé va tornar a Olot, on va morir al 1921. Anys després els descendents d’aquesta persona tan carismàtica van normalitzar el cognom de la nissaga tal com avui el coneixem: Montsalvatge.
Aquesta conferència és una activitat del cicle de conferències “Salut i Societat 2022/23” del Museu d’Història de Sant Feliu de Guíxols i de la Universitat de Girona. Càtedra Martí Casals de Medicina i Salut en l’Àmbit Rural. Va tenir el suport de la Fundació Pascual i Prats, la Diputació de Girona, COMG i el departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.
