Ramir Lacasa
Fins i tot a Palafrugell, una població de llarga tradició republicana, es va crear un batalló infantil. El Batalló Infantil de Palafrugell fou una organització creada pel maristes, amb la finalitat d’inocular els minyons el culte a la pàtria i la mentalitat militarista incorporant la instrucció militar a l’escola.
Soldats en miniatura com els denominà el seu padrí local Bonaventura Sabater, diputat de la Lliga Regionalista el dia que els feu entrega de la bandera que els va regalar el doctor Joan Mas Casamada, per la festa major de 1913. Durant la promesa que van fer els nois se’ls demanà valentia i bona pràctica en els exercicis guerrers per estar preparats quan entressin en files en qualitat de soldats de debò. La madrina del Batalló va ser la senyora Antònia Arólas Serra, esposa del patrici Eusebi Genís Girbal.
Els primers batallons infantils sorgiren a Espanya durant la darrera dècada del segle XIX, i és arran de la crisi polític-militar de les pèrdues colonials de fi de segle que la seva aparició s’intensificà. Durant la guerra del Marroc (1909-1927), els batallons es recondueixen amb la presentació a Espanya dels Boy Scouts, que ací adoptaren el nom d’Exploradores de España.
Els maristes de Palafrugell havien establert una comunitat escolar a la vila l’any 1894, on s’acolliren els fills barons de les millors famílies del poble, i van organitzar el Batalló Infantil entre els seus alumnes durant la primavera de 1913 a imatge del que ja existia a Girona. Nomenaren capità Joan Bordas, un noi espavilat i amb dots de lideratge qui dirigí aquell any una desfilada per la població acompanyant la processó de Corpus. Els joves alumnes que formaven part del seguici religiós anaven vestits amb uniforme de soldat i carregaven un fusell a l’espatlla, l’arma oficial de l’exèrcit espanyol (1898-1957), el modern fusell de tanca d’importació germana Mauser, que s’havia adoptat en substitució del model Remington 1871. Aquest rifle de repetició amb que havien de bregar els nanos feia 1,235m, amb un pes de 4 quilos, tenia un calibre de 7×57 i capacitat per a 5 cartutxos.
La benedicció i entrega de la bandera del batalló es va celebrar el dilluns dia 21 de juliol de 1913 a la Plaça de la Constitució, la que avui és Plaça de l’Església, i va ser el capellà local mossèn Martí Figueras qui beneí el pavelló insígnia. El batalló feu una sèrie d’evolucions marcials davant la tribuna de personalitats amb la seva banda de cornetes i timbals, i durant la missa de campanya que es va celebrar a la plaça, la banda del regiment d’Àsia de Girona, present en l’acte, executà peces de música del compositor francès Jules Massenet. En acabar l’acte el batalló desfilà de forma marcial pels principals carrers de la població acompanyat per la banda del regiment. Les desfilades i les parades militars eren les principals activitats i a través d’elles el batalló escolar propiciava el desenvolupament de la ideologia imperant en l’època, la moral cristiana i la del culte romàntic-nacionalista a la pàtria. Una filosofia en contradicció amb una Catalunya antimilitarista i d’aspiracions sobiranistes, on es fomentava la pertinença a la terra, i l’exèrcit representava el més fanàtic enemic del nacionalisme català.
No sabem fins quan va sobreviure el batalló infantil de Palafrugell; de les seves activitats i existència va desaparèixer qualsevol noticia a la premsa local més enllà en el temps del mes de desembre de 1913. Els maristes encara romandrien a la població fins l’any 1936, però no sabem si van continuar fomentant l’esperit catòlic-militarista entre els minyons de la vila a través dels batallons escolars. Hem de suposar que van tenir continuïtat durant un cert temps.
