Ramir Lacasa
Molt s’ha escrit i conjecturat sobre l’origen del nom de la Caritat de Palafrugell, un veïnat molt antic que es va originar a ponent del castell en un territori fèrtil i abundant en aigua, que en el transcurs del temps es convertí en carrer, però l’antigor de tal denominació, ens inclina a pensar que la caritat a la que es refereix el nom té molt a veure amb les rendes de les que es nodria la institució caritativa, o pia almoina Barceló.
Durant l’Edat Mitjana fou creença generalitzada que la salvació eterna de l’ànima es concretava realitzant una obra meritòria de caritat moments abans del traspàs, o en vida, fent donacions pies de bens immobles o dineraris a l’església per a ser destinades a aquesta finalitat.
Per tal de canalitzar i gestionar aquestes deixes caritatives l’església institucionalitzà un tipus d’organització que s’encarregava de distribuir els desitjos pietosos instituint les Pies Almoines, que es nodrien i capitalitzaven dels fons rebuts i els havien de destinar a socórrer els necessitats.
Durant la segona meitat del segle XIII es creà una pia almoina a la població de Palafrugell instituïda pel clergue Pere Barceló. La fundació pietosa, gestionada i acuradament comptabilitzada pels rectors de l’església de Sant Martí, tenia la missió assistencial d’atendre caritativament els pobres de la vila. De bon principi aquest fons es nodrí d’importants aportacions que els feligresos pietosos donaren a l’església en cases i capital, però sobre tot en camps i terres de conreu. L’Almoina Barceló arribaria a acumular quantiosos bens que produïen importants beneficis.
La capitalització dels fons en metàl·lic que s’anaven acumulant es realitzava invertint-los en la compra de noves propietats que ajuntades als immobles rebuts de forma directa, eren immediatament posades en emfiteusi per tal de generar els beneficis buscats.
El 29 de juliol de 1269, Gaufred, prior de Sant Miquel de Cruïlles, va vendre a Pere Barceló un hort situat a Palafrugell, sota la font, i de l’aigua de la font, per 650 sous. Hem de creure que la font a la que es refereix la venda era a l’entorn o al mateix indret de la Caritat, un nom que no apareix fins el 1277, un any aquell que fou prolífic en adquisicions per part del clergue Barceló. Com va ser el 10 de març d’aquell any, quan, entre altres propietats, Guillem de Pals li vengué la terra que tenia Ermessendis Mercadera a l’indret de Caritat .
És possible que fossin aquelles possessions, i altres camps i hortes no relacionades aquí, de les quals l’almoina Barceló posseïa el directe domini, les que, pel fet d’estar situades en aquell indret proper a la població i estar destinades a fornir els fons de la caritativa institució, donessin el nom de Caritat al lloc.
L’almoina Barceló torna a figurar com a posseïdor del domini directe d’una terra situada al veïnat de Caritat, dins del Clos Safont de Dalt, que el pescador Joan Pi, ven a finals del segle XVI, el 1591 , a Pere Esteve.
