Ramir Lacasa
Palafrugell, sent part de l’Empordà, ha estat des de sempre una vila on la volició de les llibertats individuals ha estat majoritària entre la població.
És aquest un sentiment que dins el panorama polític va trobar en el pensament republicà l’orientació ideològica afí als seus principis fonamentals; només caldria repassar qualsevol fet de la història per a corroborar tal asseveració. Un fet notori en aquest sentit va esdevenir quan el ministre d’Agricultura, Indústria, Comerç i Obres Públiques de l’estat, Fèlix Suárez Inclán y González-Villar, havia de venir a presidir la cerimònia de posada de la primera pedra del dic d’abric del port de Palamós el dia 24 de juny de 1902. El ministre i un nodrit seguici de personalitats van fer el trajecte en tren des de Flaçà i una ocasió així no va passar inadvertida entre els veïns de Palafrugell.
No cal dir que l’acte oficial previst a Palamós servia al propi temps per a potenciar, com si ja no ho estès prou, la influència i protagonisme del qual gaudien els cacics del districte de La Bisbal, l’exministre Joaquim López Puigcerver i el diputat a Corts llagosterenc, nascut a Palafrugell, Jaume Roure i Prats, tots dos alts càrrecs del Partit Liberal.
Aquest fet s’ha d’entendre en el seu moment i dins un context en el qual el Partit Liberal de Cánovas, al qual pertanyien tots aquests polítics, havia signat un pacte amb el Partit Conservador de Sagasta, denominat Pacte del Pardo (24 de novembre de 1885), en el qual s’acordava a la mort d’Alfons XII una alternança en el poder entre ambdós partits.
Aquestes formacions aconseguien els vots gràcies a les xarxes caciquils que tenien repartides arreu del país; Roura, a més, havia estat president de la Junta Provincial del Cens Electoral (1893-1896) i tenia molta mà en les llistes de votants. Amb el pacte que havien signat s’impedia l’accés al poder d’ideologies titllades de radicals, com eren cregudes l’anarquisme, el socialisme i el republicanisme, orientacions polítiques que segons els conservadors podien posar en perill el règim monàrquic. I a Palafrugell existien uns quants grups d’aquets elements considerats extremistes.
El dilluns 23 de juny de 1902, l’expedició embarcada en el tramvia del Baix Empordà va arribar a l’estació de Palafrugell a les tres de la tarda. Tal i com s’havia programat el tren es va aturar a l’estació perquè els amics, autoritats, comissions i particulars del poble i d’altres poblacions dels voltants poguessin saludar els il·lustres expedicionaris. De tornada, el dia 25, desprès de la inauguració, estava previst que als forasters se’ls obsequiés amb un banquet al santuari de Sant Sebastià.
En el mateix moment en que el tren s’aturava, el corneta de la Guàrdia Civil de la vila va interpretar la marxa reial i la benemèrita força es situà en formació d’homenatge. A l’andana hi eren presents l’alcalde, el capellà, el fiscal municipal, la junta en ple de la Càmera Agrícola, l’administrador de la duana, el Caporal de Mar i els industrials i notables de la població. De Pals, Regencós, Begur, Mont-ras, Vall-llobrega i d’altres poblacions properes hi havia sengles representacions.
Molta gent de Palafrugell, que també estava present, cansada de suportar els capricis dels dos cacics provincials va voler evidenciar el seu desgrat, fent testimoni de la demostració al ministre d’Obres Públiques. Quan aquest féu peu a terra de la munió de gent que esperava va explotar una espectacular cridòria amb vives a la República, i moris al rei i als cacics, evidenciant que en aquell districte, ni el rei, ni Puigcerver ni Roure tenien simpaties.
El ministre Suárez Inclán es va impressionar profundament de tal manifestació, tant és així que quan va arribar a Palamós va conferenciar amb el govern i pensà de tornar a Barcelona a bord del cuirassat Vitória que s’havia desplaçat a la vila veïna per l’acte inaugural. En aquell moment de subversió popular inesperada el tinent Cruz de la Guàrdia Civil manà carregar de manera inexorable contra els esvalotats i els guàrdies van escometre la gent a cops de culata. Quan el tren emprengué la marxa la Guàrdia Civil va haver de dispersar la gent que continuava increpant les autoritats locals.
El dimarts 24, dia de la inauguració de les obres del port, hi va haver festa grossa a Palamós i l’endemà, dia 25 de juny a les 6 del matí, sortí el ministre en un tren especial directe a Flaçà acompanyat de les autoritats provincials. Els cacics, diputats, autoritats i personatges de notòria influencia política i social de la província emprengueren el viatge a Palafrugell per assistir-hi al banquet que les forces vives del país els hi dedicaven en el santuari de sant Sebastià i aquest cop van poder travessar la població sense rebre cap demostració hostil d’una gent que els ignorava completament.
