Per Pau Roig
Obert l’any 2009 després de les obres de recuperació i restauració del traçat i rehabilitat de nou a finals del 2016, el “Camí de l’Aigua” és una recorregut curt però amb força pendent (134 metres de desnivell acumulat) que uneix el nucli urbà de Begur amb la platja de Sa Riera passant prop de l’antic convent de Santa Reparada, construït durant la primera meitat del segle XVIII i convertit ja fa uns anys en un hotel de luxe.
És un camí tranquil i amb moltes ombres, ideal per fer en qualsevol època de l’any, i que conserva en bon estat diversos elements de la cultura de l’aigua d’un notable valor patrimonial: dos pous, una cisterna, una galeria, safarejos, parets de pedra seca, un molí i les restes d’un possible forn. L’aigua, com el seu propi nom indica, hi és present al llarg de totes les estacions.
Per començar la nostra ruta ens dirigirem en cotxe a Begur per la carretera GI-653, deixant el nostre vehicle a l’espaiós pàrking que hi ha a sota del Parc de l’Arbreda (coordenades UTM 31T 516867, 4644820). Surt d’aquest mateix punt un camí perfectament senyalitzat (i sense pèrdua possible) que, només baixar unes escales, ens deixarà pràcticament a davant d’un dels primers punts d’interès de la nostra excursió, una àmplia esplanada amb una cisterna i una galeria d’aigua que destaca de manera especial per una alzina monumental i de formes gairebé impossibles que surt com per art de màgia d’una gran paret de pedra seca (coordenades UTM 31T 516876, 4644948).
Voltat d’arbres característics del bosc mediterrani (falgueres, alzines, saüquers), tot i que també hi ha algunes figueres i oliveres, el camí baixa en aquest tram en suau pendent resseguint el Rec des Valls fins desembocar al carrer Mercuri. En aquest punt ens hem de desviar per un petit corriol que surt a l’esquerra, que en pocs metres ens portarà fins a una segona esplanada en la qual podrem observar el naixement de la deu que alimenta permanentment la riera. L’aigua sorgeix d’un petit pou adjacent al safareig del Mas Gispert i nodreix, mitjançant una connexió subterrània, un segon pou més profund que ocupa la part central de l’espai (coordenades UTM 31T 516952, 4645481).
A partir d’aquest punt, la vegetació es transforma de manera sorprenent: el bosc mediterrani dóna pas momentàniament a un atapeït bosc de ribera format en la seva major part per oms, pollancres, àlbers i canyissars, i en el que destaca també la presència d’un gran nombre d’ocells i d’altres animals com salamandres, granotes i gripaus.
El camí, malauradament, tampoc va escapar a la febre urbanística que va canviar radicalment i per sempre bona part de la façana marítima del Baix Empordà, i a mida que anem baixant cap a Sa Riera haurem de creuar tres carrers, amb passos a vianants ben senyalitzats i més aviat poc transitats fora de la temporada turística. Precisament poc després de creuar el segon carrer, i en un dels punts on el desnivell és més accentuat, veurem a la nostra esquerra, com si fos una aparició i dalt d’un petit turó, l’antic Convent de Santa Reparada de Begur.
La capella o domus de santa Reparada és citada ja l’any 889 en un precepte del rei Odó a favor de l’abat Saborell del monestir de Sant Pau de Fontclara. No seria fins l’any 1689, però, que la universitat de Begur cediria aquest lloc a l’Orde dels Mínims o de Sant Francesc de Paula, que hi establirien una comunitat l’any següent. Hi romandrien fins a la desamortització de Mendizábal, l’any 1835. El conjunt edificat, reconvertit en hotel de luxe temps enrere, és gran i complex, amb diferents cossos d’edificació (de planta i de dos pisos) estructurats a l’entorn d’un pati, entre els que sobresurt una esvelta i massissa torre de planta rectangular. L’església, d’una nau i coberta amb volta de llunetes, és al sector de migdia, i la seva façana de ponent és coronada per una petita espadanya; sobre la llinda de la portada, en un carreu, hi ha gravada la data 1730 al costat d’un baix relleu en forma de sol.
Deixarem enrere l’antic convent per seguir la nostra excursió cap a Sa Riera, i una mica més endavant arribarem a una de les obres d’enginyeria més complexes de tot el “Camí de l’Aigua”: el Molí del mas Mató (coordenades UTM 31T 517306, 4646144). Integren el conjunt el propi molí i una paret en forma de “E” que actuava com a resclosa per acumular les aigües que provenien de la font de la Pera, i que proporcionaven la força hidràulica necessària per al seu funcionament. Finalment, poc abans d’arribar a les primeres cases de Sa Riera, veurem a mà dreta del camí les restes d’una construcció encara pendent d’estudi, tot i que algunes fonts apunten que podria tractar-se d’un antic forn.
Ja queda menys per arribar al destí de la nostra excursió: en poc més de 500 metres arribarem a la preciosa Platja de Sa Riera (coordenades UTM 31T 517563, 4646721), amb les seves aigües cristal·lines que conviden a un bany davant la imponent presència de les Illes Medes. La seva sorra és una de les poques de la Costa Brava que no para de créixer i ja se n’ha extret en diverses ocasions per traslladar-la a Sant Feliu de Guíxols, Llafranc i Tamariu: segons estudis tècnics, rep cada any una aportació d’uns 3.000 metres cúbics de sorra, fet que ha provocat que en els darrers 50 anys hagi doblat la seva superfície. De fet, a la dècada de 1950 la platja en realitat no era tal, sinó que es tractava de dues cales, sa Riera i del Rei, separades per un grup de roques que actualment està situat a uns 50 metres de l’aigua.
Recorregut: 5 quilòmetres aproximadament (anada i tornada pel mateix camí).
Temps aproximat: 90 minuts
Dificultat: Mitjana. Camí perfectament senyalitzat que transcorre per camins força amples i no massa pedregosos, però que acumula un desnivell positiu de 134 metres i presenta alguns trams de pendent força pronunciat
Variants: El mateix camí es pot fer de pujada, des de la platja de Sa Riera fins a Begur, però si es fa de baixada un cop a la platja es pot enllaçar amb el camí de ronda, que podem agafar tant a l’esquerra, en direcció a l’Estartit, com a la dreta, cap a Begur. Si l’agafem a l’esquerra, en poc més de 600 metres arribarem fins a la preciosa cala nudista de l’Illa Roja. Si seguim cap a la dreta passarem per la reserva marina de Ses Negres i podem arribar fins a les cales d’Aiguafreda i de Sa Tuna i, més enllà, fins al cap de Begur (situat aproximadament a uns 8km de la platja de Sa Riera).
