A peu pel Baix Empordà: El dolmen del Cementiri dels Moros de Torrent

Pau Roig

Conegut pels propietaris del terreny –la família Geli de Begur–, el dolmen del Cementiri dels Moros de Torrent va ser publicat per primera vegada l’any 1923 per Salvador Raurich, que apuntava que podia tractar-se de tres tombes diferents.

No seria fins al mes de setembre de 1940 que Lluís Pericot el visitaria, acompanyat de Bonaventura Raurich i Jaume Termens, si bé no seria excavat fins el març de 1942. Pericot l’anomenaria Galeria Coberta de Puig Roig, tot i que en la memòria de les primeres excavacions ja comentava que els habitants de la zona el coneixien com el Cementiri dels Moros. Es tracta del monument megalític que ha proporcionat la més gran quantitat de materials d’aixovar de les comarques gironines, amb més de 1.200 peces dentàries i milers de fragments de terrissa de diferents tipus i formes: malgrat això, però, es troba des de fa massa anys en un deplorable estat d’abandonament que fa témer pel seu deteriorament.  

Per començar la nostra ruta ens dirigirem a Torrent primer per l’autovia C-66 i després per la carretera GI-552. Travessarem el poble en direcció a Sant Feliu de Boada i, un cop sobrepassada la desviació del Mas de Torrent Hotel & Spa, girarem a l’esquerra cap a l’interior d’una urbanització de luxe situada just darrera de l’establiment hoteler. Avançarem aproximadament un quilòmetre pel seu carrer principal fins arribar a un encreuament de camins a la dreta del qual queda el mas anomenat de Can Damià. Podem deixar el vehicle en aquest punt i seguir a peu pel camí de terra que s’obre a la nostra dreta, vorejant Can Damià i passant, un centenar de metres més amunt, pel costat d’un dipòsit d’aigua. Hem de seguir el camí aproximadament uns tres cents metres, moment en què trobarem un camí de pendent suau que baixa cap a la dreta. Seguirem aquesta nova pista durant aproximadament uns cinc cents metres fins trobar, a la nostra esquerra, un petit corriol que s’enfila fins dalt el Puig Roig, al cim del qual es troba situat aquest dolmen (UTM 31T 509641, 4645427 ETRS89; 100m s.n.m.).

Un dolmen impressionant però encara poc conegut
Publicat per primera vegada per Salvador Raurich el 17 d’octubre de 1923 al diari Las Noticias, el Cementiri dels Moros va ser excavat per primera vegada el març de 1942 per Lluís Pericot, que el va classificar com una llarga galeria coberta del tipus de transició en què es conserva un vestigi de separació entre la cambra funerària i el corredor. Del 1945 al 1948 Lluís Esteva i Cruañas, primer amb els seus alumnes de l’escola pública de Begur i després amb membres del Museu de Palamós, hi va recollir importants peces de l’aixovar funerari. El mateix Pericot el va tornar a publicar en la revisió de la seva tesi de l’any 1950, classificant-lo com una galeria  coberta de grans dimensions amb cromlec, un conjunt de monòlits que formen un cercle al seu voltant. No seria fins al 1970, però, que Esteva i Cruañas el publicaria de nou amb bones planimetries i sintetitzant els resultats de molts anys d’excavacions (1).

Es tracta d’una gran galeria coberta en V feta de lloses de sorrenca i de conglomerat calcari, bastida en una plataforma natural de sorrenca i atrinxerada en el terreny de nord-oest a sud-est. Del túmul artificial de tendència ovalada amb peristàlit d’estructures radials i del mur concèntric de contenció que devia haver afectat cambra i passadís en queden restes visibles. La seva entrada és orientada al sud-est i segons la última prospecció realitzada per Josep Oriol Font Cot el juny de l’any 2004 les mides màximes de la cambra i el passadís són: 12,10 m de longitud total (4,20 de la cambra i 7,90 del passadís), 2,10 m d’amplària a l’altura de la capçalera, 2m en l’inici de la cambra (punt en el que no es conserva la llosa lateral de ponent), i 1,70 m en l’inici del passadís, amb una altura màxima de 1,20 m (2).
Conserva 7 lloses de la cambra funerària in situ, més un muntant de l’entrada del passadís, que presenta 12 lloses en el seu emplaçament original. Les estructures radials del túmul, amb restes del mur de contenció que envoltava el sepulcre, es conserven majoritàriament en el sector de llevant, si bé altres testimonis radials es veuen a ponent i cap al nord, darrera de la capçalera, mentre que del túmul ovalat de 21 per 16 m que cobria l’estructura interna en resten testimonis evidents.

El Cementiri dels Moros és el dolmen de la zona de les Gavarres que ha proporcionat més materials arqueològics, entre els quals destaquen 1.200 peces dentàries que mostren que s’hi podrien haver realitzat entre 100 i 120 inhumacions. Són milers els fragments de ceràmica de diferents tipus i formes –entre ells moltes vores–, sobretot llisa, campaniforme i amb decoració incisa, centenars de peces de collaret d’esteatita i cal·laïta, i moltes peces de botons d’os perforades. També cal destacar 8 vasos reconstruïts i 4 plaquetes rectangulars de pissarra verdosa polides, així com 2 ganivets i 2 punyals de sílex, 5 puntes de sageta de sílex i diverses peces fetes amb petites làmines d’or. Pel tipus arquitectònics del sepulcre i pels materials del seu aixovar es pot concloure que va ser construït vers el 3.000-2.500 aC.

Notes:
1.– ROIG, Pau, i NIELL, Xavier (2017): Dòlmens, coves i menhirs. Monuments megalítics del Baix Empordà, el Gironès i la Selva, Palamós: Edicions de la Revista del Baix Empordà, pàgs. 172 i ss.
2.- “Informe-memòria de la prospecció dels següents sepulcres megalítics: Montagut, Puig d’Arques, Cementiri dels Moros, Mas Bouserenys, Cova d’en Daina”. Seminari d’Estudis i Recerques Prehistòriques del Departament de Prehistòria, Història Antiga i Arqueologia de la Universitat de Barcelona.

Recorregut: 1 quilòmetre i 800 metres (només anada).

Temps aproximat: 40 minuts.

Dificultat: Baixa. Recorregut apte per a tota la família sense senyalitzar que transcorre per camins de poc pendent a través del bosc.