Cinc anys després del temporal Gloria que va assolar Catalunya a les portes de l’inici de la pandèmia de la Covid-19, alguns alcaldes gironins alerten que encara queden deures pendents i que si n’hi hagués un de similar, els efectes podrien repetir-se.
Els del Baix Ter, al Baix Empordà, diuen que caldria eliminar les illes que s’han format al riu per evitar que es torni a desbordar. Hi coincideixen tant el de Torroella, Jordi Colomí, com la de Verges, Diana Canals, que també es queixa de l’estat de la mota. “No s’hi ha fet manteniment ni res“, afirma Canals. A la Selva, el d’Hostalric, Nil Papiol, reclama canvis normatius. En aquest sentit, diu que hi ha cases i indústries construïdes en zones inundables i que això els “preocupa“.
La setmana del 20 de gener del 2020 va passar als annals de la història del país. Una forta i inusual llevantada va acumular una gran quantitat de litres per metre quadrat i va destrossar carreteres, equipaments públics, ponts, desbordar rius i inundar camps. El fort onatge a la costa, a més, va malmetre passejos al seu pas. Cinc anys després, moltes de les infraestructures i equipaments malmesos s’han pogut recuperar, però alguns dels alcaldes gironins afectats alerten que encara queda feina per fer i que els efectes podrien repetir-se.
Preocupació al Baix Ter per les illes del riu
Una de les principals preocupacions pels alcaldes del Baix Ter són les illes artificials que s’han format al mig del riu al llarg dels anys i que l’ACA no ha eliminat, malgrat les reiterades demandes. El problema és que, quan hi ha una crescuda important del cabal, l’aigua es troba que aquestes illes ajuden a “botir el riu” i això provoca que sigui “més fàcil que es pugui desbordar”.
Per això, l’alcalde de Torroella de Montgrí, Jordi Colomí, demana a l’ACA que prioritzi aquestes actuacions. “És un tema pendent que ens preocupa i aquí l’ACA ha de ser valenta i ha d’actuar i recuperar els cabals eliminant aquestes illes”, assenyala. Colomí deixa clar que aquesta és una de les feines “més importants” que queden pendents i recorda que a la Gola del Ter és on arriba tota l’aigua que baixa des del Pirineu.
Una demanda que també comparteix l’alcaldessa de Verges, Diana Canals, que explica que aquestes illes van contribuir al desbordament del riu fa cinc anys i “tornaria a passar” si hi hagués un temporal similar al Glòria. A banda, Canals es queixa del poc manteniment que s’ha fet a la mota del Ter al seu pas per Verges i reclama més actuacions a l’ACA.
En aquest sentit, l’alcaldessa recorda que va haver de ser un veí “en una acció heroica” qui va taponar part de la mota que va cedir pel Glòria fa cinc anys. “La mota és la nostra protecció i es va construir expressament per a quan tenim riuades, però no s’hi ha fet manteniment ni s’hi ha fet res. Quan plou tant i baixa tanta aigua, som nosaltres els qui estem al final del riu i patim les conseqüències”, lamenta.
Amb tot, Canals i Colomí reconeixen que des d’un punt de vista d’infraestructures s’ha tornat a la normalitat, especialment per les obres que es van fer a la potabilitzadora que va quedar afectada pel temporal. A banda, també reconeixen que s’ha netejat i millorat la llera del Ter, tal com també reconeix el coordinador d’Unió de Pagesos a les comarques gironines, Narcís Poch.