Divendres 19 de setembre a la Sala de la llibreria El Cucut de Torroella de Montgrí es va presentar el llibre Amb els pits a l’aire. Redescobrir la vida després del càncer,de l’escriptora empordanesa Núria Esponellà i Puiggermanal, editat per Columna.
La sala era plena, homes i dones interessats a escoltar de què anava aquest nou llibre de l’Esponellà. La Núria vestida d’un blau elèctric fresc venia acompanyada de la Dolors Bassa, torroellenca i amiga que exercí de presentadora establint un diàleg ric en riures, complicitats i tendresa. Destrament la Maria Teresa Calabús va introduir les dues donasses, passant-los la paraula a fi que els minuts següents fossin plens de vivències i experiències que les han fet qui són ara.
La Dolors emmarcà l’obra de la Núria: nascuda a Celrà ara vivint entre l’Escala i Ventalló, caminaire impenitent, resilient, mestra i per tant didàctica quan escriu, poeta també quan escriu narrativa, un historial literari extens de deu novel·les, una novel·la juvenil, dues de breus, tres llibres de poesia i ara aquest despullat relat autobiogràfic, alguns traduïts a l’italià, al noruec, al castellà. Escriptora consolidada que en aquest breu i intens llibre ha decidit despullar-se, no només davant el públic lector sinó i sobretot davant del seu propi mirall.
Per què aquest títol provocador? li preguntà la Bassa a l’Esponellà.
Per que descriu el sentiment que va provocar-li el diagnòstic i sobretot el procés de cura, sempre tenia els pits a l’aire de manera literal. Un títol que se li aparegués un dia mentre caminava i trobà que descrivia molt bé tot allò que havia anat deixant per escrit en nou quaderns que garbellats i re-escrits acaben sent el llibre que us recomanem aneu a buscar. Aquest llibre va ple de poesia d’aquella que toca el tel del cor i del cervell, de la que t’activa a pensar i repensar i sobretot empeny a actuar a favor de la vida, de la reconnexió amb la natura de qui ens anem allunyant fent-nos menys humans i més tristos i irats.
La Núria creu en la consciència còsmica, Déu és un mot massa pesant, massa assenyalat. Consciència còsmica inclou tothom i connecta amb la humanitat, amb la necessitat de saber que som un en tots, en múltiples formes, una mica en la direcció que el doctor Sans descriu quan explica els casos dels pacients que han anat i tornat d’això que en diem mort que sembla és un pas més a una altra forma d’estar, sempre transitem, la natura si ens la mirem bé ens ho mostra cada dia.
Al llibre de la Núria no hi trobareu autocomplaença, ni consells, hi trobareu veritat, la seva veritat, la seva manera de transitar quan la vida et posa una prova darrera una altra i et cal reaccionar afrontant-te a la por, fer-la marxar i seguir, podent dir a la tristesa que et visita en moments de decaiguda “gràcies, t’acompanyo un trosset i ja pots marxar”, ens regala el seu camí cap a la curació d’aquesta desconnexió cel·lular que és un càncer. Aprendre a aprendre diferent. Aprendre a escoltar, callar,pensar,resar sense religió, de forma laica, a reconèixer el poder vital que tots de ben segur tenim. També hi trobem crítica quan toca dir que hi ha molt a millorar en això anomenat “sistema sanitari” sobretot pel que fa a acompanyar qui està malalt en el seu camí. Fan falta més orelles disposades a l’escolta i moltes mans. En anar acabant el diàleg amb la Dolors parlaren de la necessitat d’afavorir una nova espiritualitat laica que ajudés a tothom -sobretot al jovent- a viure plenament coneguent-se, comprometent-se amb el comú i sobretot retrobar la humanitat que és la gran xarxa que ens salva. Vigilar no confondre empatia amb identificació mentre posem a guaret creences adquirides, reformulant-ne de noves que ens posin al centre de les nostres vides. En definitiva aquest llibre penso ben bé que acabarà sent un d’aquells que tens a la capçalera del llit, dels que vas repassant com podem aprendre a viure sentint-nos part essencial de la natura, per tant de la VIDA en majúscules. Gràcies per quedar-te amb els pits a l’aire davant de tanta audiència, Núria. Mirarem de cara el mirall.
