El dissabte 8 de març, amb motiu del Dia Internacional de la Dona, l’àrea de Cultura de l’Ajuntament de Cristina va organitzar l’acte “Amb veu de dona. Dones compositores, dones amb personalitat”.
Durant més d’una hora, l’escàs públic assistent va gaudir d’un espectacle únic. Mireia Pintó, mezzosoprano, acompanyada al piano per Vladislav Bronevetzky van interpretar un repertori totalment diferent als concerts que estem acostumats escoltar a les esglésies, etc. Les peces dels programes de mà sempre pertanyen a compositors i s’obvien les que van ser composades per dones. “Amb veu de dona”, aprofitant l’ocasió, va voler recórrer a la història de la música per donar veu a les dones compositores. Unes dones que a causa del model imperant de la societat dels seus temps no podien desenvolupar el seu talent musical a recintes de gran aforament igual com ho feien els seus marits, etc. Les seves peces quedaven relegades a segon terme i tan sols s’interpretaven en recintes de format reduït, de la societat burgesa… “Amb veu de dona” va escollir un repertori format per peces com Er ist gekommen in Sturm und Regen, Op. 12 n.1 (Rückert); Liebst du um Schönheit, Op. 12 n.4 (Rückert) i Loreley (Heine), de Clara Wieck-Schumann (1819-1896). Havanaise (Pomey), Les filles de Cadix (Musset) o Haï lulil (De Maistre), de Pauline Viargot-García. El concert, a més d’interpretar alguna peça per a piano sol com Cançons sense paraules, Op. 2 n.3 i n.4 de Fanny Hensel-Mendelssohn (1805-1847), la Romança sense paraules, Op. 76 n.1 de Cécile Chaminade (1857-1944) o “D’un jardin chair” de Trois morceaux, de Lili Boulanger (1893-1918), va seguir amb la veu de la mezzosoprano Mireia Pintó per interpretar altres peces de gran qualitat musical com La lune paresseuse (Bussy), L’été (Guinand) o Chanson espagnole de Cécile Chaminade. La darrera part del concert Amb veu de dona també va interpretar peces composades per homes (coetanis) on retrataven dones amb forta personalitat com “Cruda sorte” (ària d’Isabella) de l’òpera L’italiana in Algeri, de Gioacchino Rossini (1792-1868); “Séguédille” (ària de Carmen) de l’òpera Carmen, de Georges Bizet (1838-1875) o “O ma lyre immortelle” (ària de la poetessa Sapho) de l’òpera Sapho de Chrales Gounod (1818-1893). Però l’homenatge a aquestes grans dones va anar més enllà i es va completar amb la participació de Sílvia Bel, actriu, entre altres, de la telenovel·la de les tardes de TV3, Com si fos ahir. Sílvia Bel, amb els textos d’Oriol Pérez, va fer arribar al públic la crua història d’unes dones amb personalitat i avançades en el seu temps.
El concert es va realitzar a l’Espai Ridaura dins del programa Primavera a l’Espai.
