Les barques de pesca dels ports catalans no han sortit aquest dilluns a la mar i tampoc ho faran demà. Als ports pesquers, completament deserts, pràcticament no s’hi veuen signes d’activitat més enllà d’algunes tasques de manteniment de pescadors que no han anat a Madrid a manifestar-se.
El sector de l’arrossegament s’ha plantat al llarg de tota la costa catalana per exigir que no se’ls retalli la capacitat de pescar a només 28 dies anuals. Seria la fi de l’activitat, reiteren. Tot i que molts es troben concentrats a Madrid, s’han convocat diferents concentracions de protesta al llarg d’aquest dilluns en municipis del litoral gironí, central o de les Terres de l’Ebre per donar suport a les reivindicacions dels pescadors.
Al port de la Ràpita, el més important de la costa catalana en termes d’activitat pesquera, la paràlisi ha estat total. Les 36 barques d’arrossegament, la flota més gran del país d’aquest sector –amb unes 200 en total–, s’han mantingut amarrades al port. La confraria de pescadors i la seva llotja han tancat portes. El fort vent de dalt (mestral) s’ha apoderat dels molls pràcticament buits.
Només algun armador que no s’ha desplaçat a la protesta de Madrid s’ha atansat a la barca i ha aprofitat la jornada per fer algun manteniment puntual. És el cas de Josep Gras. “Hem parat perquè l’última proposta de la Comissió Europea ens redueix un 80% les jornades de pesca i sortiríem a 28 dies l’any. Això no es pot aguantar!“, ha manifestat a l’ACN.
Gras proclama la necessitat que els responsables polítics comunitaris posin “sentit comú” davant el que, considera, pot resultar una “desfeta total econòmica i social” per un municipi com la Ràpita, amb 200 mariners i nombroses famílies que, indirectament, viuen també del sector pesquer, sigui amb serveis auxiliars, venda de peix o turisme.
Els pescadors d’arrossegament veuen que els 133 dies d’activitat actual passarien a 28. Recorden que cap empresa o activitat, amb una limitació d’aquesta envergadura, pot sobreviure amb èxit. “Fa cinc anys podíem treballar 180 dies, normalment. Hem rebaixat molt“, apunta. Assegura Gras, en contra dels arguments dels “buròcrates comunitaris“, que els estocs de peix no han caigut de forma dràstica per l’arrossegament.
“De peix n’hi ha prou. Ens mantenim bé. L’últim dia que vam sortir a pescar en vam portar més de 7.000 quilos. De peix n’hi ha, però ara no ens volen deixar agafar-lo. Volen que la mar estigui plena de peix, però que no hi hagi pescadors per a pescar-los” recalca.
L’armador critica que les decisions imposades des de Brussel·les contravenen la mateixa política pesquera comunitària. Creu que cal “pensar amb el cap“. “Si està feta per assegurar el futur de les pròximes generacions de pescadors, amb aquest acte ens maten, ens tallen el coll, i no hi haurà futur a la pesca, no hi haurà futures generacions. Ja és prou complicat trobar gent que vulgui continuar l’ofici, només calen polítiques pesqueres tan restrictives com aquestes“, ha conclòs Gras.
Brussel·les, la nova “inquisició”
En paral·lel amb les protestes a Madrid, pescadors i entitats s’han reunit aquest dilluns al moll de pescadors de Tarragona per donar suport al sector pesquer i mostrar el seu rebuig davant la proposta de la Comissió Europea de reduir un 80% l’activitat l’any vinent. També en poblacions com Cambrils i Torredembarra.
El president de la Confraria de Pescadors de Tarragona, Esteve Ortiz, ha qualificat els comissaris europeus com la “Santa Inquisició de la ramaderia i la pesca“, ja que segons ha explicat, els han estat complicant l’exercici del seu ofici mitjançant multes, sancions i controls. També ha recalcat que “el dia que no es pesca no es guanya, però, en canvi, aquest senyor –el comissari europeu– té una santa paga cada mes“.
L’alcalde de Tarragona, Rubén Viñuales, ha convidat el comissari europeu a visitar el Moll de Pescadors de Tarragona perquè pugui conèixer la realitat del sector, “quines històries familiars i estil de vida hi ha darrere“. L’eurodiputada d’ERC, Diana Riba, que també ha assistit a l’acte, ha posat el focus en què aquesta iniciativa europea equipara tots els mars i flotes pesqueres, sense tenir en compte que “no és el mateix una flota de multinacionals a l’Atlàntic, que té una gran capacitat de pesca diària, i que amb 27 dies l’any poden subsistir, que una de més petita i familiar amb tres o quatre treballadors“.
Concentracions a Palamós i Blanes
A la Costa Brava, l’aturada de dos dies també ha deixat la flota pesquera amarrada a port. Al migdia, tant a Blanes com a Palamós el sector ha fet sentir la seva veu, amb dues concentracions que han reunit més d’un centenar de persones. Aquí els pescadors també han rebut el suport dels ajuntaments, dels restauradors i dels peixaters per reclamar a la Comissió Europea que no tiri endavant l’acord sobre les quotes per al 2025.
“No tan sols suposarà la mort del sector, sinó que també tindrà conseqüències damunt l’economia d’uns municipis que viuen de cara al mar“, subratlla el vicepresident de la confraria de Palamós, Francesc Benaiges. “És impossible poder-nos mantenir treballant tan sols 27 dies; a la pràctica, és com si prohibissin la pesca d’arrossegament“, hi afegeix.
Benaiges lamenta que Brussel·les pensi en les grans flotes pesqueres a l’hora de fixar les limitacions, i que s’equipari “la pesca artesanal” amb aquella industrial. “Hi ha gent que fa les normatives com vol, i això suposarà acabar amb el sector“, reitera Benaiges. El vicepresident confia que la pressió d’Espanya, França i Itàlia permeti tirar endavant una moratòria per al 2025, evitar que “Brussel·les tiri pel dret“, i que de cara a l’any vinent la situació “es pugui gestionar” per arribar a acords que els permetin continuar pescant.
A més, en el cas de Palamós, als problemes per a la pesca d’arrossegament, també se n’hi suma un altre, que afecta un dels productes estrella de la confraria: la gamba. Francesc Benaiges explica que aquesta setmana s’arribarà al topall de quotes fixat i que, a la pràctica, això suposarà que no en puguin pescar més.
El vicepresident lamenta que a Palamós s’han fet els deures, perquè els pescadors s’han autoimposat vedes per regenerar els caladors, i també es capturen gambes amb xarxes més grans per evitar capturar els alevins. “El problema és que s’han fixat quotes per a tot el Mediterrani, i allò que caldria és que es fessin per territoris o confraries“, lamenta. Durant aquest 2024, des de Palamós n’han capturat 93 tones de gamba, una xifra similar –fins i tot un xic menor– a la de l’any passat.
Durant les concentracions a Palamós i a Blanes, s’han llegit manifestos que critiquen que la reducció de dies de pesca “és un plantejament absurd que conduiria al desmantellament total del sector en tal sols un any“. Als escrits, els pescadors asseguren que “necessiten” que Brussel·les aprovi “una moratòria” per al 2025, que permeti mantenir les condicions actuals “com a solució transitòria” i, d’aquesta manera, “donar temps per fer les avaluacions científiques necessàries que donin dades objectives i sòlides per assentar el futur“.
L’alcalde de Palamós, Lluís Puig, ha assegurat que la proposta d’Europa suposa “un atac directe” a un sector estratègic del municipi. “Es traduirà en tancaments d’empreses i suposarà el final d’una flota de la qual en depenen moltes famílies, i que també afectarà peixateries i restauradors“, ha afirmat.
Tant a Blanes com a Palamós, durant les protestes s’han fet sonar xiulets i sirenes per fer palès el descontentament dels pescadors. Demà, a Blanes, la concentració es repetirà coincidint amb el segon dia d’aturada. A més, les barques de la confraria aniran fins al mig de la badia per fer sonar les botzines. Serà una jornada en què l’aturada també es deixarà sentir als mercats i a les peixateries gironines, perquè aquest dimarts no hi haurà peix fresc.
Pescadors i peixaters protesten a Madrid per “pressionar” Brussel·les perquè retiri el seu “inviable” pla
Pescadors i peixaters de Catalunya han protestat aquest dilluns davant de la seu de la Comissió Europea a Madrid per “pressionar” Brussel·les perquè retiri el seu “inviable” pla per reduir els dies de pesca fins a 28 en tot l’any, una mesura que consideren que suposaria la “mort” del sector de la pesca de proximitat a Catalunya.
“És indignant”, ha assegurat Manel Noguera, de la confraria de Roses, que ha afirmat que si els comissaris europeus només poguessin treballar una vintena de dies “es queixarien igual” que ells. Els pescadors també han rebut el suport de les peixateries, que han advertit que es dificultarà molt trobar peix fresc: “què volem que mengin, els nostres fills?” ha preguntat Joan Ventura, del mercat de mar de Vilanova.
En declaracions als mitjans, Noguera ha criticat que el sector ja ha hagut de reduir els dies de feina dels 240 que tenien el 2010 als 130 actuals. “És inviable econòmicament per a tothom”, ha lamentat, assegurant que algú que proposa treballar només 28 dies “no ha treballat mai ni sap què és una sardina o un calamar”.
Xavier Rosales, president de la Federació de Tarragona, ha remarcat els esforços que ja ha fet el sector en els últims anys. “Si arribar als 130 dies ens ha costat quatre anys de sang, suor i llàgrimes, imagina’t amb 28, és impossible”, ha destacat.
Rosales ha dit que es manifesten per “fer pressió” i ha indicat que confia que l’aliança entre Espanya, França i Itàlia permeti “bloquejar” la proposta.
Àngels Massaguer, peixatera del Mercat de les Corts de Barcelona, ha viatjat també fins a Madrid per donar suport als pescadors i reivindicar un model de negoci que destaca també que és un model de vida. “El públic vol peix de proximitat, recent pescat, bo i fresc”, ha indicat.
Segons ella, si la mesura de la Comissió Europea tira endavant, hauria de buscar un tipus de peix que la seva clientela no vol, com peix provinent d’altres països o de piscifactories.
Suport d’ERC i JxCat
A la protesta també han participat representants polítics d’ERC i JxCat, que han volgut donar el seu suport al sector pesquer català davant de la situació generada per Brussel·les.
“Com podeu imaginar, és impossible guanyar-se la vida treballant entre 20 i 30 dies l’any”, ha lamentat la diputada republicana Teresa Jordà, exconsellera responsable de la cartera d’Acció Climàtica, on hi havia també la pesca.
Jordà ha reclamat al govern espanyol que tingui en compte les particularitats de la pesca catalana a l’hora de negociar a Brussel·les. “Els números, a Catalunya, surten, sens dubte”, ha defensat, remarcant que en els últims anys el sector ha fet “els deures”.
Segons Jordà, si la proposta de la Comissió Europea tira endavant serà “l’estocada final” per al sector, que ja ha perdut un 50% de la flota en els últims anys. “Toca fer pinya”, ha dit la republicana, que ha advertit dels intents de fer una “reconversió total” del sector, encaminant-lo cap a les grans multinacionals i fent inviable la feina dels pescadors de proximitat.
Per la seva banda, Isidre Gavín, de JxCat, ha remarcat que una societat “sana i sostenible necessita un sector de la pesca que proveeixi de peix de km 0”. “Si el deixem perdre, acabarem tots menjant peix congelat de l’altra punta del món”, ha lamentat.
Gavín ha reclamat al ministeri d’Agricultura que defensi els interessos del sector de la pesca, també el català, i que “es planti a Europa”. Així mateix, ha instat la Generalitat a “moure el cul d’una vegada”, i l’ha acusat de fer poca pressió quan hi ha problemes que afecten el govern espanyol socialista.
Finalment, Gavín ha advertit la Unió Europea que “ha de servir als ciutadans” i que si aquesta mesura tira endavant “la gent desconnectarà” d’Europa.
