Torroella de Montgrí.- Per a la Fundació Vila Casas, la cita amb els Premis de Pintura, Escultura i Fotografia –que se celebren anualment i de manera rotativa– ha esdevingut una de les fites més significatives per tal com li permet fomentar la creació, reconèixer el talent emergent, valorar el context artístic actual i enfortir el teixit creatiu.
Enguany, el jurat del Premi de Fotografia 2023 de la Fundació Vila Casas –format per Natàlia Chocarro, Sophie Köhler, Antonio Sagnier, Àlex Susanna, Laura Terré i Antoni Vila Casas– ha seleccionat 33 obres finalistes d’entre totes les propostes que s’han presentat en aquesta edició, que ha tancat amb un rècord de participació de 471 inscripcions.
El primer premi, dotat amb 6.000 € i una exposició monogràfica al Museu Can Framis de Barcelona l’any 2024, ha estat per a Carma Casulá (Barcelona, 1966) per “Al Natural_Jungfraujoch”, de la sèrie “Al Natural” del 2019, que la pròpia autora explica d’aquesta manera: “En aquesta societat consum, que ha democratitzat el viatge i ha convertit el turisme en una activitat gairebé obligatòria, el ‘turisme de natura’ no deixa de créixer. Aquest té el principal punt d’atracció en els Espais Naturals Protegits: una arma de doble tall per a aquests paratges tan delicadament adjectivats, perquè no només estan ben mapats, senyalitzats i publicitats per tal que hi puguem accedir fàcilment, sinó que són intervinguts, exigències del guió a causa de l’alt volum de públic. Aquest és el context del meu projecte ‘Al Natural’, del qual forma part aquesta fotografia de les galeries construïdes sota una de les glaceres més antigues d’Europa, als Alps suïssos”.
El segon premi, dotat amb 3.000 €, ha estat per “Vianants” (2023) de Joan-Ramon Manchado (Valls, 1967), que l’autor descriu així: “Solc fotografiar persones amb què em creuo al carrer. Busco capturar una dimensió que difícilment podria copsar a ull nu, però que puc contemplar de manera diferida i pausada un cop materialitzat l’objecte fotogràfic. La monocromia i la pèrdua de definició que es produeixen a les imatges de manera natural durant el procés de revelatge contribueixen a simplificar-les i alliberar-les del seu context, de manera que aquestes persones desconegudes amb les quals m’he creuat pel carrer se’m manifesten d’una manera inequívocament transcendental”.
Les obres guanyadores i finalistes es poden veure en una exposició al Palau Solterra de Torroella de Montgrí entre el 29 d’abril i el 18 de juny.
Retrats de Francesc Català-Roca
I del 29 d’abril al 19 de novembre el Palau Solterra presenta també l’exposició “Homenots & Homenets” de Francesc Català-Roca, amb la qual la Fundació Vila Casas se suma a la celebració del centenari de Francesc Català-Roca: una iniciativa important pel fet de no haver-se assenyalat prou la seva faceta de retratista.
Francesc Català-Roca, fill del fotògraf Pere Català Pic, va mantenir viu a la seva obra l’esperit d’avantguarda que pràcticament havia desaparegut durant el franquisme i va obrir camins a tota una generació. La seva fotografia és un retrat de la vida quotidiana del segle XX a Espanya: les ciutats, els pobles, els paisatges i també els protagonistes de la cultura. Professional conscient del llenguatge, va ser pioner en inserir la fotografia en la publicitat, va trencar els estrets marges que el món de l’art reservava a la fotografia documental introduint-la a les galeries, va aplicar la fotografia al disseny i l’arquitectura i, definitivament, va exemplificar la reproductivitat il·limitada de la imatge fotogràfica en l’edició de llibres, cartells i revistes il·lustrades.
La sèrie que l’encapçala es compon de cinquanta-vuit retrats fets entre el 1949 i el 1975, més el seu cèlebre autoretrat. Un conjunt singular, únic, que Català-Roca va regalar a Joan Uriach i Tey, com a complement de la seva col·lecció d’art, on aquests artistes estaven representats gairebé tots. Anys més tard, el seu fill Joan Uriach i Marsal en va fer donació al seu amic Antoni Vila Casas: aquest gest, no només d’amistat sinó de complicitat entre col·leccionistes, es va produir en entendre que aquestes peces serien més apreciades al si de la destacada col·lecció de fotografia que s’estava constituint a la Fundació Vila Casas.
Aquest conjunt s’ha titulat com a “Homenots”, fent-li l’ullet a Josep Pla, amb qui Català-Roca va compartir l’autoria de guies i llibres: així va titular Pla les seixanta semblances de personatges del seu temps, redactats entre el 1958 i el 1974, majoritàriament escriptors, artistes o polítics, triats per la seva peculiaritat i per haver-se significat de manera remarcable. Com a complement d’aquesta galeria de gent rellevant, l’exposició afegeix quinze retrats de nens, els “Homenets”: a petita escala, són el reflex d’una Espanya enfosquida per la Dictadura, el poble senzill allunyat del poder, la política, la ciència i la cultura.
Aquests petits treballadors fan la seva feina com si fos un joc, igual que altres criatures juguen al carrer o mengen gelats. Traspuen humanitat i tendresa, compartint el risc de viure, els perills i les amenaces de la vida dels grans; són els “homenets” en contraposició als “homenots”.
