Girona (ACN).- Un jutjat de Girona ha condemnat l’Institut Català de la Salut (ICS) a indemnitzar amb més de 19.000 euros una administrativa d’un CAP de l’Alt Empordà que va patir assetjament laboral.
La situació va arribar a allargar-se cinc anys i va provocar que a l’abril del 2017 l’afectada deixés les seves funcions a contracor. Aquell any, va estar set mesos de baixa. A la seva carta de renúncia, l’administrativa assegurava sentir-se “maltractada, menyspreada i ignorada” per la doctora que aleshores dirigia el CAP. La sentència, a la qual ha tingut accés l’ACN, condemna l’ICS per no haver frenat la situació a temps. L’advocat de la demandant, Jordi Colomer, admet que el procés ha estat “llarg” però que ha permès “protegir la dignitat a la feina“.
L’administrativa que va patir assetjament laboral ja va estar-se tres mesos de baixa a l’estiu del 2014. I tres anys després, a principis d’abril del 2017, va haver de tornar a demanar-la perquè la situació la sobrepassava. Va ser aleshores quan, tot i que no volia, també va decidir renunciar a les seves funcions com a Referent de Gestió i Serveis.
A la carta de renúncia que va enviar a la direcció de l’ICS Girona, l’administrativa deia que havia pres la decisió perquè la doctora que dirigia el CAP la menystenia. Explicava que la situació ja feia cinc anys que s’allargava, i que se sentia “maltractada, poc valorada, ignorada i poc respectada” per part de la metgessa. A la carta, hi deia que això havia acabat afectant-li la salut, i que tenia la sensació que altres membres de l’equip podrien estar passant pel mateix.
Com a resposta, segons recull la sentència, la direcció de l’ICS Girona li va enviar un escrit “que es limitava pràcticament” a agrair-li els serveis prestats. L’administrativa va estar de baixa set mesos, però durant aquest temps se li va detectar que patia un trastorn d’ansietat. De fet, va necessitar fer teràpia psicològica i medicar-se.
Va ser aleshores quan, a instàncies d’ella mateixa, es va obrir un procés per veure si havia patit assetjament psicològic mentre treballava en aquest CAP. A més, l’administrativa també va portar l’afer a la Inspecció de Treball.
Angoixa, insomni i tristesa
I a partir d’aquí, es van anar succeint els informes que li donaven la raó. Primer va ser la Direcció General de la Funció Pública, que va veure “indicis d’assetjament i de danys per a la salut“. Després, dos informes clínics i psicològics, que van concloure que la dona patia “angoixa, insomni i sentiments d’intensa tristesa” arran d’una situació “d’assetjament psicològic” a la feina. I per últim, la Inspecció de Treball va concloure que l’ICS Girona no havia fet res per avaluar la situació laboral al CAP, ni tampoc havia pres les mesures oportunes per frenar-la.
La sentència que ara condemna l’ICS Girona gira, precisament, al voltant d’aquesta responsabilitat. El jutjat conclou que Salut va incomplir la llei de prevenció de riscos laborals, i que no va actuar a temps a l’hora d’impedir l’assetjament laboral que va patir l’administrativa. Per això, el Jutjat Social 1 de Girona, que és qui ha portat el cas, condemna l’ICS a indemnitzar-la amb 19.258,92 euros per danys i perjudicis.
A més, la sentència també es fa ressò d’un altre episodi que va viure l’administrativa. A principis del 2018, l’afectada va presentar una denúncia davant l’Agència Catalana de Protecció de Dades perquè temia que la doctora hagués accedit de manera indeguda al seu historial clínic. Els seus temors es van confirmar i, per això, l’agència va obrir un expedient sancionador a l’ICS per vulneració de la normativa de protecció de dades.
“Protegir la dignitat dels treballadors”
L’advocat de l’administrativa, Jordi Colomer, admet que la sentència tanca un procés “llarg” que ha durat tres anys, però subratlla que està “molt content” perquè el jutjat els ha donat la raó. “L’ICS era coneixedor dels riscos a què estava exposada la meva clienta, i no va prendre cap mesura per evitar-los i protegir-la“, subratlla l’advocat.
“En conseqüència, la sentència conclou que l’ICS té responsabilitats en el cas“, hi afegeix Colomer. L’advocat posa de relleu, a més, que causes com aquesta “han de servir per protegir els drets dels treballadors i el respecte per la seva dignitat al lloc de treball“.
Deixa un comentari