La Bisbal d’Empordà.- Dijous 6 d’octubre fa cent cinquanta-tres anys del Foc de la Bisbal d’Empordà. Un any més, el municipi acollirà actes commemoratius del Foc de la Bisbal, els fets del 6 d’octubre de 1869.
Les activitats arrencaran el mateix dijous a les 18 hores, amb una ofrena floral als caiguts al Foc de la Bisbal al Cementiri Municipal bisbalenc. Continuaran a les 20 hores a l’Arxiu Comarcal del Baix Empordà amb la conferència “Context històric, identitat política i protagonisme local”, a càrrec d’Arnau Mayans, doctorant a la Universitat de Girona.
La XXIII Caminada Memorial Isabel Vila
El proper diumenge 9 d’octubre es tornarà a recordar la gesta que van fer Isabel Vila i un grup de veïns de Llagostera els quals van travessar les Gavarres per anar a socórrer els ferits de la revolta anomenada el Foc de la Bisbal contra el governador de Girona el 6 d’octubre de 1869. Aquesta gesta emblema de germanor entre els pobles de les Gavarres i de l’esperit republicà és reproduïda pels pobles de Llagostera, Calonge i la Bisbal. Diumenge amb la XXIII Caminada Memorial Isabel Vila es torna a proposar una versió més reduïda, una matinal on les persones caminants sortiran de cada poble i es trobaran totes les columnes al mig de les Gavarres. Un any més, el grup de la Bisbal sortirà des de Cruïlles: a les 8 hores a la Palanca. Es preveu arribar al mig de les Gavarres a les 11 hores, entre el Puig d’Aiguabona i el de la Gavarres. S’hi trobaran les columnes dels tres pobles i es farà un homenatge a Isabel Vila, pedagoga i sindicalista, amb la cantada de la cançó composta per Antoni Mas.
El Foc de la Bisbal de 1869
Amb l’esclat de la Revolució de Setembre de 1868, que va destronar Isabel II i el seu règim, va arrencar un període que es va anomenar democràtic. Els republicans que al costat dels liberals progressistes havien col·laborat en la Revolució van sentir-se traïts quan les Corts Espanyoles van aprovar una Constitució centralista i monàrquica el juny de 1869. Les ordres de revolta que va llançar el partit i la proposta de reunir-se a les capitals de comarca per després anar a ocupar Girona van fer que a la Bisbal s’hi apleguessin prop de 3.000 persones de diversos municipis del Baix Empordà, de Cassà de la Selva, de Llagostera… Quan van saber que les altres comarques no havien respost van decidir resistir a la Bisbal, després de proclamar la República Democràtica Federal. Un bon contingent de l’exèrcit de la guarnició de Girona va atacar la Bisbal per esclafar la revolta del 6 d’octubre de 1869.
L’alçament republicà federal va tenir ressò a la premsa internacional i va ser força comentat l’anomenat Foc de la Bisbal. El resultat va ser un triomf de tots els combatents que s’havien concentrat a la vila bisbalenca: l’exercit governamental atacant es va retirar a Girona a buscar més reforços davant l’aferrissada resistència dels combatents a les barricades, després d’haver capturat amb engany el diputat Pera Caimó, de Sant Feliu de Guíxols, qui presidia la Junta Revolucionària del districte concentrada a la Bisbal. Finalment, quan l’exèrcit del govern tornà a la població amb més nombre de soldats, els republicans es van dispersar, veient-se en inferioritat numèrica davant d’un exèrcit regular ben armat.
