Palafrugell.- El pròxim dissabte dia 15 de juliol a les 19.30 hores s’obren de nou les portes de la sala d’exposicions temporals del Museu del Suro de Catalunya per acollir la col·lecció de Joan J. Puig.
Es tracta d’una ocasió única per conèixer els artistes més rellevants del segle XX i XXI a través d’un recorregut amè que vol apropar l’art contemporani a tots els públics i que es podrà visitar fins al 17 de setembre.
La mostra compta amb una quarantena d’obres –olis, escultures i litografies– que ens permeten fer un recorregut complet per la història de l’art contemporani des del cubisme fins a l’street art. Artistes internacionals com Robert Delaunay, Sol Lewit, Ben Vautier o Fede conviuen amb una notable representació de l’escola catalana, que abraça des de Joan Miró, Antoni Tàpies i Joan Brossa fins Narcís Comadira, Jordi Alcaraz, Samuel Salcedo o Maria Yelletisch.
L’escena madrilenya és un altre eix important de la col·lecció, que s’inicia als anys de la postguerra amb Antonio Saura per continuar amb Guillermo Pérez Villalta i El Roto, fins a arribar a les propostes d’Oscar Mariné o Edgar Plans. També és rellevant destacar la presència d’artistes actuals premiats i reconeguts mundialment com Miquel Barceló o Ángela de la Cruz, ambdós representats a través d’obres clau dins la seva trajectòria, així com Cesc Abad, Oscar Mariné, Xevi Solà o Victor Dolz.
La sensibilitat i el coneixement de Joan J. Puig el porten a escollir les peces més representatives i madures de cada autor, obres de referència sens dubte, que permeten formar una col·lecció rica en continguts, diversa i dinàmica però alhora completa i coherent. Tot plegat ens permet fer un viatge no tan sols per la història de l’art contemporani sinó per les sensacions, els sentiments i les idees, mantenint un diàleg constant i captivador amb les obres.
Tal com diu Anna Pou van der Bossche, comissaria de l’exposició, l’interès de Puig per la literatura existencialista i la filosofia d’Emil Cioran defineixen la col·lecció, que com en una tragicomèdia les obres es mouen al ritme d’una forta pulsió vital entre dos pols: el color, l’alegria i la sensualitat que conviuen amb la buidor, la foscor o la impotència.
Les peces desfilen orgiàsticament en una espècie de ball bàquic que reflecteix el caràcter del seu propietari, un home vital, incansable, viatger i curiós que viu literalment envoltat de les seves obres, amb les que necessita conviure.
