Ramir Lacasa
En la tarda del 29 de setembre de 1833 va morir el rei Fernando VII deixant d’hereva al tro a sa filla Isabel II, de poc més de tres anys sota la tutela i regència de la seva dona Maria Cistina de Borbó-Dos Sicílies, amb la quiescència i el suport polític dels lliberals. Només dos dies després de la coronació l’infant Carlos Maria Isidro de Borbó, germà de Fernando VII que estava desterrat a Portugal, llençà el Manifest d’Abrantes amb el qual s’intitulava rei d’Espanya amb el nom de Carlos V. Aquesta reivindicació va provocar l’esclat d’una guerra civil entre els partidaris d’un i altre bàndol, els isabelins o constitucionalistes que comptaven amb el suport de la burgesia, una part de la Cort i la noblesa, i l’exèrcit, i de l’altra part els carlistes que obtingueren el recolzament de l’Església i dels sectors tradicionalistes agraris, i on al Principat de Catalunya la vila de Berga s’erigí en capital carlista.
La vila de Palafrugell es posicionà del costat dels constitucionalistes i els municipis adeptes, convocats a Barcelona davant del Capità General de Catalunya Manuel Llander, prometeren fidelitat a la reina Isabel II. El batlle Antoni Riera Grassot ho feu en nom i representació de la nostra població.
Immediatament d’això, i seguint les ordres de la superioritat governativa, el dia 25 d’octubre es va formar la primera Companyia de Seguretat Pública local, la qual es va constituir amb un capità en la figura del batlle, dos tinents, dos subtinents i cent individus de la classe de tropa. Un 45% dels individus que es van allistar tenien la professió de tapers, amb un 20% de pescadors, i un 11% de pagesos, la resta era una representació dels diferents oficis de la població, sastres, sabaters, paletes, carreters, comerciants, soguers, ferrers, teixidors, botiguers i fins i tot un planter.
El dia 12 de març de 1835 es van nomenar els oficials que manarien una segona companyia de seguretat pública que s’hauria de crear a la vila, elegint de capità l’hisendat Martí Serra Pi, tinent Joan Frigola Roig, i subtinents Joan Jonama i Josep Prats Salom. A mitjans de juny s’elegiren els cent homes que formarien la classe de tropa, composta en aquesta ocasió per un 32% de tapers, un 16% de treballadors, un 7% de paletes i només un 5% de pagesos, en aquesta ocasió no figurava cap pescador.
A finals de 1836 la psicosi sobre una possible incursió dels carlins era màxima, el dia 10 de desembre de 1836 l’ajuntament decidí fortificar el centre de la població, condicionant el mur i les torres i tapiant els caps de carrer deixant en els murs les oportunes espitlleres. Per a l’execució de les obres tots els paletes i veïns de la població havien de prestar un jornal o la remissió en metàl·lic del mateix. Els costos de les dites defenses ascendí a 350 duros, igualment es destinaren dues-centes-divuit lliures i deu sous per a la fortificació de l’ermita de Sant Sebastià. S’establiren torns de vigilàncies de dia i guàrdies de nit amb les barricades tancades.
Els anys següents es continuaren fent obres de fortificació en diferents carrers i s’aixecaren murs en horts i eixides oberts al descampat. Des de l’ajuntament s’informava la gent representada pels caps de família de les millores en les fortificacions del poble per protegir-se de les incursions enemigues i preveient-la dels incendis i saquejos que solien fer els partidaris de l’hereu Carles. Per a sufragar els cost que representaven les obres a més de la contribució de guerra que havia de fer la població, l’ajuntament va alienar una part de terra de la seva propietat situat al carrer dels Valls, que anava des de l’angle nord-est de la muralla, on antigament s’havia practicat el joc de la tarongeta (un popular joc de pilota del segle XVI que es practicava en aquest rodal i que acabaria per donar nom al carrer), fins a l’angle que es formava en el Portal d’Amunt de la muralla en la casa d’en Mariano Lafont Llavià, deixant lliure l’espai corresponent al carrer del Portal; i un altre tros de terra en el costat de ponent del carrer de Cavallers, davant mateix del terreny denominat “Verger”, immediat a la Casa Capitular, situat entre el carrer de la Constància i el de Sant Antoni.
Acabada la guerra civil el juliol de 1840, es van dissoldre les Milícies Nacionals i les autoritats provincials van demanar que es retornessin cent-trenta-dos fusells dels cent-setanta-quatre que tenia la vila, cent-dinou baionetes d’un total de cent-setanta-una, i vint-i-quatre cananes de les cinquanta-quatre que es posseïen, reservant-se la població quaranta-dos fusells, igual nombre de baionetes i trenta cananes, de les quals dotze romandrien en propietat de l’ajuntament per fer els serveis de ronda, i la resta de fusells, amb les respectives baionetes i cananes, s’entregarien a trenta veïns de provada responsabilitat i arrelament, de bona conducta i addictes a la constitució de 1837, i a la Reina Isabel II.
