Catalunya.- El director de l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA), Samuel Reyes, ha explicat aquest dimecres en roda de premsa la situació de la sequera que viu Catalunya des de finals de 2020.
Reyes ha destacat que les pluges del darrer mes i mig han servit per a incrementar les reserves en 6 punts (passant del 25 al 31% i guanyant gairebé 30 hm3), però aquest guany de reserves, tot i ser positiu per “trencar una tendència decreixent de molts mesos”, no és suficient per revertir la sequera dels darrers 31 mesos.
Per aquest motiu, el director de l’Agència ha destacat que cal seguir treballant en les mesures previstes per als propers mesos i anar resolent els problemes hídrics, destacant l’aprovació de les bases de la línia d’ajuts que ahir va anunciar el Govern, amb una dotació de 50 MEUR per a millorar l’eficiència de les xarxes de subministrament municipal.
En aquesta línia, Reyes ha presentat la publicació de les dades de consum en alta dels municipis de les conques internes, que des d’avui ja es poden consultar en el portal de la sequera i també en el web de l’ACA, facilitant la informació per municipi/habitants/dia que informa cada entitat subministradora o ajuntament, amb caràcter mensual, a l’Agència Catalana de l’Aigua en aplicació del Pla Especial de Sequera.
Cal remarcar que són dades complexes i no estàtiques, que aporten la xifra de consum mig en alta (l’Agència no pot diferenciar en tipus de consums, ja que la competència en el subministrament en baixa és municipal) i que depenen de molts factors com ara la pròpia estacionalitat de població de cada municipi, l’escenari del pla de sequera en què es troba (ja que si està en normalitat no les ha de presentar),la dimensió de l’entitat subministradora (en alguns casos s’han de presentar mensualment i en d’altres trimestralment) o la presència o no de grans consums de caràcter industrial. Cal tenir en compte que a Catalunya hi ha més de 1.400 entitats subministradores que donen servei als 947 municipis, la qual cosa fa que encara sigui més complicat el càlcul en aquells casos en què en un mateix municipi hi hagi diferents operadors que gestionen l’abastament, cosa que passa, sobretot, en aquells que tenen moltes urbanitzacions disseminades pel seu territori.
L’ACA està en contacte amb els ajuntaments ja que s’han detectat dades parcials (quan hi ha més d’un operador) o també errors en el càlcul de les dotacions per habitant i dia , en algun cas, a fi que s’ajustin a fer els càlculs tal com determina el Pla de sequera. I per aclarir tota la informació, des de juny de 2022 fins l’actualitat s’han fet més de 2.100 contactes amb entitats subministradores, el que suposa un ràtio de més de 230 contactes mensuals.
Es dona la dotació concreta del municipi i el global de tota la unitat, marcant en vermell les dotacions que superen les limitacions de pla de sequera segons cada escenari vigent, i en verd les que es compleixen. En les unitats on no hi ha dades (com per exemple les unitats del Baix Ter i l’aqüífer de Tarragona), es deu a què són unitats que estan en situació de normalitat i que, per tant, no tenen l’obligació de presentar les dades.
El 56% dels municipis compleixen
En línies generals, el 56% dels municipis de les conques internes compleixen amb les dotacions fixades, un 12% incompleixen els requeriments del pla, un 24% fan un incompliment greu i el 8% restant es tracta de municipis que no han aportat dades. Si extrapolem aquestes xifres al volum de població, el 90% compleix; un 9% incompleix i un 1% correspon a la població de municipis que no aporten dades.
Les unitats amb els millors ratis de compliment de dotacions per municipi continuen sent, en general, les associades als embassaments. En aquestes unitats hi predominen les xarxes supramunicipals i, en general, els municipis són de mida més important. Precisament en l’àmbit metropolità s’ha reduït el consum mig en 13 litres (un 7%) si ho comparem amb les dades de principis d’any. En canvi, les unitats que tenen percentatges de compliment més baixos es corresponen a zones on predominen municipis de mida petita i a les xarxes d’abastament s’abasteixen de fonts pròpies o que depenen de pluviometria.
Càlcul de les dotacions
El Pla de sequera estableix en els annexos 3, 4 i 5 com ha de calcular aquestes dades de consum i de població cada ajuntament en funció de la tipologia de consum de què es tracti i de l’escenari de sequera declarat en cada moment.
Així, el Pla estableix 3 categories:
Annex 3. Població a considerar en el càlcul dels volums màxims subministrables en situació de sequera hidrològica (pàgines 99 a 111 del PES).
Annex 4. Municipis amb dotacions addicionals (l/hab/dia) en situació de sequera hidrològica (pàgines 113 a 116 del PES).
Annex 5. Municipis on els consums industrials es tracten de manera desagregada (pàgina 117 del PES).
D’acord amb el que determina el Pla especial d’actuació en situació d’alerta i eventual sequera (PES), les dotacions han estat calculades a partir dels volums lliurats a xarxa declarats per les entitats subministradores en baixa que operen en cada àmbit, i considerant les xifres de població per cada municipi incloses a l’annex 3 del PES.
Aquestes xifres de població previstes al PES es poden modificar a petició de l’Ajuntament, en base a una proposta justificada en el seu Pla d’emergència en situacions de sequera, que ha de ser validada per l’Agència Catalana de l’Aigua. Per aquest motiu, les xifres mostrades poden veure’s modificades en cas que es revisi la població.
Les entitats que com a suma de tots els seus serveis subministrin anualment més de 1.000.000 m3 han de comunicar les dades amb caràcter mensual, mentre que la resta han de comunicar les dades amb caràcter trimestral. Per això, en determinats municipis no es disposa de càlcul de dotació fins al tancament de cada trimestre.
Quan la dotació mostrada va acompanyada d’un asterisc vol dir que és una dada parcial, ja que manca informació dels volums lliurats per alguna de les entitats subministradores en baixa que operen al municipi.
El deure de comunicació de les entitats subministradores només és vigent a partir de l’entrada en prealerta, per això en aquelles unitats d’explotació que es mantenen en normalitat no es mostra cap dada.
En les unitats en prealerta o superior, no es disposa de dada en tots els municipis ja que hi ha entitats subministradores que no estan acomplint el deure de comunicació.