Girona (ACN).- El Bisbat de Girona vincula la caiguda d’alumnes que fan religió a una “ignorància sobre el patrimoni“. En concret, dels 117.067 alumnes que poden triar fer l’assignatura a la diòcesi, només han optat per fer-la un 24,62%, una dada que preocupa al Bisbat, ja que manté la tendència a la baixa dels darrers anys.
En aquest sentit, la coordinadora de la delegació d’Ensenyament del Bisbat de Girona, Carme Panella, considera que si més alumnes cursessin la matèria hi hauria molt més coneixement del patrimoni històric que ara “molts joves ignoren“. A més, Panella també lamenta que molts professors “neden contra corrent” ja que en molts claustres han de justificar que “no fan proselitisme“, sinó que afavoreixen al coneixement general.
Incrementar la demanda d’estudiants que fan religió. Aquesta és la voluntat del Bisbat de Girona per frenar la davallada que els darrers anys s’ha anat produint i que ha fet que actualment només un de cada quatre estudiants –entre la primària i batxillerat– optin per fer religió. En total són 28.822 els alumnes de la diòcesi que acaben escollint aquesta matèria, que no és obligatòria, però sí que s’ha d’oferir per part dels centres educatius. La realitat és encara més dura a l’escola pública, on només un 11,4% dels alumnes la trien, mentre que a la concertada, sí que està més sol·licitada.
Aquesta baixada progressiva dels darrers anys s’ha traduït, segons el Bisbat, en una “gran ignorància en matèria religiosa“. En aquest sentit, la coordinadora de la delegació d’Ensenyament del Bisbat de Girona, Carme Panella, lamenta que es detecta a les aules que hi ha un desconeixement en temes patrimonials vinculats a la fe.
En aquest sentit, Panella destaca que quan es consulten ciutats europees les fotografies que s’hi vinculen són habitualment campanars d’esglésies o catedrals. A més, des del Bisbat destaquen que els museus d’arreu estan “plens” de símbols religiosos que l’assignatura permetria entendre i conèixer. “Hem de buscar la manera per arribar a les famílies i que vegin realment la religió com una possibilitat de complementar altres matèries“, remarca.
“No fan proselitisme”
La situació pel que fa al professorat no és la millor a la diòcesi gironina, que cal recordar que exclou el Ripollès i la Cerdanya i inclou el Maresme. La realitat és que a finals de gener hi havia 114 mestres de primària de religió i 53 professors de secundària treballant a la diòcesi. Panella assegura que “falten docents” per poder garantir l’educació idònia de la matèria i lamenta les “incomoditats” que pateixen als centres.
En aquest sentit, des del Bisbat asseguren que en moltes ocasions els professionals han de justificar a la resta de companys que “no fan proselitisme“, sinó que l’assignatura el que fa és servir de complement al coneixement general de l’alumne. “Ens preocupa i esperem que no vagi a més, perquè moltes vegades tenen la sensació de nedar contra corrent“, assenyala Panella.
A més, la substitució d’un mestre o d’un professor de religió encara és més complicada que la d’un altre especialista, ja que cal que compti amb la Declaració Eclesiàstica de Competència Acadèmica (DECA), o que almenys, demostri que ha superat 24 crèdits. A banda, necessita també l’autorització del Bisbat, en cas que correspongui a una diòcesi diferent.
De la mateixa manera que passa amb altres professors i mestres, l’assignatura de Religió contempla vacants. En concret, a la diòcesi de Girona hi ha onze centres de primària i cinc més de secundària que no poden fer l’assignatura per falta de docents habilitats.
Amb tot, Panella es mostra “confiada” i valora que estan “molt contents” amb el currículum dissenyat i ha volgut donar el màxim suport als professors i mestres que imparteixen l’assignatura.
