Ramir Lacasa
Palafrugell .- A Palafrugell hi ha dos carrers que porten el mot Cases en el nom, un és el de Quatre Cases i l’altre el de Cases Noves. El carrer de les Quatre Cases és molt antic, era un primitiu vial de trajectòria curta, local, interna i segura, que comunicava el centre de la vila amb el proper veïnat de la Caritat, constituït per uns quants masos dispersos i hortes que s’arrengleraven a redós de la petita riera que menava dels turons del nord de la població.
El de Les Cases Noves, de formació ben diferent, era el resultat del creixement urbà format al llarg de una ruta de comunicacions amb l’exterior de la població i per tant més exposada i insegura, que duia pel camí reial a Girona per La Bisbal i a través d’un altre camí també a Torroella de Montgrí, sent dels primers suburbis que es formaren a la població (s. XVI), durant les èpoques de creixement demogràfic, abans inclús que el carrer de Pals.
Des del primer moment en que es construïren les primeres cases en aquell indret que es trobava creuada la riera de la Caritat, ja aparegué la denominació de Les Cases Noves, l’apel·latiu revelador d’unes edificacions que certament deurien resultar excepcionals per a la gent si mereixien ésser qualificades de noves. No obstant això el vial va tenir una denominació anterior, i era conegut popularment pel nom de carrer de la Bisbal, que transcorria en aquells indrets pel territori del Mas Mateu.
El primer assentament al veïnat de les Cases Noves, del qual es té coneixement, és el de Jaume Pujol, casat amb Rafela, que tenia l’ofici de bracer i es construí la casa l’any 1578.
Per a la concepció que es tenia de com havien de ser des de temps immemorials les urbs, la nova urbanització representava una veritable desintegració del sistema tradicional. De alguna manera pels nostres avantpassats la riera representava els confins de la població, i resultava realment agosarat anar-se’n a viure a un lloc que ultrapassava els límits raonables del que es podia considerar pròpiament el poble.
Al principi no van ser gaires cases, però de mica en mica s’anaren arrenglerant una darrere l’altre, sobre tot les que tenien l’orientació més afavorida, les que s’aixecaven situades de cul al vent de tramuntana.
Quan després d’haver passat alguns segles i s’havien consolidat altres ravals i la població creixia urbanitzant als quatre vents, s’anaren formant a banda i banda altres carrers que naixien o arribaven al de les Cases Noves formant una mena d’espina de peix, i aquell concepte misogin i curt de vista s’oblidà completament, però el nom de Les Cases Noves es perpetuà fins als nostres dies, d’aquell origen ja ningú no se’n recorda i el primer rodal d’edificacions que tanta expectació va causar llavors, avui es pot considerar pràcticament part del centre urbà.
