El castell de Calonge acull des del passat cap de setmana la segona doble exposició d’art de la temporada d’estiu. Es tracta de la suma de les mostres pictòriques “RE-(VISIÓ)”, de Quim Corominas, i “Moments i obres”, de Montserrat Costa, que es poden visitar fins a l’1 de setembre, de dimarts a diumenge de 18 a 21 hores.
Agafen el relleu a les exposicions “Art Garriri”, de Javier Mariscal, i “Crossed fields”, de Víctor Pérez-Porro.
A la Sala Major i al Saló Gòtic del castell hi trobem “Moments i obres”, de Montserrat Costa. La mostra permet, en primer lloc, contemplar amb primícia un conjunt d’obres dels anys vuitanta que, en la seva majoria, no havien trepitjat encara cap sala d’exposició. Es corresponen a una etapa d’experimentació de l’expressionisme abstracte a través del que Costa anomena “la gestualitat controlada”. En segon lloc, també inclou una selecció de l’obra més actual de l’artista, tot fent un repàs pels treballs dels seus darrers deu anys. Unes obres que, segons la pròpia Montserrat, han estat creades “a foc lent” i esdevenen d’un treball més madur.
Mentrestant, a la Sala Gran s’hi ubica l’exposició “RE-(VISIÓ)”, de Quim Corominas. Es tracta d’una oportunitat per gaudir de l’obra més madura d’un artista que ha sabut fer de l’art la seva manera de comunicar-se amb el món. Precisament, en aquesta exposició Corominas ofereix un conjunt d’obres, sobretot pintures, però també collages i mosaics, que han estat creades a partir de la “re-visió” del passat en clau de present.
Montserrat Costa (Barcelona, 1943)
Tot i que se la coneix sobretot com a pintora i que des dels inicis de la seva carrera s’ha mogut sempre dins l’àmbit de l’abstracció, se la pot considerar una artista pluridisciplinària, amb una obra que mai s’ha pogut encasellar en una única tendència o estil dins el gran ventall de les pràctiques no figuratives. S’inicià en el món de l’art a principis dels anys setanta, en un temps d’activisme polític i artístic en la que ja era mare de dos fills petits. Cal assenyalar que no va seguir una formació reglada. En aquest sentit, a l’hora de decidir el seu camí personal, això va fer que no es desprengués d’aprenentatges sobrers o innecessaris. De seguida es va fer evident que el que li resultava més atractiu eren les formes més abstractes que havia anat prenent l’art modern al llarg del segle XX. L’obra de Costa pertany plenament al seu temps però ella no l’ha treballat des d’una perspectiva autobiogràfica ni l’ha volgut explicar gaire, entre altres coses per garantir que hi perviu quelcom misteriós i ocult que es resisteix a ser completament desvelat.
Quim Corominas (Sarrià de Ter, 1951)
De formació autodidacta, ha combinat durant anys la creació visual i la docència artística a Girona. El seu treball creatiu abasta pintura, cartells, obra gràfica i llibres artístics. És autor de llibres experimentals i desplegables i col·leccionista de joguets de paper. A més de la pintura sobre tela i sobre paper amb combinacions del collage i l’assemblatge, també treballa la tècnica del gravat i la litografia. La seva obra, que es configura a partir de les essències de l’expressionisme europeu i de la pintura d’acció, ben aviat adquireix un llenguatge propi que li confereix una coherència interna definitòria. Utilitza una àmplia gamma cromàtica de colors purs on destaquen el blau -especialment el blau Montserrat, un color constant en la seva obra- i el vermell com a artífexs d’una tensió constant. Les seves invencions sobre tela i sobre paper són les d’un expressionista abstracte, un pintor nuclear, juganer, sense buits, de cromatismes insaciables, goluts, de traçats i tensions energètiques.
