Pau Roig
Baix Empordà.- El castell de Vila-romà de Palamós és un dels tres monuments del Baix Empordà que, a dia d’avui, formen part de la “Llista vermella” de l’organització sense ànim de lucre i declarada d’utilitat pública Hispania Nostra.
L’any 2007 Hispania Nostra va posar en marxa aquesta classificació del patrimoni cultural i civil d’Espanya en risc greu de destrucció, desaparició o de pèrdua irreversible dels seus valors patrimonials, i després de més de 15 anys de treball l’associació ha comptabilitzat més de 1.200 monuments a tot el territori espanyol que podrien desaparèixer, tres d’ells situats al Baix Empordà: el castell de Vila-romà, l’ermita de la Mare de Déu dels Socors de Forallac i la Torre Rius de Sant Feliu de Guíxols. A la resta de les comarques gironines la llista es completa, de moment, amb la vil·la romana d’Els Tolegassos de Viladamat, el castell de Montagut de Sant Julià de Ramis, l’església i poble de de Sant Esteve de Caulés a Caldes de Malavella, i el temple de Santa Maria de Roure de Pont de Molins. Lluny d’anar disminuint, és de preveure que la llista es vagi ampliant en els pròxims temps amb altres edificis emblemàtics de la comarca abandonats a la seva sort i atrapats des de fa molts anys en un deplorable estat d’abandó: l’ermita de Sant Baldiri de l’Ardenya (terme municipal de Santa Cristina d’Aro), Sant Benet del Bosc a Sant Feliu de Guíxols, el Mas de la Pietat de Palamós –ben a prop del castell de Vila-romà–, la “Casa Vella” de Platja d’Aro, seu durant molts anys de la discoteca Paladium, la Torre dels Moscats de Torroella de Montgrí o l’ermita de Sant Daniel a Calonge i Sant Antoni, entre molts d’altres, són ferms candidats a formar-ne part ben aviat.
Documentat per primera vegada l’any 1276 però amb força probabilitat edificat entre els segles XI i XII, el castell de Vila-romà és una construcció medieval que des de la seva voladura durant l’ocupació francesa el 1812 ha vist com els seus murs s’anaven deteriorant; actualment només es conserven restes del que fou la Torre de l’Homenatge –o torre mestra– i d’algunes edificacions adjacents, en la seva major part cobertes de runes i vegetació que creix sense control, tot plegat envoltat per un recinte fortificat exterior que compta fins i tot amb un fossat. Malgrat ser declarat Bé Cultural d’Interès Nacional el 1949, segons Hispania Nostra “després de segles d’abandó, exposat als elements i l’acció humana, el castell està en un pèssim estat de conservació”.
L’ermita de la Mare de Déu dels Socors, ubicada aproximadament a un quilòmetre de Canapost, al terme municipal de Forallac, és una construcció barroca que va mantenir el culte fins a l’any 1936. És una edifici d’una sola nau que destaca per la seva façana, amb una portada d’arc de mig punt de gran dovellatge feta amb pedra rossa de Peratallada, probablement extreta de les antigues pedreres dels Clots de Sant Julià, i rematada per un estilitzat campanar d’espadanya d’un sol arc. Adossada a l’església –i aquest és el detall més singular de l’arquitectura del conjunt– hi ha una monumental torre de defensa cilíndrica, que fa que l’absis presenti els murs laterals rectilinis però, en canvi, els de llevant siguin corbats. La volta de la capçalera, de canó i fabricada amb pedra morterada, es manté dempeus, no així la volta de la nau, que només conserva l’arrencada a ambdós costats: malgrat tractar-se d’una construcció tardomedieval, bastida entre mitjans del segle XVI i principis del segle XVII, el seu desgast i la seva factura fins a cert punt tosca poden evocar fins a cert punt l’aire primitiu de les primeres ermites romàniques. L’edifici podria haver esdevingut residència de l’actriu Madeleine Carroll, però discrepàncies amb el Bisbat de Girona sobre les obres de remodelació que hi pensava fer van acabar impedint aquesta possibilitat, restant des d’aleshores “en un estat general ruïnós i d’abandonament total”.
Completa de “Llista vermella” la Torre Rius, una antiga masia construïda entre finals del segle XVIII i inicis del segle XIX adquirida l’any 1919 per l’industrial barceloní Pere Rius Calvet per reformar-la i convertir-la en la seva residència d’estiueig a la costa, formant part posteriorment dels Hotels Yola i Panorama i patint tot tipus de modificacions. Amb la mort dels seus últims propietaris, els germans Anlló, que no tenien hereus, l’edifici va passar a mans de la Generalitat de Catalunya i venuda en subhasta el 2017 per gairebé 2 milions d’euros. Malgrat tenir el nivell 3 de protecció del Catàleg de Béns a protegir de l’Ajuntament de Sant Feliu de Guíxols, segons Hispania Nostra “després de 20 anys d’abandó, l’immoble es troba en estat de ruïna, amb elements decoratius despresos, amb tota la forja sostreta i amb els terres i els sostres en perill d’esfondrament imminent”.
Hispania Nostra
Hispania Nostra és una associació sense ànim de lucre, declarada d’utilitat pública, que treballa des de l’any 1976 en la defensa, promoció i posada en valor del patrimoni cultural i natural, que considera com a vector de desenvolupament social i econòmic.
Té com a objectiu promoure la participació social en les activitats de protecció, conservació, difusió i gaudi pels ciutadans de la seva herència cultural i natural. Per això duu a terme programes de vigilància sobre patrimoni en perill; d’estímul a les bones pràctiques; promou la col·laboració ciutadana entre institucions públiques i privades i participa en activitats d’educació i promoció del valor social del patrimoni.
L’Associació considera un privilegi, però també una responsabilitat, que Espanya sigui el tercer país amb més béns inclosos en la llista de Patrimoni Mundial per la UNESCO i el més reconegut pels Premis de Patrimoni Europeu / Premis Europa Nostra. Per contribuir a la conservació d’aquest patrimoni tant ric, l’associació desenvolupa diversos programes que es poden consultar a la seva pàgina web clicant en aquest enllaç.
Deixa un comentari