A Catalunya, 736 dels seus 947 municipis tenen menys de 5.000 habitants, representant gairebé el 78% del total. Només acullen un 10,1% de la població, posant de manifest la importància crítica dels consells comarcals per gestionar els desafiaments en governança i prestació de serveis en els municipis petits.
A més, la meitat de municipis petits es tracten de micropobles de menys de 500 habitants, un 35% sobre el total de Catalunya.
En una reunió celebrada a Vic dimarts 14 de gener, convocada per iniciativa del Consell Comarcal d’Osona, els representants dels Consells Comarcals de la Garrotxa, l’Alt Empordà, el Baix Empordà i Osona s’han reunit per abordar la necessitat imperiosa i urgent de revisar i millorar el finançament estructural que la Generalitat de Catalunya proporciona als consells comarcals. La trobada respon a una preocupació creixent sobre la capacitat dels consells comarcals per prestar serveis bàsics eficients als territoris, especialment en àrees rurals i de baixa densitat poblacional.
Amb una particular incidència en els petits municipis, que constitueixen una gran part del territori català, els representants han expressat la preocupació per l’increment de càrrega burocràtica que limita la capacitat de resposta a les necessitats dels ciutadans. La regulació actual, sovint complexa i costosa de gestionar, requereix de majors recursos humans i financers. També deixa poc marge per a la innovació, la millora dels serveis i la definició i desenvolupament de nous projectes estratègics per les comarques.
Durant la trobada, s’ha posat de manifest les dificultats estructurals i econòmiques que afronten aquests ens. “És clau comprendre que, sense un canvi significatiu en el model de finançament, la viabilitat dels serveis que oferim estarà en risc“, ha defensat el president del Consell Comarcal d’Osona, Gerard Sancho.
Un dels punts centrals de la reunió ha estat la proposta de triplicar el Fons de Cooperació de la Generalitat en un període de temps raonable. L’increment permetria als consells comarcals millorar significativament la qualitat dels serveis bàsics, reduint alhora la càrrega financera que actualment recau sobre els ajuntaments.
Els documents discutits durant la reunió han subratllat diverses qüestions clau:
La falta d’una política de finançament coherent que garanteixi que els consells comarcals disposin dels recursos necessaris per a la seva operativa i manteniment.
La necessitat d’una revisió periòdica del finançament basada en criteris clars i ajustada segons la inflació i altres indicadors econòmics.
El suport insuficient per a la gestió dels serveis delegats com son ensenyament, gestió de residus o serveis socials, entre altres, que tradicionalment reben una atenció limitada en termes de recursos estructurals.
“Aquesta no és només una qüestió de recursos, sinó també de reconèixer la importància dels consells comarcals en la cohesió territorial i social de Catalunya“, ha afegit el grup de treball. “Estem compromesos a garantir l’accés en condicions d’igualtat als serveis públics de tots els ciutadans, amb independència del seu municipi de residència”.
La reunió ha conclòs amb un acord unànime sobre la necessitat d’establir un diàleg més efectiu amb la Generalitat per assegurar que les demandes dels consells comarcals siguin escoltades i ateses en el marc dels pressupostos anuals del govern català.
