El dia 18 de maig, el Museu del Suro de Catalunya torna a celebrar la “Nit dels Museus” amb l’espectacle audiovisual en directe “Robert Johnson: l’ombra més llarga”, a càrrec de LLuís Figueras & The Demons.
L’acte, amb la participació de Bikentios Chávez (bateria), Miquel Brugués (teclats), LLuís Figueras (guitarra i veu), Jordi Ruiz (baix), Pau Savall (audiovisual i subtítols) i Sara Savall (fotografia i vídeo), s’iniciarà a les deu de la nit i serà gratuït amb aforament limitat. També es farà jornada de portes obertes al Museu del Suro a partir de les vuit del vespre.
Qui era Robert Johnson?
Robert Johnson (Hazlehurst, 8 de maig de 1911-Greenwood, 16 d’agost de 1938), nascut com a Robert Leroy Johnson va ser un cantant, compositor i guitarrista nord-americà de blues conegut com “El Rei del Delta blues”. Els seus enregistraments de 1936 i 1937 mostren una notable combinació de cant, habilitats de guitarra i talent en la composició que van tenir una gran influència en diverses generacions de músics, malgrat haver deixat un registre de només 29 cançons.
Ha influït en una gran gamma de músics incloent-hi John Fogerty, Bob Dylan, Johnny Winter, Jimi Hendrix, The Yardbirds, Led Zeppelin, The Allman Brothers Band, The Rolling Stones, Paul Butterfield, Queen, The White Stripes, The Black Keys, The Band, Neil Young, Warren Zevon, Jeff Beck i Eric Clapton, que el descriu com “el músic de Blues més important que hagi viscut“.
Una famosa llegenda es refereix al fet que Robert Johnson va vendre la seva ànima al diable en l’encreuament de la carretera 61 amb la 49 en Clarksdale (Mississipi), a canvi d’interpretar el blues millor que ningú. Sigui com sigui, la tècnica depurada de Robert Johnson, unida a la seva veu una mica fantasmal, es mostren magnífiques en un bon nombre de temes contínuament revisats al món del blues. Destaquen per la força literària dels seus versos, que en fan un dels més insignes autors de la poesia popular nord-americana. Hi ha tres constants en les lletres de Johnson: l’efímer de les relacions humanes, el vagabundegi incessant i els terrors irracionals.
El seu estil particular com a cantant i guitarrista ha estat admirat sempre per artistes com Muddy Waters, Elmore James, Ry Cooder, Keith Richards, Bob Dylan o els membres del grup Led Zeppelin. A través de Muddy Waters i els intèrprets britànics de blues dels anys seixanta (John Mayall, Eric Clapton, Peter Green, Rolling Stones, etc.) la seva influència és també molt notable al món del rock.
