Els Amics de La Casa Màgica han iniciat la programació de conferències per a l’any 2025 aquest dissabte 25 de gener, i una vegada més ho han fet de la mà d’un conferenciant de luxe, el Dr. Francesc Daumal i Domènech, arquitecte, catedràtic emèrit de la UPC, autor de diversos llibres i reconegut per la seva tasca professional.
L’arquitectura és un art que requereix treballar de manera interrelacionada entre les seves branques. Una d’elles, molt ignorada per gran part dels arquitectes i de la societat en general, és l’acústica. Un edifici, a més de tenir una bona estètica, també ha de posseir acústica i poètica. Partint de la base que tot sona o ressona, segons el Dr. Francesc Daumal, hi ha poques arquitectures que sonin.
Després de definir l’arquitectura acústica com la qualitat científica, tècnica i artística en la concepció i construcció de tot el que constitueix un missatge o intenció que demana el suport acústic, el conferenciant ha exposat el concepte d’arqueoacústica. És la branca que treballa per investigar com vivien les civilitzacions que ens han precedit i com construïen els seus edificis. Darrerament, l’arqueoacústica està avançant molt i s’espera que encara ho farà més gràcies a l’enginyeria, que cada vegada aporta més aparells per poder estudiar el vector de l’acústica. D’aquesta manera podem conèixer els hàbits socials que tenien fins i tot els prehistòrics.
L’arquitectura acústica és un art que ha de continuar investigant el camp de l’absorció i tenir molt present que no es pot canviar el so d’un edifici. El conferenciant també ha alertat que a l’actualitat hi ha patrimoni sonor com les campanes, els campanars,… que l’estem perdent perquè són substituïts per altaveus.
Tal com estava previst en el programa, el Dr. Daumal també ha parlat del xiuxiueig de galeria a les sales i bancs de secrets, en els antics festejadors a partir dels connectors arquitectònics, i de l’arquitectura que se li afegia sons com per exemple els picaportes, les argolles, les campanetes, etc.
Conscient que l’arquitectura no només ha de ser bonica sinó que també ha tenir una bona acústica, un dels arquitectes que tenia en compte el component del so va ser el cèlebre Gaudí.
Altres aspectes importants que contempla l’arquitectura acústica són les proporcions àurees, les textures, els materials i els sistemes constructius. A partir de diversos exemples, el Dr. Daumal ha explicat, a la seixantena d’assistents a la conferència, que un auditori si té forma rectangular ha de tenir molt de material per tenir una bona acústica, sinó és preferible donar-li una forma trapezoïdal. I ha continuat parlant de les sales musicals, uns espais que han de tenir molta fusta perquè puguin tenir vida. Però també és molt important la difusió de la sala. El Dr. Daumal ha remarcat la importància de dissenyar les sales de música per als músics. Si la sala dels músics té bona acústica, la música arribarà bé al públic. I també ha especificat que l’arquitectura ha de ser diferent en un teatre d’òpera que en un auditori.
Un altre element important són els acabats, que poden ser reflexants, difusors, absorbents, etc. La conferència, d’una hora i mitja de durada, també ha apostat per parlar de la semiòtica sonora, és a dir, el sistema de senyals per expressar alguna cosa, i dels filtres de senyalèctica. Però l’arquitectura acústica també ha de tenir en compte elements naturals i bàsics com l’aigua. És important saber buscar la música de l’aigua i ha posat d’exemple els òrgans marins, les gàrgoles a partir de l’aigua de la pluja. Però també l’aire, un exemple ben curiós és l’orgue eòlic de Dalí; o el vent, a Barcelona hi ha edificis que xiulen segons el vent que bufa.
Tenint en compte que qualsevol estructura té el seu so, els carrers estan plens d’elements amb sons, com poden ser les rajoles, les fustes… que trepitgem quan anem caminant. La conferència ha seguit amb les pantalles i els filtres naturals, molt útils per evitar els sons així com ha d’intervenir l’arquitectura acústica quan se soterren vies. Un treball laboriós si es té en compte que els impactes i les vibracions costen molt d’eliminar, tal vegada canviant les formes, els materials… es pot aconseguir un bon so.
La recta final de la conferència s’ha centrat en la pràctica sonora a l’arquitectura, la qual consisteix en fer un recorregut sonor, a cegues, per la ciutat. Permet descobrir com sona l’espai i fins i tot adjectivar-lo a través del so. Una altra experiència és la d’auscultar l’arquitectura posant l’oïda en els llocs i poder escoltar com es transmeten els sons del material.
Sens dubte que La màgia de l’arquitectura acústica es basa en imaginar, dissenyar, construir i rehabilitar el paisatge sonor on vivim de manera que els seus sons ens siguin agradables i no casuals. La conferència, que en tot moment ha estat seguida amb molta atenció, ha generat un interessant col·loqui preguntant per les psicofonies, el comportament del so cap a les plantes, etc.
La conferència-col·loqui “La màgia de l’arquitectura acústica” s’ha portat a terme a la sala d’exposicions “la Caixa” de Santa Cristina d’Aro. I ha comptat amb la col·laboració de l’Ajuntament de Santa Cristina d’Aro, “la Caixa”, els Serveis Territorials de Girona del departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya i La Casa Màgica –col·lecció Xevi. El cicle de conferències per a aquest semestre continuarà amb “La màgia de la dimensió espiritual” amb Josep Mª Corretger, enginyer industrial; La màgia de l’arquitectura a Girona amb Joan Maria Viader, arquitecte; “La màgia de la didàctica de les matemàtiques” amb Pura Fornals, directora del Museu de Matemàtiques de Catalunya; “La màgia de transmetre les emocions” amb Carme Jordi i Joana Perich…