El Museu de l’Empordà de Figueres ha iniciat una nova etapa amb la reobertura de les seves instal·lacions, després d’una reforma integral de l’edifici i d’una renovació profunda del seu projecte museològic i museogràfic.
Totes les actuacions s’han presentat aquest divendres amb una inauguració institucional que ha reunit autoritats, representants de la vida social i cultural i molts veïns i veïnes de la ciutat.
En l’acte, hi han intervingut, entre d’altres, el president de la Diputació de Girona, Miquel Noguer; l’alcalde de Figueres i diputat de la Diputació de Girona, Jordi Masquef; el secretari d’Estat de Cultura, Jordi Martí; la consellera de Cultura de la Generalitat de Catalunya, Sònia Hernández, i el director del Museu de l’Empordà, Eduard Bech-Vila.
Les obres, que han afectat 1.212 m2 repartits en quatre plantes, han requerit una inversió d’1,7 milions d’euros, finançats amb fons europeus Next Generation, gestionats pel Ministeri d’Habitatge i Agenda Urbana, l’Ajuntament de Figueres, la Diputació de Girona i la Generalitat de Catalunya.
Els espais s’han redefinit per optimitzar-ne l’ús. A la planta soterrani, s’hi troba l’auditori –ja en ús i obert al públic en una primera fase de reforma–; a la planta baixa, l’espai dedicat a exposicions temporals, que es va obrir fa un any ja ampliat; a la primera i segona plantes hi ha l’exposició de la col·lecció, i al quart pis, s’hi concentren les reserves visitables, les oficines i una nova àrea de restauració d’obres d’art.
El projecte ha comportat també una important millora en eficiència energètica, amb la instal·lació de sistemes de climatització avançats, il·luminació LED i plaques solars, que permeten un estalvi energètic superior al 60 %.
En el seu torn de paraula, el president, Miquel Noguer, ha destacat: “A la Diputació de Girona creiem amb fermesa que la cultura és un pilar fonamental del progrés social. Per això, més enllà de la col·laboració anual que prestem per potenciar els projectes culturals del museu, hem donat suport a aquest projecte de renovació, que ha durat quatre anys, però que ha valgut molt la pena”.
I hi ha afegit: “Ara tenim davant nostre el Museu de l’Empordà del segle XXI: més obert, més accessible, més vinculat al territori i la seva gent, i que pot tenir un paper fonamental en la construcció del model de turisme sostenible que defensem, basat en la qualitat, el respecte pel territori i la connexió profunda amb la cultura local”.
Un projecte museogràfic participatiu i renovador
El nou Museu de l’Empordà s’ha construït a partir d’un ampli procés participatiu que ha implicat més de cinc-centes persones. Aquest diàleg amb la ciutadania ha permès elaborar el projecte museològic, que ha estat a cura de Margarida Loran; mentre que Cristina Masanés i Pere Parramon han estat els responsables del guió museogràfic final, amb el suport de l’equip del museu, encapçalat per Eduard Bech-Vila.
El discurs expositiu abandona la cronologia tradicional i opta per una mirada inclusiva i contemporània, que aborda temàtiques rellevants per a la ciutadania i incorpora una gran diversitat de tècniques i sensibilitats.
De les prop de 3.000 peces que formen el fons del museu, se n’exposa un 10 %, amb una presència destacada d’obres de dones artistes, que representen el 20 % del total d’artistes en exposició. El recorregut inclou pintura, escultura, dibuix, instal·lacions, fotografia, obra gràfica, arqueologia i indumentària, amb un abast cronològic que va de l’antiguitat fins al 2024.
La nova proposta també reivindica la història de les col·leccions del museu, des dels seus orígens, marcats per donacions de prohoms locals i dipòsits d’institucions com el Museu Nacional del Prado, fins a la producció artística vinculada al territori, que configura el mapa creatiu de l’Empordà. Aquesta dimensió històrica es desplega al llarg del recorregut mitjançant la selecció de cinquanta obres rellevants de la col·lecció empordanesa, presentades amb cartel·les ampliades.
La trajectòria del fons del museu, que comença l’any 1876 amb la donació de Joan Tutau al futur Museu de Pintura del Col·legi d’Humanitats –avui Institut Ramon Muntaner–, s’explica mitjançant un audiovisual instal·lat a l’àrea de les reserves. La renovació ha fet possible, per primera vegada, l’obertura d’aquest espai al públic i ha permès dur a terme tasques de conservació preventiva i millora de les condicions de preservació del fons.
Després de l’acte institucional, que ha inclòs una visita de les autoritats a l’equipament, hi ha hagut una jornada de portes d’accés lliure i gratuït. Les visites gratuïtes continuaran durant tot el cap de setmana, coincidint amb les Fires i Festes de la Santa Creu.
