El Museu d’Història de Sant Feliu de Guíxols ofereix una ambiciosa exposició sobre l’evolució de la societat guixolenca

Sant Feliu de Guíxols.- Divendres 28 de juliol a les 18 hores el Museu d’Història de Sant Feliu de Guíxols (Carrer Hospital, 25-35) inaugura l’exposició “Una societat canviant: segles XIX-XXI”.

L’exposició enceta una nova etapa a la nova seu de l’Antic Hospital que fa que, en línia amb els museus actuals, es reivindiqui com un dispositiu cultural de primer ordre que vol plantejar a la societat qüestions que per a les persones són percebudes com a properes. Per això, la mostra combina el gaudi estètic i lúdic, amb el coneixement de la història recent i la societat actual, a partir de mutacions socioeconòmiques i culturals que van tenir lloc en la transició del darrer terç del segle XIX al segle XX i que van implicar l’entrada del municipi a la modernitat fins el moment actual.
Aquesta síntesi al llarg de tres segles (XIX, XX i el present) beu de la investigació desenvolupada a l’entorn dels Tallers d’Història i recerques recents del propi equip tècnic del Museu d’Història. L’estudi aprofundit des dels anys 1990 de les diverses etapes i canvis en la societat guixolenca que van desembocar en diferents mostres així com gran entrada de peces de caire etnològic és la primera capa del guió i fons exposat. A aquesta se li ha de sumar les darreres recerques, en especial aquelles sobre el turisme de mitjan s. XX i la reflexió sobre el propi concepte de societat i de famílies que conformen aquesta societat guixolenca.

Una visió aplicable més enllà de Sant Feliu de Guíxols
Aquesta exposició es pot contemplar com un estudi extensiu de cas que, amb variacions, pot fer reflexionar també al visitant d’altres comarques o ciutats. És obvi que tota cultura local té una dimensió universal, global; i que una mostra com aquesta no té només identitat local. Les diferents etapes de l’exposició ens parlen del moviment de persones a través de la mar Mediterrània i l’oceà Atlàntic, de les pràctiques i oficis transmesos a través de generacions, de la supervivència i la relació entre uns i altres que coincideixen en el lloc triat per viure.
Una imatge i símbol que es va repetint en els quatre àmbits de l’exposició és el de la badia i el mar que modelen les formes de viure i transformen els paisatges de drassanes i pesca, del ferrocarril que arriba al mar, dels creuers turístics, de les cases de les famílies actuals.
És una mirada calidoscòpica a la transformació de la ciutat a través dels 4 àmbits: Una badia plena de vaixells, La societat industrial, La Costa Brava i Famílies de Sant Feliu.
En cadascun dels àmbits es copsen les habilitats i els oficis, el paper de la dona i dels diferents membres de la família, infants inclosos en l’economia familiar. Els espais de treball i de lleure, tant de les classes més populars com dels burgesos benestants, també tenen el seu lloc a la mostra. L’exposició vol reconèixer tota població anònima, societats plurals al llarg dels temps i també en el moment actual.
Amb una excepció, com és l’apartat específic dedicat a aquells personatges del segle XIX nascuts en un context d’una vila que mirava tant a Amèrica com a les capitals europees, amb els exemples del músic Juli Garreta, els polítics Pere Caimó i Josep Irla, l’escriptor Agustí Calvet “Gaziel” i el científic i mecenes Rafael Patxot.
L’exposició permet contemplar algunes de les obres ingressades al museu en els darrers anys, restaurades en els darrers dos anys. És el cas per exemple de la Bandera del Cercle Català de 1900 o de les maquetes de velers del segle XIX.

“Famílies de Sant Feliu” de l’artista Adela Picón
A la part final de l’exposició se situa la instal·lació artística “Famílies de Sant Feliu”, un projecte que vol mostrar com la ciutat està formada per diversitat de famílies, i com aquestes poden tenir diverses maneres de veure el món, o poden estar vivint des de fa molt o des de fa molt poc en aquest lloc de la Costa Brava. I que han decidit que Sant Feliu de Guíxols és el seu lloc per créixer, viure-hi, relacionar-se i envellir.
La intenció de l’artista i també del Museu d’Història és poder tenir una fotografia de família, que esdevé obra artística, sobre un moment de trobada familiar, que sempre és un moment especial, de celebració. En la qual trobada hi té també un paper l’artista, que s’inclou a la imatge i s’ha involucrat des del primer contacte amb les persones que l’acompanyen.
El projecte s’ha desenvolupat al llarg de 2020 i 2021 per part de la pròpia Adela Picón amb el suport tècnic tant del fotògraf Jordi Gallego com l’assistència en el muntatge i edició de Mauro Abbühl .

Actuació dins programa de renovació de museografies
Les noves sales han suposat una inversió en adequació i obres a la planta primera de la seu del Museu a l’Antic Hospital, així com d’instal·lació d’equipament i recursos museogràfics. També cal destacar la rellevància en el finançament obtingut per poder restaurar diferents peces de la col·lecció, que es mostren a l’exposició.
L’actuació s’emmarca dins el projecte de renovació de museografies de la Xarxa territorial de Museus de les comarques de Girona, en el marc d’un conveni entre l’Ajuntament de Sant Feliu de Guíxols i la Diputació de Girona, amb ajuda dins la convocatòria dels eixos 4 i 6 del fons FEDER 2014-2020.

Tags: cultura patrimoni, exposició, historia, inauguració, Museu d´Història de Sant Feliu, Sant Feliu de Guíxols, societat
Notícia anterior
Palafrugell controlarà les conductes incíviques sobre residus i recollida de brossa a través de drons
Notícia següent
El Govern alerta d’una nova situació de perill d’incendi forestal

Vols estar informat?

Subscriu-te i rebràs les notícies de l’Empordà gratuïtament al teu correu.

Fill out this field
Introduïu una adreça electrònica vàlida.

Catalunya News

Segueix-nos

Instagram

També us pot interessar

Idiomes