Vilajuïga (ACN).- El parc natural del Cap de Creus ha inaugurat aquest diumenge la nova seu coincidint amb la celebració del 25è aniversari. El traspàs de les oficines a l’antic CAT de Vilajuïga, que fins ara estaven instal·lades al monestir de Sant Pere de Rodes, suposa per director, Ponç Feliu, “un enfocament nou cap al futur per ser més accessibles per a tothom“.
L’acte arriba en un moment en què el parc està pendent que s’aprovi el Pla Rector d’Usos i Gestió (PRUG) per regular l’activitat al medi marí. Per Feliu, aquesta és “l’assignatura pendent” del parc, que el conseller d’Acció Climàtica, David Mascort (qui també ha assistit a la inauguració), ha avançat que “està previst que surti a exposició pública a finals d’any i s’aprovi el 2024“.
Desenes de persones han assistit aquest diumenge al matí a l’acte d’inauguració de la nova seu del parc natural del Cap de Creus, que s’ha traslladat del monestir de Sant Pere de Rodes a l’antic CAT de Vilajuïga. La jornada ha començat a dos quarts de deu del matí amb una xerrada sobre patrimoni submarí, que ha donat el tret de sortida a una sèrie de discursos sobre com ha ajudat el parc a la preservació de l’entorn del Cap de Creus.
El director del parc natural, Ponç Feliu, ha destacat que gràcies a aquestes dues dècades i mitja d’activitat s’ha “consolidat la tasca de conservació de l’entorn” i també “la gestió que es fa amb els ens i les entitats del territori“. A més, ha recordat que un dels reptes més importants és el de “ser conscients que és un espai molt visitat i s’ha de fer una tasca dia a dia per la convivència de la preservació i l’ús públic del medi natural“.
En aquesta línia, el conseller d’Acció Climàtica, David Mascort, ha dit que el parc natural del Cap de Creus “és un model d’èxit” perquè precisament “s’ha aconseguit combinar la preservació del medi amb la gent que hi viu i treballa“. L’àrea protegida engloba una desena de municipis de l’Alt Empordà entre els quals hi ha Cadaqués, Llançà, Palau-saverdera, Pau, el Port de la Selva, Roses, la Selva de Mar i Vilajuïga.
A més, per Mascort també s’ha aconseguit “preservar allò que fa que la gent visiti el parc“. L’any passat, el del Cap de Creus va rebre 450.000 visitants, segons les dades recollides pels comptadors de l’espai.
Des del 1998, quan es va crear el parc natural, el del Cap de Creus ha donat, pel conseller d’Acció Climàtica, “un exemple de país sobre com s’han de fer les coses per mantenir i conservar espais naturals com aquest que són únics al món“. Actualment, el parc té una superfície de 13.843 hectàrees, de les quals 10.780 són terrestres i unes 3.000 són marines.
Regular el medi aquàtic
Això sí, pel director del parc natural hi ha “una assignatura pendent” en preservació de l’entorn, que és el Pla Rector d’Usos i Gestió (PRUG). “Pensem que s’ha fet molta feina al medi terrestre, però cal regular també el medi aquàtic perquè les activitats que s’hi fan puguin continuar fent-se però respectant l’entorn“.
El conseller d’Acció Climàtica ha assegurat que s’han fet “centenars de reunions amb els sectors implicats” que hi treballen “des de fa mesos“. I que la intenció és poder “treure a exposició pública el PRUG abans de finals d’any i per intentar aprovar-lo el 2024“.
El PRUG tindrà una vigència de quatre anys i regularà les activitats que es duguin a terme dins l’àmbit marí del Parc per garantir la conservació del patrimoni natural. Entre d’altres, establirà la regulació dels usos professionals, esportius, recreatius, educatius o científics. També preveu un augment de la vigilància i el control de les activitats que s’hi desenvoluparan.
Des del parc natural alerten que “un altre dels reptes importants als quals cal fer front és el canvi climàtic“. “Fa tres anys que patim la sequera i que cauen de mitjana 200 litres per metre quadrat tot l’any“, explica Ponç Feliu, que assegura que “és la meitat o menys del que hauria de ploure“. Segons el director de l’espai protegit, això “hipoteca la vida de fauna i flora del Cap de Creus“.
Per Mascort, “és paradoxal que cada cop s’inverteix més en preservació de biodiversitat, però el canvi climàtic provoqui que cada cop se’n perdi més“. Tot i això, el conseller s’ha mostrat satisfet amb el fet que gràcies a la protecció del Cap de Creus s’hagi aconseguit “salvar paratges de la urbanització i espècies que ja no hi serien“.
Macroparc eòlic
Pel que fa a la construcció prevista d’un macroparc eòlic al Cap de Creus a la que els mateixos grups ecologistes que van impulsar la creació del parc natural el 1998 s’oposen, el conseller d’Acció Climàtica ha deixat clar que la posició del Govern és la de tirar-ho endavant perquè “no és incompatible amb la preservació“. I ha afegit: “És evident que cal implementar generadors d’energies renovables al país per deixar de consumir energies fòssils i seria incomprensible que es fes arreu del territori menys en alguns llocs perquè la gent no els vols“. “No hi ha alternativa“, ha sentenciat.
L’acte ha acabat als volts de les dues del migdia amb una acció simbòlica d’alliberament d’un xoriguer, una au que habita al Cap de Creus i que, en el cas de l’exemplar alliberat, s’ha recuperat després de trobar-se ferit. També hi ha assistit un duc que s’alliberarà aquest diumenge a la nit a Colera, prop de la zona on es va trobar i també un cop recuperat.
La inauguració de la nova seu també ha comptat amb la presentació d’una exposició fotogràfica amb instantànies dels 25 anys del parc i amb una mostra de miniatures de barraques construïdes amb la tècnica de la pedra seca al Cap de Creus.
200.000 en el nou equipament
El nou equipament acull el Punt d’Informació del Parc, les oficines del personal tècnic i una sala multiusos amb capacitat per a una vuitantena de persones. Així mateix, inclou una sala de reunions i un espai de magatzem, entre d’altres. Les obres de remodelació han tingut un cost d’uns 200.000 euros.
Pel director del parc natural del Cap de Creus, la nova seu “no està en un espai tant emblemàtic com Sant Pere de Rodes, però facilitarà la gestió“. “Pensem que és una manera d’enfocar-nos cap al futur amb una seu renovada i accessible per tothom“, ha dit.