El portaveu del Parlament Europeu, Jaume Duch, ha destacat aquest dissabte que els grups d’extrema dreta, liderats ara per Giorgia Meloni, Marine Le Pen i Viktor Orbán, “no sumen” sinó que “es fan la competència”.
En la seva intervenció a les jornades de reflexió europeista Europa en Blau que s’han celebrat aquest dissabte a Calonge i Sant Antoni, Duch ha assegurat que la fragmentació a la ultradreta “reforça l’obligació” dels altres grups a trobar “acords estables” i evitar que siguin ells els que “portin la iniciativa del que passa” al Parlament Europeu. L’ascens de l’extrema dreta o com fomentar els valors europeus han centrat la jornada, on s’ha anunciat la creació d’un Premi a l’Europeisme en homenatge a l’eurodiputat Francesc Gambús, mort el 2019.
En ple debat a l’Eurocambra per la configuració final dels diversos grups parlamentaris, Duch ha remarcat que s’estan dividint entre els que són pro-Ucraïna –com l’espai d’ECR i Meloni– i els que són pro-Rússia, amb Orbán i el seu nou grup Patriotes al capdavant. Això, ha dit Duch, els impedeix arribar a acords.
Duch ha assegurat que la decisió de Vox de deixar els Conservadors i Reformistes Europeus (ECR) i unir-se a Orbán ha estat una “correcció” de la seva situació, ja que ha apuntat que el seu encaix amb el grup de Meloni no havia acabat de funcionar.
El portaveu del Parlament Europeu ha dit que caldrà veure amb quins d’aquests grups s’acaba podent “fer política”, tot i que ha admès que, tradicionalment, amb l’extrema dreta no s’ha pactat. Ara, però, Meloni sí que ha entrat en la dinàmica de pactes, mentre que Duch preveu que amb Le Pen seguirà el “cordó sanitari” i amb Orbán dependrà de l’evolució de les seves polítiques i els partits que en formin part, on poden haver-hi diverses formacions amb responsabilitat de govern.
En tot cas, Duch ha dit que s’hauria d’aconseguir que l’ascens dels ultres sigui “passatger” i que no es normalitzin el seu tipus de polítiques.
La UE “funciona millor sense el Regne Unit”
Preguntat sobre la victòria dels laboristes al Regne Unit i les seves implicacions per les relacions amb la UE, Duch ha descartat que el debat sobre el Brexit es reobri. “No hi haurà una reunificació”, ha dit. Amb tot, sí que ha apuntat que en una dècada, aproximadament, si les relacions segueixen millorant, es podria arribar a un model similar al que es té amb Noruega.
En tot cas, Duch ha assegurat que la Unió Europea “funciona millor” sense els britànics, i ha posat en dubte que polítiques com la compra conjunta de vacunes o la inversió en Next Generation s’hagués pogut tirar endavant amb ells al Consell Europeu. “Hem de ser realistes, la Unió Europea funciona millor sense el Regne Unit que amb el Regne Unit. Dit això, és evident que la relació hauria de ser el més potent possible”, ha dit.
Homenatge a Paco Gambús
La quarta edició d’Europa en Blau ha comptat amb un homenatge a l’eurodiputat Paco Gambús, mort el 2019. La seva primera mentora, l’exeurodiputada Concepció Ferrer, ha repassat els seus inicis en política europea i el seu compromís amb els valors europeus i la defensa dels drets de tots els ciutadans.
L’exvicepresidenta del Govern, Joana Ortega, també ha recordat el seu pas per l’executiu català, així com la seva determinació i humilitat. Frederic López, assessor de Gambús al Parlament Europeu, ha expressat la seva voluntat, sempre, de “reunir-se amb tothom”, així com les ganes que tenia d’acostar Europa als joves, sempre portant instituts a visitar les institucions a Brussel·les.
L’alcalde de Campdevànol, promotor d’Europa en Blau i moderador de la taula d’homenatge a Gambús, Oriol Lázaro, ha recordat que Gambús va ser qui li va ensenyar a tocar la guitarra i ha tocat una peça que va composar en la seva memòria que ha fet posar l’auditori dempeus.
Els reptes futurs
En l’última taula de debat, sobre els reptes de la UE, Oliver Wiethaus, president del Cercle de Directius de parla alemanya, i Pau Solanilla, impulsor de Sostenibles.org, han destacat la necessitat de no renunciar als valors per fer front al “malestar profund” de part de la societat.
Wiethaus ha assegurat que un dels motius de l’ascens de l’extrema dreta és el pacte de sostenibilitat, i ha demanat “flexibilitat” tot i admetre que no hi solucions fàcils. En aquest sentit, ha apuntat que un dels grans problemes de les noves generacions és la necessitat “d’immediatesa” en l’obtenció de resultats, derivada de l’època de les xarxes socials.
Solanilla ha indicat que en el context actual “no necessitem polaritzar més” sinó revitalitzar valors essencials, i cal “coratge institucional i empresarial” però també “empatia” per entendre perquè hi ha cada vegada més gent que vota opcions extremistes.
Oficialitat del català i reconstruir el projecte
La consellera d’Acció Exterior, Meritxell Serret, ha fet la clausura de les jornades, des d’on ha tornat a reivindicar l’oficialitat del català i la necessitat de “construir un projecte europeu que il·lusioni i recuperi el lligam del bé comú”.
“Ens trobem en un moment clau després de les eleccions europees“, ha dit Serret, que ha destacat que “Catalunya és i vol continuar sent un soci actiu i fiable del projecte europeu, amb una veu influent”. En aquest sentit, ha apuntat a l’oficialitat del català i la macroregió mediterrània com a prioritats pel Govern de cara a la nova legislatura europea.
