Begur.- El president del Cercle d’Economia, Jaume Guardiola, ponent en el XVè Debat d’Economia a Begur celebrat aquest dijous, ha situat “la recessió fora de l’escenari central de Catalunya, l’estat espanyol i la Unió Europea”, i s’ha mostrat optimista respecte a la possibilitat de controlar la inflació en els pròxims mesos.
Guardiola, llicenciat en Dret, Ciències Empresarials i MBA per ESADE, també ha repassat el complex taulell geopolític global i la història i vocació de la institució que presideix des de l’any passat, d’influir “amb mirada llarga” per al progrés de l’economia catalana. La sessió, sota el títol “El futur immediat de l’economia global”, ha aplegat unes 80 persones al Parador d’Aiguablava de Begur.
Guardiola, que va ser conseller delegat del Banc Sabadell entre 2007 i 2020, i actualment també és patró de la Fundació Esade, va començar la intervenció introduint el paper del Cercle d’Economia des de la independència d’interessos, però vetllant “per l’interès general”, i en va repassar els orígens, al 1958, amb la figura i “clau de volta” del gironí Jaume Vicens Vives. El Cercle aglutina, segons el seu president, “entre 1.200 i 1.300 socis”, amb “vocació regeneradora” i, a més d’economistes, veus d’altres sectors de coneixement. Respecte a la perspectiva sobre la situació econòmica i empresarial a Catalunya i a escala global, es va mostrar optimista: “La primera visió és que els mercats internacionals estan contents”, en el “millor inici d’any a Europa” dels darrers exercicis, i deixant enrere “les visions molt pessimistes que es van escoltar al 2022, i sobretot l’estiu passat”, va afirmar.
D’aquesta manera, va deixar “la recessió fora de l’escenari central” de previsions macroeconòmiques per a Catalunya i el conjunt de la UE, tot i el problema de la inflació, que va destacar que s’està contenint. “Els Bancs Centrals mantenen el missatge ferm de les pujades de tipus”, va admetre, malgrat que “els futurs anticipen que la cursa acabarà al 3,5%”, en el cas de la UE, i va augurar que a partir de l’any vinent es podria retornar a una certa contenció de tipus.
No obstant aquest missatge optimista, Guardiola contempla que cal “preveure un món amb inflacions més altes” d’aquest llindar del 2% que fins ara els Bancs Centrals fixaven com a topall desitjable. Els preus de l’energia continuaran sent superiors als habituals fins fa pocs anys, i altres factors, com ara la relocalització i recuperació d’indústries a Catalunya i la UE faran créixer els preus. També creu que això limitarà els creixements del PIB, però va defugir l’altre fantasma catastrofista: l’estanflació, que barreja estancament i alces de preus.
Efectes geopolítics
El president del Cercle d’Economia no va obviar la influència creixent de la geopolítica sobre les economies interconnectades, i va compartir la perspectiva del CIDOB que preveu el risc que el conflicte entre Rússia i Ucraïna es cronifiqui: “Occident no vol que Ucraïna perdi, però també preocupa que guanyi” i aquest fet afavoreixi “una escalada” entre Rússia i l’OTAN. En paral·lel, Guardiola creu que la integració d’Ucraïna a la UE anirà per llarg, i hi va vincular un altre factor, com ara la possible recuperació de la crisi a Xina, que torni a fer encarir els preus de l’energia. També va tenir paraules per al “terratrèmol dramàtic” a Turquia i Síria, que pot sacsejar els governs dels dos països, amb bona entesa amb Rússia. I va deixar per al final un altre factor clau per a l’economia domèstica, com és l’aposta dels Estats Units i el govern de Joe Biden per enfortir la indústria nord-americana, fet que pot afeblir el paper d’algunes multinacionals a la UE.
En el torn de preguntes i debat, Guardiola ha intentat respondre una pregunta complicada del president de la Cambra de Girona, Jaume Fàbrega, sobre la manera de superar la visió incerta de molts empresaris sobre el futur, una “por que desmobilitza inversions”. El president del Cercle d’Economia va admetre la situació, tot i els actius que aglutina Catalunya, amb cartes per ser “una economia guanyadora”, però que ha perdut PIB per càpita en les darreres dècades. Guardiola va prescriure un millor finançament autonòmic i la necessitat que les forces polítiques trobi “espais de consens”. Finalment, va mostrar-se favorable a potenciar l’activitat als aeroports de Girona-Costa Brava i Reus, amb el TAV i un funcionament coordinat amb el de Barcelona-El Prat, però va deixar clar que la necessitat, i amb ampli consens entre partits polítics, és que Catalunya i Barcelona disposi de connexions intercontinentals directes. I per acabar, es va mostrar partidari d’una harmonització entre tributs, per evitar competències entre territoris, però deixant clar que veu injust l’impost de patrimoni (“duplicat”).
El president de la Cambra de Palamós, Pol Fages, va aprofitar l’acte per fer balanç de la feina feta en els darrers anys, com ara en materia de suport a l’emprenedoria, a la potenciació de cicles de FP Dual o la implicació en la cogestió del litoral de la Costa Brava que enllaça amb la voluntat d’esprémer l’economia blava, a través de les activitats nàutiques. I l’alcaldessa de Begur, Maite Selva, que va tancar els parlaments, va agrair a Guardiola el fet d’apropar la perspectiva macroeconòmica als empresaris locals, “per mirar al futur amb valentia, talent i fermesa”. El cicle dels Debats d’Economia a Aiguablava, a més de Banc Sabadell, compta amb els patrocinis de Moventis-Sarfa i Aigües de Catalunya.
