El projecte Coracias aconsegueix que el gaig blau “arreli” a l’Empordà amb 47 parelles i 151 polls nascuts

Figueres.- (ACN)
Aquesta temporada, s’han ocupat un 62% de les caixes niu que hi ha a les torres elèctriques dels Aiguamolls i el Montgrí

El projecte Coracias, que des de fa anys es desenvolupa al Parc Natural dels Aiguamolls de l’Empordà i el del Montgrí, les Illes Medes i el Baix Ter, ha aconseguit que el gaig blau “arreli” a la zona amb un total de 47 parelles i 151 polls aquesta temporada, un 17% més que fa dos anys. La iniciativa, en la qual col·labora Endesa, vol aconseguir que aquesta espècie migratòria amenaçada criï a les 83 caixes niu que hi ha instal·lades a les seves torres elèctriques. Tot i que ara aquests ocells ja estan buscant insectes a la sabana africana, durant els últims mesos han ocupat un 62% des les caixes niu disponibles, que han tingut un “72% d’èxit reproductor”.

El gaig blau és una espècie molt lligada a ambients agrícoles i ramaders extensius, on nidifica en cavitats com ara arbres vells com ho són les oliveres o els ametllers; així com en construccions humanes. La pèrdua d’aquests espais així com la seva absència en zones com són els aiguamolls de l’Empordà, fa que la col·locació de caixes niu sigui una mesura de gestió adient per oferir llocs per nidificar i contribuir a la reproducció i conservació de l’espècie.

Fa més de vint anys que Endesa fa accions al respecte i des de 2017, de manera directa a través del projecte Coracias. Des dels seus inicis, s’han instal·lat desenes de caixes nius entre els dos parcs naturals. A més, en diverses d’elles hi ha instal·lades càmeres de fototrampeig que permeten, d’una banda, fer el seguiments dels ocells i vigilar els seus depredadors i, de l’altra, controlar els emissors GPS que s’han col·locat a alguns exemplars.

L’objectiu de totes aquestes mesures és aconseguir una població reproductora de gaig blau estable a l’Empordà. Cal subratllar que d’altres caixes niu han estat ocupades per espècies també amenaçades o en regressió com el xot, el xoriguer petit i el xoriguer comú. Les torres elèctriques, a més, degut a la seva alçada, suposen un important refugi de seguretat davant de possibles depredadors.

El creixement del gaig blau a l’Empordà ha estat sostingut en el que portem de segle. El 2000 hi havia en aquesta àrea geogràfica una petita població estimada entre tres i sis parelles reproductores. Una espècie que està en perill d’extinció a nivell estatal, i que a Catalunya està “propera a l’amenaça”. L’inici del Projecte Coracias i la instal·lació de caixes niu va suposar un ràpid augment de la població de gaig blau, que va passar a més de vint parelles en tot just una dècada.

Mica en mica, i de manera gradual, es van anar ampliant els objectius per a comprendre millor l’ecologia d’aquestes aus en aquest àmbit, com el marcatge d’individus amb GPS per a conèixer l’ús de l’hàbitat i la instal·lació de càmeres de fototrampeig per a detectar les causes dels fracassos en la seva reproducció.

Per primer cop, a la Catalunya Central

A aquest èxit cal sumar-hi l’aterratge del gaig blau a la Catalunya central, concretament a Osona, la primera vegada que hi nidifica i hi cria. Fins al moment, aquest ocell només havia nidificat a l’Alt Empordà, a les Terres de l’Ebre, al Penedès, a la Plana de Lleida, al Camp de Tarragona i a algun punt de la Selva, on ha criat en forats naturals. Tant sols es coneix una localitat de cria ocasional en tota la demarcació de Barcelona.

La col·laboració entre Endesa i el Grup de Naturalistes d’Osona-ICHN, va fer possible que el 2022 la Companyia cedís dos suports (un de mitjana tensió i un altre de baixa tensió) ubicats a l’entorn de l’ermita de Santa Maria de Vilanova (segle XVI) perquè allotgessin dues d’aquestes caixes. L’entitat en va col·locar tres més a d’altres instal·lacions properes. Cinc en total, doncs, perquè aquesta espècie que s’alimenta d’insectes (bàsicament de coleòpters i ortòpters) i de petits rèptils, tingués un altre punt on instal·lar el niu més enllà dels forats en arbres, murs i parets de cases velles que sol escollir. La iniciativa ha donat els seus fruits: dues parelles de Coracias garrulus han niat a la comarca i n’han nascut un total de nou polls.

El gaig blau (Coracias garrulus) és un migrador transsaharià que arriba a Catalunya durant el mes d’abril per reproduir-se i s’hi està fins a final d’estiu. Amb una mida mitjana (d’entre 29 i 32 centímetres de longitud, de bec a cua; i d’entre 52 a 57,5 centímetres d’envergadura d’una punta d’ala a l’altre en posició ales obertes) destaca el seu plomatge acolorit amb una particular gamma de blaus, un to poc comú entre les aus i que el fa molt característic. A Catalunya, la seva població ha presentat un lleuger increment en els darrers anys, tot i que amb fortes oscil·lacions.

La necessitat de tenir cura del gaig blau, espècie protegida per la Directiva d’Aus i present al Llistat Espanyol d’Espècies Silvestres en Règim de Protecció Especial, és degut la seva fragilitat en aquesta zona en concret, dins de l’àmbit peninsular es tracta de la població més reduïda. En aquest context, la presència de les infraestructures elèctriques suposen un avantatge, ja que la principal amenaça és la manca d’ubicacions naturals per niar.

Projectes de conservació de la biodiversitat 

Endesa, dins del Pla de Conservació de la Biodiversitat i conscient de l’inevitable impacte que provoquen les instal·lacions elèctriques, pretén amb col·laboracions i projectes com aquest, compensar i ajudar al desenvolupament d’espècies que necessiten una especial atenció per a la seva conservació dins de l’entorn natural on opera la companyia.

Tags: aus, biodiversitat, fauna, Gaig Blau, medi ambient, ocells

1 comentari. Leave new

  • rossend.isern@gmail.com
    22 d'octubre de 2024 18:03

    Haig de felicitar l’Ajuntament de Pals per la campanya contra els mosquits, d’una efectivitat excepcional.- L’any 2015, al costat de cas vaig comptar 116 nius d’orenetes, a casa hi havian mosques i mosquits, com tota la vida n’hi havia hagut, i jo amb una pala matamosques les mataba. Pero desde fa dos anys, al costat de casa no hi ha ni un sol niu d’orenetes, ni he de matar mosques, tampoc he de netejar les caques de l’acera,(el vehicle de neteja s’estalvia de passar la màquina per l’acera i en fa més avia de fer el carrer) i així els ocells insectivors s’en han d’anar cap a l’interior, on si veig quan vas als pobles veïns que no fan campanya de desinsectació que hi ha orenetes ,pardals i aus variades.- qui en vulgui veure, que vagi a Verges (ho dic perqué un curs d’ocells que van fer a Palafrugell ens hi van portar a veures ocells variats,amb en Jordi Sargatal de professor) i poblests de l’interior.

    Respon

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Fill out this field
Fill out this field
Introduïu una adreça electrònica vàlida.

Notícia anterior
El suquet de peix torna a Roses del 25 d’octubre al 3 de novembre
Notícia següent
L’acusat de matar un transportista a la Jonquera i apunyalar-ne un altre va enviar missatges “d’amenaça” abans del crim

Vols estar informat?

Subscriu-te i rebràs les notícies de l’Empordà gratuïtament al teu correu.

Fill out this field
Introduïu una adreça electrònica vàlida.

Catalunya News

Segueix-nos

Instagram

També us pot interessar

Idiomes