Glòria Jara i Albertí
Santa Cristina d’Aro.- El segon cap de setmana de setembre Romanyà de la Selva celebra la seva Festa Major tot i que en les últimes edicions la festa es concentrava en el matí del diumenge.
Enguany, els actes van començar al dissabte 9 de setembre i es van perllongar fins a l’endemà al migdia. Es va donar el tret de sortida de la Festa Major, al matí, divulgant part del patrimoni històric i natural que té Romanyà al voltant del nucli, com és la Cova d’en Daina i els suros monumentals. A la tarda l’Associació de veïns del Disseminat de Romanyà de la Selva va prendre la iniciativa organitzant, a la plaça de l’Església, jocs per a la mainada i tot seguit va recuperar el sopar popular i el ball que fa unes dècades es realitzava a dins del pati de can Cama. La vetllada, amenitzada per el Dj Bouettec va congregar més d’un centenar de veïns de Romanyà, familiars i amistats.
L’endemà, la Festa Major de Romanyà va continuar recordant a mossèn Gumersind Vilagran i Roquí en motiu dels 80 anys de la seva arribada a Romanyà. Prop d’un centenar de persones es van aplegar per conèixer i recordar els llocs on mossèn “Gumersindo”, tal com l’anomenava la gent, hi va deixar empremta. Una visita guiada realitzada a través de Maria Perpinyà i Vilagran, neboda del rector, de Jordi Gaitx, arxiver de Santa Cristina d’Aro i de les intervencions de persones que havien viscut a Romanyà o bé que l’havien conegut com en Manel Boadas de can Lloveras, en Josep Mont de can Pons, en Julià Morales… i el suport de fotografies de l’època. L’acte, que va durar més d’una hora i mitja, va començar a la plaça de l’Església, va continuar a la terrassa de l’actual restaurant Can Roquet, a davant de can Güytó, a la Creu de Romanyà, al menhir de la Murtra i es va tornar al punt d’inici fent parada a davant del bust de l’escriptora Mercè Rodoreda.
Mossèn Gumersind va ser rector de Bell·lloc d’Aro, Romanyà de la Selva i de Sant Cebrià dels Alls entre l’octubre de 1943 i el gener de 1955. Durant aquests deu anys i escaig la seva presència es va fer estimar a mesura que va anar posant llum a la fosca postguerra que vivia la gent d’aquestes contrades. Una llum que encara perdura al cor i a la ment de moltes famílies. Entre moltes altres accions, va habilitar part de la rectoria de Bell·lloc d’Aro, on ell vivia amb una germana Assumpció, en una petita escola mixta perquè tots els nens i nenes de Bell·lloc i de Romanyà poguessin anar a escola sense haver-se de desplaçar fins a Santa Cristina. Però Mossèn “Gumersindo” també va condicionar l’espai que havia sigut el cementiri de Romanyà fins al 1911 a l’actual plaça de l’església eliminant els barrots, les reixes… i les bardisses, fent que fos un lloc obert, diàfan i apte per poder-hi parlar. Al 1954 va inaugurar l’atri que hi ha entre la plaça i can Cama i una font perquè les persones necessitades s’hi poguessin aixoplugar. També va apostar per restaurar la Creu de Romanyà, malmesa durant la Guerra Civil i un cop restaurada va organitzar del multitudinari aplec de Santa Creu cada primer diumenge de maig; el primer va ser el 6 de maig de 1945. Preveient el final al monumental suro d’en Cama, mossèn “Gumersindo”, a l’any 1952, va ser l’impulsor d’aixecar el menhir de la Murtra i l’any següent va intervenir en la restauració del dolmen del mas Bousarenys a Bell·lloc… i gràcies a la bona amistat que mantenia amb la gent de Romanyà l’escultor Antoni Delgado va cedir, a l’any 1999, la Mare de Déu de Romanyà, de bronze massís que hi ha a l’atri. Tal com recorda Maria Perpinyà a “Crònica d´un rector. En record de Mn. Gumersind 1943-2004” la seva última missa i estada a Romanyà va ser al maig de 2004 per celebrar el cinquantenari de l’atri i al 2 d’octubre d’aquell mateix any va morir.
Va ser un acte emotiu per als 6 nebots de mossèn “Gumersindo” en veure’s envoltats per tanta gent, però també ho va ser per la gent que havia tingut la sort de compartir les seves vides amb el rector, pels que ens agrada la història local… Però el bon ambient que aquest any havia pres la Festa Major de Romanyà es va estroncar en saber que la cobla “La Principal de Banyoles” no acompanyaria el solemne ofici ni realitzaria la mitja audició de sardanes a la sortida. El motiu va ser la mort inesperada als 21 anys d’Iris Martí, trombonista de la cobla, a causa d’un accident al centre de Girona el dia abans. Descansa en pau, Iris!
La festa es va acomiadar amb un aperitiu ofert per l’Ajuntament de Santa Cristina d’Aro.
