Catalunya.- El Tribunal Constitucional, en una sentència del 8 de febrer d’enguany, dona la raó a la Generalitat i desestima, per unanimitat, el recurs d’inconstitucionalitat que va presentar el Govern del PSOE el maig de 2021 contra la Llei de protecció i ordenació del litoral.
L’alt tribunal sentencia que, segons l’Estatut, la Generalitat ha assumit les competències sobre els títols d’ocupació i ús del domini públic maritimoterrestre que fins aquell moment exercia l’Estat. Per tant, el Govern català està facultat per atribuir als ajuntaments del litoral la competència d’atorgar les autoritzacions de les activitats en domini públic maritimoterrestre que estiguin previstes en els plans d’ús del litoral i de les platges.
La Generalitat de Catalunya atorga anualment unes 1.000 autoritzacions per dur a terme activitats d’interès turístic internacional, nacional, regional o local, així com esdeveniments esportius o culturals, als ajuntaments del litoral i a particulars i empreses. La Generalitat, a través del Departament de la Vicepresidència i de Polítiques Digitals i Territori, examina i autoritza, si s’escau, aquests usos, que tenen lloc en l’anomenada franja de domini públic maritimoterrestre, la titularitat de la qual correspon a l’Estat.
La Llei de protecció i ordenació del litoral, aprovada el 2020, introduïa canvis en aquest sistema per descentralitzar la presa de decisions i simplificar la tramitació administrativa. Així, la Llei preveu que els ajuntaments costaners elaborin i tramitin els seus plans d’ús del litoral i les platges, de durada pluriennal, que la Generalitat ha d’aprovar definitivament. En el marc d’aquests plans d’ús del litoral i de les platges, els ajuntaments podran autoritzar les activitats en domini públic, tenint en compte que són les administracions més properes a la ciutadania i més coneixedores de les necessitats dels seus municipis.
En canvi, el recurs d’inconstitucionalitat presentat per l’Estat qüestionava aquesta atribució als ajuntaments de la capacitat per atorgar les autoritzacions, amb l’argument que anava més enllà de la competència purament executiva o de gestió que té la Generalitat en la matèria. Segons l’Estat, afectaven la seva titularitat pel que fa al domini públic marítimoterrestre.
L’Estat també al·legava que es vulnerava la Llei estatal de costes, perquè aquesta no reconeix expressament com una competència pròpia dels municipis l’atorgament de les autoritzacions.
Emparada per l’Estatut
Cal tenir present que l’Estatut atribueix a la Generalitat la competència executiva per a la gestió dels títols d’ocupació i ús del domini públic maritimoterrestre, especialment l’atorgament d’autoritzacions i concessions.
El Tribunal Constitucional conclou, precisament, que mitjançant l’Estatut, la Generalitat assumeix expressament la competència que fins llavors exercia l’Estat. Per tant, la seva recent sentència confirma que la Llei de protecció i d’ordenació del litoral de Catalunya respecta la competència estatal i avala la seva constitucionalitat.
D’altra banda, el Tribunal Constitucional resol que, d’acord amb el repartiment de competències de la Constitució i l’Estatut, la Llei de costes no impedeix que s’atribueixi aquesta competència als ajuntaments. De fet, considera que els preceptes impugnats respecten el règim general de domini públic establert a la Constitució i a la normativa bàsica de costes.
Ara, per tant, el Govern català elaborarà i desplegarà els instruments reglamentaris de la Llei de protecció i ordenació del litoral. Un cop aprovats, aquests instruments permetran que els ajuntaments tramitin els seus plans d’usos de les platges i puguin encarregar-se d’autoritzar les activitats previstes en els seus municipis.
