El Tribunal Suprem anul·la l’obligació per a tots els contribuents de presentar la declaració de l’IRPF per mitjans electrònics

Rosa Guanter (Sòcia-directora TAX Palafrugell – TAX Palamós – TAX Torroella de Montgrí)
rguanter@tax.es

El Tribunal Suprem anul·la l’Ordre d’Hisenda que exigia a tots els contribuents la presentació de la declaració de l’IRPF per mitjans electrònics, ja que la Llei General Tributària reconeix el dret, i no l’obligació, dels ciutadans a utilitzar els mitjans electrònics, així com el deure de l’Administració de promoure la seva utilització i la impossibilitat d’imposar la seva utilització.

El Tribunal Suprem així ha avançat en una nota de premsa la part dispositiva de la seva sentència en la qual anul·la l’exigència als contribuents de presentar la declaració de l’IRPF per mitjans electrònics a través d’Internet, realitzada en l’Ordre del Ministeri d’Hisenda HAC/277/2019, de 4 de març, “perquè s’estableix de manera general per a tots els obligats tributaris sense determinar els supòsits i condicions que justifiquin, en atenció a raons de capacitat econòmica, tècnica, dedicació professional o altres motius, que s’imposi tal obligació“.
El tribunal estima a la seva sentència un recurs de l’Associació Espanyola d’Assessors Fiscals, i declara la nul·litat de diversos articles de l’Ordre d’Hisenda que fixaven aquesta imposició general.
L’Ordre anul·lada fixava que la declaració hauria de presentar-se per mitjans electrònics a través d’Internet pels procediments i llocs que estableix. Amb aquesta nova resolució, la Llei General Tributària reconeix el dret –no l’obligació– dels ciutadans a utilitzar els mitjans electrònics, així com el deure de l’Administració de promoure la seva utilització. “L’Administració pot realitzar accions que propiciïn i facilitin la consecució de determinat objectiu”, en aquest cas la utilització de “tècniques i mitjans electrònics, informàtics i mitjans telemàtics“, però no pot imposar la seva utilització obligatòria als ciutadans, en tant que obligats tributaris, als quals, com reconeix l’art. 96.2 LGT (Llei General Tributària), se’ls reconeix el dret a relacionar-se amb l’Administració, i a fer-lo amb les garanties necessàries a través de tècniques i mitjans electrònics, informàtics o telemàtics, “però no l’obligació de fer-ho, no per descomptat com a resultat d’aquesta norma, el significat de la qual com a principi general d’ordenament jurídic tributari resulta palesa“, subratllen els magistrats.
Afegeix la sentència que, proclamat a l’article 96.2 de la Llei el dret dels ciutadans a relacionar-se electrònicament amb l’Administració, no cal interpretar que l’habilitació legal prevista a altres articles d’aquesta Llei i de la de l’IRPF “permetin al Ministre d’Hisenda establir amb caràcter general una obligació allí on l’art. 96.2 de la Llei estableix un dret”. “I això és, totalment, el que fa l’Ordre HAC/277/2019, impugnada, perquè el sotmetiment a l’obligació de presentar telemàticament la declaració es dirigeix a tot el potencial col·lectiu d’obligats tributaris per un impost que, com és el cas de l’impost sobre la renda de les persones físiques, aconsegueix a la generalitat de les persones físiques que realitzin el fet imposable, sense distingir cap condició personal que justifiqui que s’imposi l’obligació de declarar i liquidar per mitjans electrònics“, afegeixen els jutges.
D’altra banda, afegeixen que “determinar els supòsits i condicions de presentació de les declaracions per mitjans electrònics o telemàtics no significa que la llei autoritzi la norma reglamentària a deixar sense efecte el dret, que és el que fa l’Ordre HAC/277/2019, sinó que requereix identificar quines característiques o circumstàncies concorren en determinats obligats tributaris, que els diferenciïn del conjunt dels obligats tributaris –per als quals relacionar-se electrònicament és un dret– i que justifiquen la pertinència d’imposar-los l’obligació de relacionar-se necessàriament de manera electrònica, en lloc del dret, exercitable o no, a fer-ho en aquesta forma“.
La sentència ha estat dictada per la Secció Segona de la Sala del Contenciós, i revoca la resolució prèvia de l’Audiència Nacional, que no va donar la raó a l’Associació d’Assessors Fiscals pel que fa a la nul·litat d’imposar la declaració de l’IRPF per Internet.

Tags: activitats econòmiques, administració electrònica, deure, drets, economia, impostos, irpf, serveis, societat, TAX, Tribunal Suprem

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Fill out this field
Fill out this field
Introduïu una adreça electrònica vàlida.

Notícia anterior
SSIBE obre un servei diari de canguratge per a famílies amb infants durant les visites a l’Hospital de Palamós i al CAP de Palamós
Notícia següent
Els Bombers donen per controlat l’incendi de Portbou i Colera, que ha cremat prop de 600 hectàrees

Vols estar informat?

Subscriu-te i rebràs les notícies de l’Empordà gratuïtament al teu correu.

Fill out this field
Introduïu una adreça electrònica vàlida.

Catalunya News

Segueix-nos

Instagram

També us pot interessar

Idiomes