Els arqueòlegs han excavat les restes d’una casa d’entre els segles V i VII dC associada al conjunt episcopal tardoantic d’Empúries. Situada a la terrassa superior del jaciment, és contemporània al desenvolupament del baptisteri i la basílica.
Les excavacions al sector de Santa Margarida, que formen part del projecte de recerca vinculat a les àrees portuàries d’Empúries, han aportat noves dades sobre els habitants que vivien al voltant del conjunt episcopal. A més de l’estructura de la casa, els arqueòlegs han recuperat diverses eines i objectes –alguns, de metall– associats a l’agricultura i a la ramaderia. En paral·lel, s’han completat les prospeccions geofísiques de diversos sectors adjacents a l’entorn de Santa Margarida.
Durant el mesos d’octubre i novembre, un equip d’arqueòlegs del Museu d’Arqueologia de Catalunya (MAC) ha reprès els treballs de recerca al sector de Santa Margarida, a l’oest del turó d’Empúries (l’Escala). La campanya d’aquest 2024 tenia un doble objectiu. Per una banda, completar les prospeccions geofísiques a les àrees adjacents al sector central del jaciment, on es van descobrir les restes del baptisteri i la basílica del conjunt episcopal tardoantic d’Empúries. I per l’altra, excavar diversos espais per definir la relació d’aquest nucli amb l’antic estuari que aleshores hi havia a la zona.
Les prospeccions amb georadar, fetes per l’empresa SOT-Prospecció Arqueològica, s’han estès en una superfície de gairebé 13.000 metres quadrats. En concret, a diferents espais repartits entre el nord i l’oest de la carretera actual que porta a Sant Martí d’Empúries. “Els resultats obtinguts demostren la continuïtat del nucli d’hàbitat de Santa Margarida en aquests sectors i permeten tenir una idea més precisa de les seves dimensions, característiques i organització“, subratlla el Museu d’Arqueologia.
En paral·lel, i per verificar allò que deia el georadar, els arqueòlegs han fet excavacions en diferents espais d’aquest nucli vinculat al conjunt episcopal. Aquí, l’objectiu era conèixer quina relació tenien les construccions amb l’antic estuari (que delimitava per l’oest i el nord tot el promontori d’Empúries). “Aquests treballs han confirmat les dades obtingudes en diferents sondejos geològics, que posaven de manifest que el jaciment de Santa Margarida s’emplaçava al costat d’una zona de maresmes i ambient estuari“, concreta el MAC.
Agricultura i ramaderia
De les excavacions que s’han dut a terme, en destaca la que s’ha centrat a recuperar les restes d’una casa situada a la terrassa superior del jaciment. Ja se n’havia detectat l’estructura durant les prospeccions, i ara els arqueòlegs n’han desenterrat les restes de l’estructura. Daten del segle V al segle VII després de Crist (dC); és a dir, que són contemporànies al desenvolupament del conjunt episcopal emporità.
A més, d’aquí també se n’han recuperat diverses eines i objectes de l’època –alguns, metàl·lics– associats a les activitats agrícoles i ramaderes dels seus habitants. “Els resultats obtinguts proporcionen també una valuosa informació del potencial estratigràfic, així com també de la naturalesa i estat de conservació del jaciment, factors que són cabdals per poder planificar millor les futures recerques arqueològiques i, alhora, la seva recuperació patrimonial“, precisa el Museu d’Arqueologia.
La intervenció a Santa Margarida s’inclou dins el programa de l’actual projecte quadriennal de recerca arqueològica (2022-2025) que se centra a estudiar les antigues àrees portuàries d’Empúries. Finançat per la Direcció General del Patrimoni Cultural, aquest projecte s’impulsa des del Museu d’Arqueologia en el marc del Pla de recerca de l’arqueologia i la paleontologia catalanes del Departament de Cultura. Les excavacions arqueològiques al sector de Santa Margarida previstes en aquest projecte varen començar ja l’any 2020 i compten també amb el finançament de l’Ajuntament de l’Escala.