Quan ara fa un any el Govern va decretar l’entrada en fase d’emergència per sequera al sistema Ter-Llobregat, els cinc pantans que abasteixen prop de 6 milions de persones tocaven fons amb unes reserves de poc més del 16% i 100 hm3 d’aigua embassada.
L’episodi de sequera no ha conclòs, però un any després l’escenari és un altre: avui els embassaments del Ter-Llobregat –i les conques internes en conjunt– dupliquen aquells nivells i acumulen 206 hm3 d’aigua, que és gairebé el 34% de la seva capacitat. Un 2024 pluviomètric “normal”, i l’estalvi en el consum fruit de les restriccions han alleujat la situació, per bé que encara hi ha un 17% dels municipis de les conques internes en fase d’excepcionalitat, i un 6% en emergència.
La declaració d’emergència al sistema Ter-Llobregat es va allargar fins a primers de maig, i va comportar una sèrie de restriccions en el consum d’aigua en tota aquesta àrea. D’una banda, la reducció de la dotació d’aigua per habitant i dia a 200 litres, la restricció d’un 80% de l’aigua en els usos agrícoles, d’un 50% en la ramaderia, i d’un 25% a la indústria i en els usos recreatius.
Les pluges de la primavera van situar els embassaments dels rius Ter i Llobregat novament al 25%, quan tot just dos mesos enrere havien tocat fons –al llindar del 15% de la seva capacitat– i van permetre aixecar aquest nivell d’emergència per passar al d’excepcionalitat. Al juliol, l’executiu va acordar rebaixar encara més les restriccions per sequera, fins al nivell actual d’alerta, en 118 municipis de la capçalera del Llobregat, la capçalera del Ter i la zona del Llobregat mitjà. Els nous episodis de pluja de la tardor han permès remuntar la baixada de reserves pròpia dels mesos d’estiu i que en general el 2025 s’afronti en una situació menys extrema que la de fa un any. Si més no, les reserves als pantans del sistema Ter-Llobregat i de les conques internes en conjunt dupliquen a 31 de gener el que hi havia exactament un any enrere.
Darnius Boadella, encara al 17%
En aquest context de millora generalitzada de les reserves a les conques internes, l’embassament que més tímidament ha crescut és el de Darnius Boadella, a l’Alt Empordà. Segueix per sota del 20% (estava al 12% fa un any), i ha guanyat poc més de 3 hm³ d’aigua. La manca de pluja abundant en aquest entorn explica la situació, i per això aquesta és l’única zona àmplia del país on es manté la situació d’emergència. De fet, a mitjan gener el Govern va ampliar a 22 nous municipis de l’Alt Empordà l’estat d’emergència per sequera pel descens de nivell de l’aqüífer Fluvià-Muga.
2024, un any plujós
El 2024 ha marcat un canvi de tendència dels tres anys anteriors pel que fa a les precipitacions. El 2021, 2022 i 2023 s’havien caracteritzat per ser secs i el 2024 ha recuperat nivells normals de pluges. En algunes comarques, ha estat un any plujós o molt plujós, particularment en àrees de l’Alt Camp, Baix Ebre, Montsià i Tarragonès. L’evolució de les reserves d’aigua els últims cinc anys als pantans de les conques internes són el mirall del dèficit de precipitació d’ençà del temporal Glòria, així com dels registres més normalitzats de pluja de l’any passat.
El balanç de precipitació del 2024 només és lleugerament deficitari en petites zones del nord-est. Les úniques comarques on hi ha estacions que no han assolit els 400 mm són punts de la Ribera d’Ebre, el Segrià, el Pla d’Urgell i el Segrià. Al massís del Port s’han superat els 1300 mm i en alguns sectors d’alta muntanya del Pirineu occidental s’han superat àmpliament els 1500 mm. De fet, el 2024 es troba entre els tres anys més plujosos a 23 de les sèries de més de 20 anys, sobretot a les comarques del Montsià, Baix Ebre, Tarragonès, Baix Camp, al Penedès i l’Anoia, i al Segrià, a l’Alt Urgell i a l’Alta Ribagorça. El 2024 ha resultat especialment plujós en alguns sectors del sud del litoral, tant a la costa Daurada com a les Terres de l’Ebre, fins al punt que algunes estacions de la Xarxa d’Estacions Meteorològiques Automàtiques amb poc més de 30 anys de dades han registrat l’any més plujós de la sèrie.
La sequera continua
Amb tot, l’episodi de sequera hidrològica no es dona per acabat a Catalunya. Si bé només uns quants municipis que s’abasteixen dels pantans de les conques internes segueixen actualment en situació d’emergència –la majoria, a l’Alt Empordà–, n’hi ha més d’un centenar que segueixen en excepcionalitat i gairebé 400 (el 62%) en alerta, ambdós estats amb restriccions en l’ús de l’aigua associades.
De fet, només hi ha 36 municipis de les conques internes que estiguin en situació de plena ‘normalitat’, des del punt de vista de les reserves d’aigua. Tots ells, concentrats al Berguedà, el Ripollès, també al Pla de l’Estany i a l’Alt Camp.
