Girona.- Asetrans, l’associació de transportistes de Girona, demana als ajuntaments, principalment els de la costa, que els facilitin l’entrega de mercaderies sobretot durant la temporada alta, que té lloc a partir de Sant Joan i fins a finals d’agost.
Els transportistes consideren que durant aquest període “cal ampliar l’horari per carregar i descarregar (recollir i entregar) el material, tenir més places de càrrega i de descàrrega i expulsar els cotxes privats del centre”. L’associació ha participat en un estudi que ha fet arribar a una trentena de consistoris analitzats perquè tinguin “més consciència” i “canviïn” unes mesures de mobilitat que “incrementen la precarització del sector”.
Eduard Ayach, vicepresident d’Asetrans, considera que actualment els consistoris de la costa no estan gestionant correctament la mobilitat de les mercaderies. “S’està acostant la campanya forta i qui realment té les eines de mobilitat són els ajuntaments; cada municipi s’ha blindat amb restriccions. Les places de càrrega i descàrrega són insuficients, amb la Covid es van reduir perquè s’eixamplaven les voreres i ja no s’han recuperat”. També lamenten que, sovint, aquestes places les ocupen vehicles privats. Ayach també creu que “s’han d’ampliar els horaris” per descarregar les mercaderies: “Hi ha poblacions que es pot fer de 8 a 12 h, però hi ha establiments que fins a les 12 no obren i després el transportista es veu obligat a aparcar a 3 km lluny i caminar amb el carretó a 35º en ple estiu. Aquest fet incrementa la precarització del sector, però malgrat això i la falta de conductors, el sector vetllarem per garantir el millor servei”.
Asetrans subratlla que “som empreses de servei públic que som una solució i no un problema i creiem que s’ha d’eliminar el cotxe privat del centre, del particular que ve de vacances, sense pressa i volta per trobar aparcament”. Darrerament i a causa de la Covid-19 també han augmentat considerablement les entregues de paqueteria al sector privat, generant més tràfic d’aquest tipus d’operadors logístics.
Amb aquest estudi l’associació confia que “els ajuntaments agafin consciència que les mercaderies han d’arribar a lloc i que són prioritàries respecte al cotxe privat. Quanta menys estona estiguem per repartir el material, millor per tothom; la productivitat augmenta i no col·lapsem la població”. Ayach afegeix que “hi ha molta diferències en les mesures de cada població; cadascú té el seu pla de mobilitat a mida. Algunes poblacions, per exemple, entre les 10-12 h no et deixen entrar i t’expulsen del centre; altres han instal·lat moltes càmeres amb afany recaptatori per evitar que entris més enllà de l’hora establerta”. Des del Covid i des dels atemptats a la Rambla de Barcelona afirmen que “es vol que les zones del centre quedin sense vehicles i hi ha més restriccions i impediments, com pilones, per circular”.
Asetrans, ha col.laborat a través de la Federació d’Organitzacions Empresarials de Girona (FOEG), a realitzar un Estudi estratègic sobre la Distribució Urbana de Mercaderies (DUM). Anàlisi i Pla de propostes de millora per la Distribució de Mercaderies a la demarcació de Girona. El treball ha permès disposar de dades reals i objectives sobre la situació de la distribució urbana de mercaderies (DUM) a la demarcació de Girona. La següent fase d’aquest estudi s’està preparant i la intenció és que en els propers mesos Asetrans formi part, com a actor principal juntament amb comerciants i veïns i tots els actors implicats, dels plans de mobilitat de cada ajuntament. L’estudi ha analitzat una trentena de municipis, entitats i nuclis gironins: Portbou, Llançà, El Port de la Selva, Cadaqués, Roses, Empuriabrava, l’Escala, Torroella de Montgrí-l’Estartit, Pals, Begur, Palafrugell, Calella, Llafranc, Tamariu, Palamós, Sant Antoni de Calonge, Castell-Platja d’Aro-S’Agaró, Sant Feliu de Guíxols, Blanes, Tossa de Mar, Lloret de Mar, Puigcerdà, Girona, Figueres, Olot, Ripoll, Santa Coloma de Farners, la Bisbal d’Empordà i Banyoles.
Una insuficient organització urbana sobre la distribució
L’estudi conclou que és urgent una actuació sobre les ordenances i els sistemes reguladors tant sobre la naturalesa de la distribució com dels punts físics de càrrega i descàrrega (CiD). Considera que, en general, hi ha una insuficient organització urbana sobre la distribució i una falta d’implicació per part dels comerços, de l’hostaleria i restauració.
En aquest projecte s’han enquestat a responsables polítics, policies municipals, agrupacions de comerços i titulars empresarials per dur a terme una diagnosi de la situació que respongui a diversos punts de vista, atès que no sempre els criteris són coincidents. Segons la informació aportada per la FOEG, la fotografia actual de la DUM a la demarcació de Girona necessita una actuació conjunta. La reflexió ha de tenir en compte a l’administració, als operadors de transport i a les empreses receptores i emissores de mercaderies de les demarcacions de Girona afectades. La manca de dades, d’homogeneïtat dels plans de mobilitat urbana i de les ordenances referents a la regulació de la circulació a la via pública, fan que sigui complicat establir un criteri únic per a la millora d’aquests serveis de distribució de mercaderies.
Asetrans, amb 450 empreses i 3.000 vehicles
L’Associació de Transportistes per carretera de Girona va ser creada l’any 1977 i és la patronal més representativa del sector del transport per carretera, tant de viatgers com de mercaderies de la província de Girona. Està formada per 450 empreses -i 3.000 vehicles- de tots les mides i sectors d’activitat del transport per carretera.
Actualment està presidida per Àlex Gilabert i el vicepresident és Eduard Ayach. Els objectius d’Asetrans són la defensa dels interessos del sector, la seva representació en tots els àmbits socials i polítics en els que pugui tenir interès i la posada en comú de serveis pels seus associats, entre altres. L’associació també realitza una àmplia activitat formativa per a les empreses i treballadors del sector, essent centre autoritzat per impartir els permisos de conducció de vehicles.
Deixa un comentari