El Col·legi d’Enginyers de Camins adverteix que serà “molt difícil mantenir indefinidament” totes les platges catalanes davant els efectes del canvi climàtic i demana un “canvi de paradigma” en l’abordatge del litoral.
Això és el que apunta un document elaborat per un grup de treball i coordinat per Agustín Sánchez Arcilla, director del laboratori d’enginyeria marítima de l’Escola de Camins de la UPC. Sánchez Arcilla diu que cal un pla que sigui “flexible” amb mesures a curt i llarg termini per protegir el litoral i basat en solucions naturals per protegir la costa, com ara maresmes, davant les solucions tradicionals, com posar sorra, murs, esculleres o espigons.
El document reclama un “canvi de paradigma” en l’abordatge de la costa amb la implementació de solucions naturals. Aquestes, adverteix el coordinador del document, requereixen temps i “més espai” i podrien afectar passeigs marítims, vies del tren que passen a prop de la platja o edificis. Una de les solucions que plantegen és la creació de maresmes que protegeixin les platges.
El nivell del mar està pujant quatre mil·límetres l’any l’última dècada, mentre en la dècada dels anys vuitanta era un mil·límetre. Davant aquesta realitat, el document del Col·legi d’Enginyers de Camins defensa que les solucions no poden ser les mateixes que abans i que cal que siguin solucions naturals les que protegeixin el litoral.
Consideren que cal eliminar barreres als corrents litorals de sediments per augmentar la capacitat d’aquests corrents de redistribuir els sediments segons l’onatge, recuperar espai darrere la platja per permetre l’avenç i el retrocés successius de la línia de costa associats a la redistribució constant de sediments i recuperar sistemes naturals de retenció dels sediments, com ara dunes amb vegetació a les platges o prats submarins.
“Són solucions més lentes, però amb efectes més duradors i amb més capacitat d’adaptació als canvis en el clima marítim“, argumenten.
Un rànquing d’actuacions prioritàries
Sánchez Arcilla avisa que les platges “poden desaparèixer si no es fa res“, però remarca que no ha d’haver-hi “cap platja condemnada“. “Si fem un pla, qualsevol platja es pot protegir o mantenir“, indica. En el document, el Col·legi d’Enginyers de Camins defensa que cal un pla per protegir el litoral i que aquest ha d’incloure un “rànquing” amb platges prioritàries.
El coordinador del document admet que aquest rànquing “no serà del gust de tothom” perquè “ningú vol perdre“, però reivindica que aquesta mesura permetria actuar “de forma proactiva“. Aquest pla, indica, ha de ser “flexible” perquè a totes les platges no se’ls pot aplicar la mateixa solució. “Tampoc sabem com s’accelerarà el canvi de clima. Ha de ser flexible perquè si s’accelera més tinguem alguna sortida“, remarca.
El pla necessita la coordinació de totes les administracions, les locals, la Generalitat i l’Estat, ja que tenen “competències complementàries“.
