La Bisbal d’Empordà.- Aquesta setmana l’equip de paletes de la brigada municipal de l’Ajuntament de la Bisbal d’Empordà ha acabat de col·locar un mural ceràmic commemoratiu dels 700 anys del Mercat de la Bisbal.
La peça, encarregada per l’Ajuntament de la Bisbal d’Empordà, forma part de les activitats commemoratives: ha estat duta a terme per Rulduà Ceràmica amb l’assessorament de l’Arxiu Comarcal del Baix Empordà. Representa un plànol creat per l’historiador Jordi Frigola que reflecteix com era la Bisbal d’Empordà als inicis del mercat i com va anar evolucionant al llarg dels segles en que es va anar consolidant. Esquemàticament i amb relleu, s’hi pot veure com era el nucli antic i s’hi poden ubicar les torres i la muralla.
“Durant diversos segles el mercat es va contenir a l’interior de les muralles bisbalenques i a partir del segle XVI va començar anar més enllà, a espais com la plaça Nova, per tal de seguir evolucionant”, explica Jordi Frigola, que vol posar de manifest que “s’ha d’entendre d’una manera molt generalitzada”. Frigola el va conformar després d’un llarg procés d’investigació històrica i, segons argumenta, el va haver de modificar quan arran de les obres d’ordenació del carrer Ample, a l’alçada del número 16, l’agost de l’any 2019 s’hi va trobar una torre antiga enderrocada a finals del segle XIX.
700 anys de mercat
L’atorgament del privilegi de celebració d’un mercat els divendres que va fer el rei Jaume II és un fet que s’emmarca en el context de la fi del comtat d’Empúries. Les contínues baralles territorials entre el comtat i el rei (amb els seus súbdits, com el bisbe de Girona) ocorregudes a partir de 1303 van comportar, entre d’altres coses, la prohibició de celebrar el mercat de Monells el 1313. Un cop finalitzat el conflicte i en el marc de la reorganització del territori, el rei va decidir atorgar el privilegi de mercat a la Bisbal. Cal tenir en compte que la Bisbal era una vila amb importància econòmica per dos motius: perquè era la capital administrativa del Bisbat a l’Empordà i per l’activitat de la seva aljama jueva. El privilegi va ser demanat al rei pel bisbe de Girona, Pere de Rocabertí, que va atorgar llicència per celebrar un mercat setmanal els divendres i va concedir protecció a totes les persones que el concorrerien, durant la seva estada i en la seva anada i tornada.