Glòria Jara i Albertí
Santa Cristina d’Aro.- Durant el mes de setembre passat es van arranjar diversos elements estructurals de l’església de Santa Cristina que s’han anat degradant a causa del pas del temps.
Una de les actuacions va ser retirar les herbes que hi havia a la teulada de les capelles laterals i que provocaven filtracions d’aigua a l’interior de l’església.
També es va reparar, reproduint la seva forma original, la clau penjant de la Capella del Santíssim que va caure, en part, a mitjans de l’any 2020. L’empresa constructora Copayba també ha reparat la teulada de la sagristia perquè hi havia filtracions d’aigua de pluja i van malmetre la pintura de la volta, elements de mobiliari i tancaments de fusta e la sagristia. Per altra banda, s’està observant l’evolució d’una esquerda vertical que es va formar a principis del 2020 en una paret també de la sagristia. Una altra de les actuacions va ser reparar el sostre de la cel·la del campanar a causa també de les filtracions d’aigua de pluja i el pas del temps. Aquesta part de l’església, de difícil accés per l’alçada, està formada per un embigat de fusta, llates i empostissat ceràmic amb pendents. Es van substituir els cairats malmesos per uns de nous de fusta de roure. També es va reparar el forjat del campanar.
Les obres han tingut un cost de 46.300 euros. La parròquia farà front a la despesa aportant un 10% de l’import total, 5.000 euros, a partir de col·lectes i del fons que disposa. La resta anirà a càrrec de la caixa de compensació del Bisbat de Girona.
A l’any 1041 l’abat i els monjos del monestir de Sant Feliu es van reunir a l’església de Santa Cristina amb Ermessenda, comtessa de Barcelona, el seu germà Pere, bisbe de Girona i Guifred Vidal, senyor de Pals. En aquella reunió es va acordar que el monestir de Sant Feliu s’encarregaria de la custòdia i la defensa del castell del barri Castell d’Aro. En aquella mateixa reunió es varen concedir les primícies i delmes de la parròquia de Santa Cristina. El temple romànic va ser construït abans del segle X i actualment és un monument protegit i inventariat dins el Patrimoni Arquitectònic Català.
