Palafrugell.- Des del dissabte 8 de maig i fins a l’1 d’agost, el Museu del Suro de Palafrugell presenta “Sentir la Sureda”, una mostra inèdita de la fotògrafa nord-americana establerta a Catalunya, Michele Curel, i comissariada per la historiadora de la fotografia, Laura Terré.
L’exposició compren 71 fotografies de gran qualitat, en color i en blanc i negre, de diferents mides i formats, així com un vídeo testimonial d’entrevistes a la gent del bosc. Es tracta d’una mirada personal i emocional de l’autora, més enllà de la descripció de l’ofici, tornant a l’origen de les sensacions i records i amb el rerefons dels sentiments i opinions dels propis treballadors.
A través d’aquesta mostra, Michele Curel evidencia el rerefons emocional i poètic que contenen els paisatges i els retrats dels peladors de suro, vistos tots dos en un paral·lelisme que els fa anàlegs en importància i dependents els uns dels altres. El coneixement del terreny i el punt de vista proper queda palès en cadascuna de les fotografies.
Segons Laura Terré, el punt de vista de l’autora d’estima i admiració per aquests treballadors i els arbres, posa l’accent en la importància de regenerar, mantenir i preservar aquests boscos i fer de pont entre les societats urbanes i rurals amb l’esperança de que les noves generacions agafin el testimoni d’aquests homes que, tot i transformant-la, viuen en comunió amb la natura.
Lluny d’una idea romàntica que resti realisme a la feina que es duu a terme als boscos, Curel ens mostra la duresa de la jornada, el caràcter encara artesanal dels processos, la senzillesa de les eines, la noblesa dels rostres i la força dels cossos, amb la idea de promoure un canvi de paradigma en l’explotació de la natura en el futur com a escenari per a la reconstrucció dels espais naturals d’aquestes comarques, que veuen perillar l’eventual equilibri en les relacions entre l’home i el paisatge, alterades per l’abandonament de les activitats tradicionals i els impactes industrial i de l’explotació turística.
L’exposició
“Sentir la Sureda”, presenta un conjunt coherent d’imatges amb l’objectiu de mostrar els protagonistes de la pela del suro a les comarques del nord-est català, entre les províncies de Girona, Barcelona i també al Rosselló. El to de la narració és descriptiu i sensible a l’hora, destacant la implicació de l’autora amb la temàtica tractada i el seu caràcter humanista, empàtic tant amb els treballadors com amb els arbres i l’entorn natural. No es tracta d’una exposició merament documental, en el sentit de presentar didàcticament els processos de la pela del suro i els entorns naturals, sinó mostra també les emocions de l’autora cap un tema que entén com a universal, més enllà de la localització a la qual treballa, sobre la Vida, la Natura i els éssers humans que hi viuen en contacte.
Les fotografies són una selecció feta expressament per a aquesta exposició, d’un treball més ampli que l’autora està portant a terme des de les peles del suro de l’estiu de l’any 2018 i que va continuar durant les temporades dels anys 2019 i l’estiu de 2020. La continuïtat del projecte en altres països es va veure afectada a causa de la pandèmia, per la qual cosa no ha pogut avançar, posposant-la al 2021.
La mostra inclou, també, el testimoni d’alguns peladors del suro en plena activitat. A través d’un vídeo de 15 minuts -amb guió, edició i disseny sonor de José Bautista / Kansei Sounds-, el públic és trasllada a l’interior del bosc, descobreix l’activitat de la pela del suro i pot sentir la sureda i la seva gent.
Aquest projecte te la missió de donar visibilitat als peladors del suro que, amb el seu esforç per guanyar-se la vida, també estan contribuint a una gestió forestal sostenible. Ells són els primers d’una llarga cadena d’homes i dones que treballen amb aquesta matèria primera natural. Les alzines sureres –Quercus suber– són arbres endèmics de la Mediterrània Occidental i al voltant d’aquesta regió –principalment a Portugal, Espanya, França, Itàlia i el Magreb– milers d’homes treballen en aquesta activitat. Són homes invisibles que, encara que treballen a menys d’una hora de trajecte de les principals ciutats i pobles, la seva activitat és força desconeguda i poc reconeguda.
La fotògrafa i autora: Michele Curel
Michele Curel va néixer a la ciutat de Nova York, filla d’argentins que s’hi havien desplaçat a treballar. Des de ben petita, la Michele va acompanyar els seus pares viatjant arreu del món. A la dècada de 1970 van traslladar la residència a Europa. Primer a Barcelona i després a París, on la Michele va estudiar durant un any a l’École Active Bilingüe. Finalment va tornar a Barcelona, on va cursar periodisme a la Universitat Autònoma de Barcelona. A la dècada dels 80 va tornar a Nova York per a treballar com a assistent de fotògrafs importants. De mica en mica, la seva activitat es va especialitzant en el món editorial, ja com a fotògrafa autònoma, resolent encàrrecs d’importants editors, principalment treballs de retrat, d’ arquitectura (tant d’exteriors com interiors) i també de viatges.
A la dècada de 1990 va tornar a Barcelona, on encara viu i guarda el seu arxiu. Des de llavors ha treballat amb les publicacions més importants i prestigioses del món com el New York Times Magazine, Newswwek, Time, National Geographic, Vanity Fair, Sports Illustrated, Marie Claire (España), Elle (España) El País Dominical, La Vanguardia Magazine i El Mundo entre d’altres.
Curel és una fotògrafa incansable, que cerca sempre nous horitzons i viatja amb freqüència a la ciutat de Nova York i, en general, als Estats Units, a la resta d’Europa, a l’Àfrica Ha estat presidenta de l’AFPE (Associació de Fotògrafs i Fotògrafes Professionals d’Espanya).
Darrerament, es dedica a la producció de projectes de narrativa audiovisual “visual storytelling” Els seus interessos s’han orientat cap a la producció de projectes multimèdia sobre l’empoderament de les dones, la bioeconomia i la problemàtica del canvi climàtic a l’entorn dels boscos per construir un pont d’unió entre la societat urbana i la rural. Una tendència encara més accentuada pel fet d’haver esdevingut propietària de suredes.
