Figueres.- Figueres ha homenatjat aquest dissabte els deportats figuerencs als camps d’extermini.
El Memorial Democràtic instal·larà 11 noves peces stolpersteine a Figueres, peces artístiques urbanes en record de persones que van ser víctimes del nacionalsocialisme que es col·loquen a la vorera davant la darrera residència que va tenir la persona en llibertat. Amb les peces que s’instal·laran el proper dissabte hi haurà 230 llambordes stolpersteine arreu del territori català.
La consellera de Justícia, Ester Capella, i l’alcaldessa de Figueres, Agnès Lladó, han lliurat la llamborda en record del deportat Vicens Gené als seus familiars. La peça s’ha col·locat a la mateixa plaça de l’Ajuntament.
A Figueres s’han presentat un total d’11 Stolpersteine, després d’un rigorós estudi que ha permès confirmar la identitat d’aquestes persones deportades. En l’estudi hi ha participat l’Arxiu Municipal de Figueres, MUME, el Grup de Treball Exili, Deportació i Holocaust de l’Alt Empordà i l’ Associació Triangle Blau per a la Preservació i Difusió de la Memòria Històrica, a més de les aportacions d’alguns familiars que s´han pogut contactar.
L’alcaldessa de Figueres, Agnès Lladó, ha remarcat que “avui fem un acte de justícia i de reparació democràtica. Fen justícia i visualitzem 11 figuerencs. És necessari posar nom i rostre a les víctimes i entendre que cadascuna té una història al darrere, per comprendre que les polítiques de memòria no són per remoure el passat des de la nostàlgia, sinó per justícia. Cal humanitzar les víctimes i treure-les de l’oblit. La recuperació de la memòria històrica és un acte de justícia per reivindicar la dignitat de totes aquelles persones que han estat silenciades per la força i la repressió”.
Toni Garcia, del Grup de Treball Exili, Deportació i Holocaust de l’Alt Empordà ha fet “un agraïment als familiars de les víctimes i a l’Associació Triangle Blau. Cal trencar el silenci per recuperar la història i per formar ciutadans compromesos i solidaris. Cal una tasca educativa perquè els nens i nenes coneguin la història dels camps de concentració”.
Per la seva banda, la consellera de Justícia, Ester Capella, ha remarcat que “els errors que va generar el feixisme, mai s’hauria de restituir. Cada llamborda és un acte de dignitat, és recuperar la memòria històrica. És una restitució de la dignitat de tots plegats. Tenim la obligació de recuperar la nostra història per tenir un futur digne”.
A més de la Consellera i de l’Alcaldessa, l’homenatge ha comptat amb la participació de Patrícia Gomà, secretària general del Departament de Justícia; Jordi Font, director del Memorial Democràtic; Gemma Domènech, directora general de Memòria Democràtica, Jordi Martinoy, director dels Serveis Territorials de Justícia a Girona; Alfons Quera, director del MUME; Lluís Fontané, president del Triangle Blau; Alfons Martínez, regidor de Cultura de l’Ajuntament de Figueres i Eva Astarloa, directora de l’Arxiu Municipal de Figueres i un representant del Grup de Treball Exili, Deportació i Holocaust de l’Alt Empordà.
Els deportats en record dels quals es col·loquen les llambordes stolpersteine a Figueres són: José Allueva (1917-1941); Martí Bosch (1917-1941); Rossend Capellades (1910-1944); Joan Coronas (1899-1944); Valentín Garcia (1889-1944); Vicens Gené (1888-1940); Tomàs Marmaneu (1913-1941); José Martín (1921-1944); Joaquin Masó (1911-1944); Enric Moner (1900-1944); i José Santaló (1914-1941).
Actualment, n’hi ha a Albatàrrec (1), Cardona (3), Castellar del Vallès (5), Cervera (3), Cubelles (1), els Guiamets (1), Esparreguera (7), Girona (16), Gironella (7), Granollers (7), Granyena de Segarra (1), Igualada (10), Lleida (11), Manresa (24), Mataró (15), Navàs (6), Olesa de Montserrat (10), les Oluges (1), la Prenyanosa (1), el Pont de Vilomara i Rocafort (1), Prats de Lluçanès (2), Puig-reig (4), Rubí (11), Sant Antolí i Vilanova (1), Sant Vicenç de Castellet (1), Sanaüja (1), Santa Perpètua de la Mogoda (1), Talavera (1), Torà (1), Tarroja de Segarra (1), Vallfogona de Riucorb (1), Vilafranca del Penedès (9), Pontils (1), Santa Coloma de Queralt (3) i Sabadell (61).
75.000 Stolpersteine arreu del món
Gunter Demnig va crear i instal·lar la primera Stolpersteine l’any 1996. Des de llavors, ha col·locat més de 75.000 llambordes a una vintena de països com França, Finlàndia, Lituània o fins i tot Argentina. Stolpersteine és un terme alemany que vol dir ‘pedres que ens fan ensopegar’. Són blocs de ciment, d’aproximadament 10 cm x 10 cm, amb una placa de llautó daurat on hi ha gravades les dades més rellevants de la víctima.
Cens de deportats
Les dades sobre els deportats figuerencs es poden trobar al cens “Deportats catalans i espanyols als camps de concentració nazis” (banc.memoria.gencat.cat). Es tracta de la base de dades de deportats més completa de l’Estat amb un total de 9.161 persones deportades registrades, de les quals n’hi ha a l’entorn de 2.000 de catalanes. El Cens és el resultat d’un projecte de recerca liderat pel Memorial Democràtic amb la col·laboració de l’Amical de Mauthausen i la Universitat Pompeu Fabra
El Memorial Democràtic
El Memorial Democràtic és una institució pública adscrita al Departament de Justícia que té per missió la recuperació, la commemoració i el foment de la memòria democràtica a Catalunya del període 1931-1980. L’entitat rememora la lluita antifranquista i la transició a la democràcia fins a les primeres eleccions al Parlament de Catalunya.
L’acte ha acabat amb la interpretació de “La cançó d’un deportat” a càrrec del músic Josep Tero.
Deixa un comentari