Torroella de Montgrí.- Aquestes darreres setmanes, les restauradores Idoia Tantull i Laia Roca s’han desplaçat al Museu de la Mediterrània per a realitzar un segon tractament als 42 objectes del Fons etnològic que l’any 2022 van passar per la cambra d’anòxia del Museu Etnogràfic de Ripoll.
Gràcies a la col·laboració de la Xarxa de Museus d’Etnologia, de la que el Museu de la Mediterrània en forma part, les peces triades van rebre un primer tractament a la cambra d’anòxia consistent en la desinsectació mitjançant la incorporació de nitrogen i l’extracció progressiva d’oxigen a la cambra per tal d’arribar a un nivell que garanteixi la desinsectació dels objectes que hi són dipositats. L’avantatge d’aquest sistema neutre és que no introdueix cap substància química a la peça, és totalment innocu i molt efectiu tant per als insectes com per a les larves; d’aquesta manera, queda aturat el procés de degradació de la fusta, els teixits o el paper.
Un cop lliures de xilòfags, cal consolidar els fragments trencats, les zones més debilitades per l’atac dels insectes, tapar els forats que han generat i realitzar una neteja mecànica i química de les diferents zones i materials: treure l’òxid de les parts metàl·liques aplicant productes que evitin o almenys alenteixin els procés d’oxidació, netejar la fusta i realitzar una protecció preventiva de l’atac de nous insectes. Finalment, es disposen els objectes en les millors condicions d’emmagatzematge per a garantir-ne la conservació.
Les peces que s’han restaurat en aquesta ocasió són 2 collars musicals, 4 peces relacionades amb els oficis de sabater i espardenyer (1 banc esclopeter, 2 esclops i 1 forma de sabata), i un conjunt de 36 peces que conformen una col·lecció de ribots. Entre elles hi ha ribots, ribots voltats, ribots tipus cadell, boets, guillaumes, guillaumes voltats, bocells ribot, garlopins, galzadors, copades i garlopes.
Tots aquests treballs de restauració i conservació de les peces es complementen amb el projecte de documentació iniciat el setembre de 2022 sota el nom de “Objectes que ens parlen”. Amb aquesta iniciativa, es pretén documentar alguns dels objectes custodiats al Fons de Reserva relacionats amb oficis que han desaparegut o bé han sofert canvis radicals en la manera de realitzar-se i dels que tenim poca o nul·la informació. Gràcies a la participació ciutadana i a la memòria oral dels nostres convilatans, es poden conèixer el nom de les eines, com s’utilitzaven o per a què servien. S’han realitzat ja dues sessions al voltant de l’ofici de fuster i aquesta setmana se n’ha fet una dedicada als oficis de sabater i espardenyer.
