Torroella de Montgrí / L’Estartit.- Dijous al matí han començat els treballs per instal·lar unes 25 boies ecològiques de manera que es pugui compatibilitzar la conservació de la posidònia (Posidònia oceànica) amb el turisme nàutic.
Les despeses de la instal·lació aniran a càrrec del Parc Natural del Montgrí, les Illes Medes i el Baix Ter. Aquesta actuació es fa d’acord amb l’Ajuntament de Torroella de Montgrí i el Servei de Costes de la Generalitat de Catalunya.
Es preveu que les boies estiguin ja instal·lades els primers dies d’agost i seran gratuïtes per l’usuari. S’intentarà arribar a les 25 sempre que les condicions del fons ho permetin.
Un fràgil tresor submarí que cal preservar
– La posidònia és una planta que es va adaptar a la vida marina fa milions d’anys. A diferència de les algues, la posidònia té arrels, tiges, fulles i flors i un creixement molt lent que afecta a la seva recuperació.
– Genera gran quantitat de material vegetal que alimenta tot tipus d’organismes i afavoreix la producció de biomassa animal que també serveix d’aliment a altres animals.
– Hi ha organismes que habiten sobre les seves fulles, d’altres que aprofiten la seva protecció per fer les postes d’ous i els alevins que es refugien dels depredadors.
– Forma un dels hàbitats amb major biodiversitat del mediterrani amb gran quantitat d’espècies d’interès pesquer.
– La seva presència suposa un eficaç sistema d’amortiment de l’onatge disminuint la capacitat erosiva dels temporals sobre les nostres platges.
– Actua com a filtre biològic i en la qualitat de l’aigua ja que les seves fulles afavoreixen: la sedimentació i deposició de partícules i l’entramat d’arrels i rizomes acumulen gran quantitat de carboni, nitrogen, fòsfor, metalls pesats i altres substàncies la lluita contra el canvi climàtic la reducció de la contaminació marina.
– Té la capacitat de produir 20 litres d’oxigen diaris per cada metre quadrat que ocupa.
– És una gran captadora de contaminants com el diòxid de carboni.
2 comentaris. Leave new
Fa un any que s’esta intentant trobar una formula de concens, i per la nula voluntat del director del Parc, s’han posat boies de delimitacio i prohibit de facto l’anclatge. Tres dies despres de què la Directora general es compromtes que de cap manera es posarien en contra del territori.
Ara l’Alcalde ha imposat una solució sense consensuar amb ningú. Xapussa rera xapussa, del Parc, de la regidoria de costes, i finalment de l’alcalde, tot això el mateix dia que entra en vigor el cobrament de boies de Medes, la mateixa setmana que dimiteix el President del Parc i finalment la guinda, la mateixa setmana que el Director del Parc marxa un mes de vacances
La guinda és bona… si posen alguna boia a les cales, que mennys… i el preu de les boyes a les Medes, no coment 🧐