Girona (ACN).- L’Estat, la Generalitat i les comunitats de regants de la presa de Colomers i del Molí de Pals invertiran 35,8 milions d’euros (MEUR) a la millora de les infraestructures i la modernització de les dues comunitats. L’objectiu és estalviar entre un 10 i un 15% d’aigua a partir dels nous sistemes de regadiu que han de “fer viable” que es pugui seguir el rec i la producció en aquests dos espais del Baix Empordà.
En concret, l’Estat aportarà el prop del 60% de la inversió, a través de fons Next Generation, mentre que la Generalitat n’assumirà el 30%. El 10% restants anirà a càrrec de les dues comunitats que han celebrat l’acord, si bé deixen clar que aquesta no és la solució per la sequera que estan patint actualment.
26,6MEUR a la comunitat de regants de Colomers i 9,2MEUR a la del Molí de Pals. Això és el que destinaran l’Estat, la Generalitat i el sector a modernitzar i millorar les infraestructures, per tal de fer “més eficient” la gestió de l’aigua en aquests dos entorns. L’objectiu final, assenyala el president de la Societat Estatal d’Infraestructures Agràries (SEIASA), Francisco Rodríguez Mulero, és fer viable aquestes dues comunitats. Amb aquests fons es preveu fer les canalitzacions, afegir els hidrants de reg i procurar les infraestructures necessàries per tal d’estalviar aigua i fer front a la sequera i al canvi climàtic.
Rodríguez Mulero ha explicat que la voluntat és avançar cap a una forma de regadiu que permeti que sigui viable. “No existeix agricultura si no té viabilitat mediambiental i social. Per tant hem d’incorporar tecnologia”, ha assenyalat.
De fet, el president de SEIASA ha deixat clar que perquè les noves generacions “vegin futur” no es pot mantenir el reg per sèquies de terra com passa en molts casos. “Hem d’aconseguir que un jove pugui regar amb el mòbil o introduir la tecnologia dels satèl·lits també a l’àmbit de l’agricultura”, ha explicat Rodríguez Mulero.
I d’això va aquesta actuació que preveu invertir especialment en la modernització de les dues comunitats de regants. El president de la del Molí de Pals, Albert Grassot, assenyala que necessiten acabar de modernitzar les parts de regadiu que els queden i que consideren una qüestió “d’emergència nacional, tal i com tenim la situació de l’aigua”.
En els mateixos termes s’ha expressat el seu homòleg de la comunitat de la presa de Colomers, Jordi Aulet, que ha qualificat el projecte “agredolç”, perquè la quantitat d’aigua que els han promès aquest any és “molt minsa”. En el seu cas, una de les inversions que es contemplen és la pressurització del regadiu, però per això “hi ha d’haver una mínima quantitat d’aigua i aquest any no ens n’asseguren gens”, explica contrariat.
El 2026
Les diferents obres previstes tenen un termini d’execució final a l’estiu del 2026. En aquest sentit, Rodríguez Mulero ha remarcat que tant aquestes com les obres que es faran a la demarcació de Lleida han de quedar resoltes en aproximadament dos anys. dels 36,8MEUR que es destinen finalment entre les dues actuacions, el 60% provenen de fons Next Generation, mentre que el 30% va a càrrec de la Generalitat i el 10% ho aportarà la comunitat de regants.
L’acord s’ha fet efectiu aquest dimarts en una reunió entre els representants de l’estat, encapçañats pel delegat del govern espanyol a Catalunya, Carlos Prieto. Abans de la trobada s’han signat els acords entre les comunitats de regants i el president de SEIASA, a la subdelegació del govern espanyol a Girona.
“Ens cal aigua”
Tant Grassot com Aulet han deixat clar que, malgrat que aquesta inversió servirà per millorar les formes de regadiu i fer-les més viables i eficients, no suposen una solució a la sequera que pateixen. En aquest sentit, els dos presidents han criticat la canalització d’aigua que es fa del riu Ter cap a l’àrea metropolitana de Barcelona i el fet que no tenen garantit poder regar. Aulet ha assegurat que per tenir una situació “normal” els caldria nou episodis més com el de la setmana passada de pluja.
“Fa falta aigua. Aquesta inversió estarà el 2026, però les diferents obres que es volen fer a Cataunya per combatre la sequera es parla del 2030. Aquí hi ha quatre o cinc anys que trontolla. Això no s’aguanta“, ha lamentat.