Després d’inaugurar la 16ª edició del festival amb el concert del Cor i l’Orquestra Ciutat de Calella i la coral Cypsella de Sant Feliu de Guíxols, el següent acte programat va ser la conferència del divulgador musical Joan Vives, un dels actes que no falta mai en la programació de Concerts d’Aro.
En motiu de la commemoració del centenari de la mort de Giacomo Puccini, el passat divendres 26 de juliol una seixantena de persones es van congregar en el vestíbul de l’Espai Ridaura per assistir a la conferència “Giacomo Puccini, la darrera llegenda de l’òpera italiana”.
Giacomo Puccini va néixer a l’any 1858 en el sí d’una família numerosa de Luca i quan tan sols tenia 6 anys va perdre el seu pare. Se’l recorda com un nen entremaliat i un fumador compulsiu des de ben jovenet que, al 1924, un càncer de gola li va passar factura. Giacomo Puccini, tot i que 4 generacions dels seus avantpassats havien sigut mestres de capella, ell va trencar la tradició familiar i es va convertir en un dels grans compositors italians d’òpera gràcies a figures com Bazzini i Ponchielli. Al 12 de juliol de 1880 G. Puccini va debutar a la catedral de Luca amb la “Messa di Gloria”, com a obra final de carrera, l’única obra de música sacra que va escriure durant la seva carrera professional. Posteriorment, el llibretista F. Fontana li va escriure els dos primers llibrets: “La Villi”, el qual també va ser un èxit i “Edgar”. G. Puccini va tenir una relació amb Elvira Bonturi, esposa del farmacèutic de Luca, en la qual anys després s’hi va casar i van tenir un únic fill, l’Antonio, qui va ser l’encarregat de gestionar l’herència del seu pare quan va faltar. Puccini va escriure totes les obres a la casa de Torre del Logo, excepte l’última, “Turandot”. Va catapultar en el teatre Regio de Torí amb “Marron Lescaut” i va seguir composant i estrenant grans obres com “La Bohème” al 1896 i “Tosca” al 1900. Entrat ja en un canvi de segle, Puccini es va endinsar en el món oriental i va crear “Madame Butterfly”. En el 1910 va estrenar “Fanciulla del West”, set anys després “La Rondine”, (L’oreneta) i en el 1918 va aportar més innovació musical amb “Il Trittico” així com “Suor Angelica”, (El purgatori), la seva obra predilecta. Al final de la seva carrera artística va composar “Gianni Schicehi”, (El cel), l’única obra còmica i novament va tornar a recórrer a la cultura oriental, es va centrar en Pequín per composar “Turandot”, l’última obra que va escriure però que no la va poder acabar a causa del càncer que li va portar la mort. Una òpera en la qual va utilitzar recursos harmònics moderns i es va estrenar a l’any 1926, dos anys després del seu traspàs.
Giacomo Puccini, a diferència d’altres compositors de l’època, tenia l’habilitat d’arribar a tot el públic, tant si era amant de l’òpera com no. Les seves obres destaquen per les melodies, la petjada de Wagner i el gust per els detallets, arran de la influència que va tenir de França. A partir del segle XX Puccini, la darrera llegenda de l’òpera italiana també se’l recorda per ser el compositor que va inspirar a les bandes sonores de cinema.
