Santa Cristina d’Aro (Gloria Jara i Albertí) .- El dissabte 24 de febrer la sala d’exposicions “la Caixa”, de Santa Cristina, es va omplir per compartir les vivències que va aportar El tren de Sant Feliu a totes les classes socials. Un tren que es va inaugurar el 29 de juny de 1892 i després de deixar una immensa empremta, a la contrada, es va clausurar el 10 d’abril de 1969.
La tarda-vespre va començar amb un documental que TV Girona va dedicar a l’any 2009 a la llavors Casa Màgica, esdevinguda avui el Gran Museu de la Màgia. I tot seguit, Josep Mª Vicens Batet, Vicepresident dels Amics de La Casa Màgica, va iniciar un interessant viatge de gairebé dues hores, casualment la mateixa durada que trigava el tren a fer tot el trajecte de Sant Feliu a Girona. El punt de partida d’aquest viatge, en que la cinquantena de persones assistents van gaudir d’allò més, va ser deixar clar que mentre El tren de Sant Feliu va existir en cap moment se’l coneixia com a Carrilet ni com a Feliuet,… sinó que era el tren per diferenciar-lo del tren gros.
Tal com estava anunciat en el programa, el documental va partir amb els primers models de trens que hi van haver i com eren de deficitàries les comunicacions per carretera a casa nostra. Uns vials sense asfaltar i gens confortables a causa dels sots i xarragastalls que els carros, les tartanes, les diligències, etc. de l’època anaven trampejant com podien en el transcurs de les 6 hores que durava el trajecte d’anar de Sant Feliu a Girona. Aquests dos motius juntament amb el bon moment que vivien les fàbriques de suro de la ciutat de Sant Feliu i la necessitat d’exportar els seus productes cap a l’interior van ser les raons principals per començar a treballar en el projecte del tren de Sant Feliu. Un cop definit el trajecte final de la via es van iniciar les obres. El viatge d’en Josep Mª Vicens va continuar fent parada a cada estació així com en els 5 ponts pròpiament dits –el del Ridaura a l’alçada de Castell d’Aro, el de Salenys, el de la riera Verneda a l’alçada de Cassà, el del Bugantó i el de l’Onyar-. Uns ponts construïts d’obra i d’altres de ferro, sense oblidar els passos a nivell que hi havia a S’Agaró, a Santa Cristina, a la Pujada l’Alou, a Llagostera o a Girona.
La conferència El tren de Sant Feliu. La màgia del record també va tenir temps per parlar de les 6 màquines del tren que fins a la Primera Guerra Mundial funcionaven amb carbó de qualitat, importat d’Anglaterra. També es va mostrar els vagons, de fusta, de 1ª i 2ª categoria per als passatgers, el vagó de Correus amb una bústia així com els de mercaderies amb lavabo o amb gossera,…
La seva inauguració queda en el record de les hemeroteques com un fet cabdal a la història com un tren que va arribar amb la prosperitat de les fàbriques del suro i, a la vegada, que va portar la prosperitat a tots els àmbits de la societat. Sigui transportant mercaderies –suro, ceràmica de Quart, l’aigua de Salenys,… o bé escurçant distàncies entre poblacions com Llagostera, Cassà, Girona. Un tren pròsper per a les fàbriques però també per a la societat tant a nivell de Festes Majors i Fires com per a moltes altres gestions. D’aquí que mig segle després del seu tancament se’l continua recordant no només en actes organitzats per Ajuntaments,… sinó també en les trobades familiars i d’amics.
Els accidents, incidents i anècdotes va ser un altre capítol de la conferència abans d’entomar el declivi i el seu tancament, causats per la competència que li va suposar l’adequació de la carretera i dels primers camions i autobusos de línia. Malauradament el tren i tots els seus accessoris van acabar venuts per ferro vell, cremats i/o abandonats. La conferència va acabar passant el film Spanih Steam gravat al 1968.
La conferència El tren de Sant Feliu. La màgia del record, organitzada pels Amics de la Casa Màgica, va tenir el suport de l’Ajuntament de Santa Cristina, dels Serveis Territorials de Girona del departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya i de La Casa Màgica –col·lecció Xevi-.