Dilluns 6 d’octubre es va retre homenatge al cementiri municipal de la Bisbal d’Empordà als republicans morts durant els fets del 6 d’octubre del 1869, coneguts popularment com el Foc de la Bisbal.
L’acte, organitzat per l’Ajuntament, va aplegar una vintena de persones i es va celebrar davant del monument commemoratiu aixecat l’any 1888.
L’homenatge va comptar amb la participació de regidors del govern i de l’oposició, que han fet una ofrena floral amb una corona elaborada pels alumnes del cicle de Jardineria i Floristeria de l’Institut de la Bisbal. La trobada es va completar amb la interpretació d’una peça amb acordió (de la mà del bisbalenc Jordi Gasull) dedicada a Isabel Vila i amb unes paraules de la directora de l’Arxiu Comarcal, que va recordat breument els fets històrics.
El Foc de la Bisbal de 1869
Amb l’esclat de la Revolució de Setembre de 1868, que va destronar Isabel II i el seu règim, va arrencar un període que es va anomenar democràtic. Els republicans que al costat dels liberals progressistes havien col·laborat en la Revolució van sentir-se traïts quan les Corts Espanyoles van aprovar una Constitució centralista i monàrquica el juny de 1869. Les ordres de revolta que va llançar el partit i la proposta de reunir-se a les capitals de comarca per després anar a ocupar Girona van fer que a la Bisbal s’hi apleguessin prop de 3.000 persones de diversos municipis del Baix Empordà, de Cassà de la Selva, de Llagostera… Quan van saber que les altres comarques no havien respost van decidir resistir a la Bisbal, després de proclamar la República Democràtica Federal. Un bon contingent de l’exèrcit de la guarnició de Girona va atacar la Bisbal per esclafar la revolta del 6 d’octubre de 1869.
L’alçament republicà federal va tenir ressò a la premsa internacional i va ser força comentat l’anomenat Foc de la Bisbal. El resultat va ser un triomf de tots els combatents que s’havien concentrat a la vila bisbalenca: l’exercit governamental atacant es va retirar a Girona a buscar més reforços davant l’aferrissada resistència dels combatents a les barricades, després d’haver capturat amb engany el diputat Pere Caimó, de Sant Feliu de Guíxols, qui presidia la Junta Revolucionària del districte concentrada a la Bisbal. Finalment, quan l’exèrcit del govern tornà a la població amb més nombre de soldats, els republicans es van dispersar, veient-se en inferioritat numèrica davant d’un exèrcit regular ben armat.
