Pau Roig
Situada a uns 260 metres sobre el nivell del mar, just a sobre de Bell-Lloc, en els primers contraforts de les Gavarres (coordenades geogràfiques 41º50.527’, 2º59.380’), la “Cova d’en Riera” és un dels monuments megalítics més espectaculars i, paradoxalment, menys coneguts del Baix Empordà. Malgrat el seu nom, no es tracta d’una cova ni d’una cavitat que s’endinsa dins la terra, tampoc d’una balma; sembla un dolmen enorme, però en realitat és un paradolmen creat per la partició d’un enorme dom granític: la pedra es va partir en dos i un dels trossos va quedar repenjat en altres roques del seu voltant a uns dos metres sobre el nivell del terra, servint d’aixopluc i refugi per a l’home ja des de temps immemorials.
Per iniciar la nostra passejada deixarem enrere Santa Cristina d’Aro i ens dirigirem en cotxe per la carretera GIV 6613 fins a Bell-Lloc d’Aro, una urbanització (o veïnat) amb poc més de dos cents habitants que compta amb un altre petit tresor patrimonial poc conegut: l’església romànica de Santa Maria de Bell-lloc, un edifici d’una sola nau emplaçat sobre una antiga vil·la romana amb capçalera de planta de ferradura a l’interior i poligonal a l’exterior. A ponent té una façana molt alterada, un arc triomfal de mig punt amb una arcada obrada amb dovelles i muntants de pedres escairades, i un tram de volta més baixa que la nau, fins al punt que s’ha arribat a especular que es tractés inicialment d’un temple amb dos absis contraposats, un a cada extrem de la nau. Es tracta d’un tipus de planta poc freqüent al país però amb precedents en esglésies paleocristianes, especialment del nord d’Àfrica. La volta s’adapta a l’espai que cobreix i es pot considerar preromànica, mentre que a l’absis –segurament procedent d’una construcció pre-romànica anterior– hi ha una finestra esbiaixada amb muntants reutilitzats de l’època romana.
A la banda nord de l’església hi ha diverses ruïnes pertanyents a un edifici de planta circular o concèntrica que hi comunicava, potser un baptisteri, mentre que adossada al temple hi ha la rectoria, un notable casal construït al segle XVIII que, malauradament, amaga bona part de l’exterior de l’església.
Vista l’església, girarem a la dreta pel carrer principal de Bell-lloc, l’avinguda de les Gavarres, que seguirem amunt fins deixar enrere les últimes cases; en el moment en què el carrer asfaltat gira de forma pronunciada cap a l’esquerra, just al costat d’un cartell que ens avisa que estem entrant a l’Espai d’Interès Natural de les Gavarres, trobarem un camí de terra a la nostra esquerra que és el que haurem de seguir a peu. Al cap de ben pocs metres, aquest camí es bifurca i hem de seguir la pista que queda a la nostra esquerra, molt estreta i tan en mal estat que resulta impossible pujar-la en 4×4 i encara menys en bicicleta. La pista puja valent durant aproximadament mig quilòmetre fins desembocar en una mena de clariana: malgrat que la pista segueix pujant cap a l’esquerra, unes fletxes de color blau pintades sobre grans pedres de granit ens inviten a desviar-nos cap a la dreta, per un corriol que s’endinsa en el bosc. Ja gairebé hi som: en poc més de quinze minuts hem salvat més de 250 metres de desnivell i a uns cent metres, mig amagada entre l’espessa vegetació, trobarem la “Cova d’en Riera”. Val molt la pena, però, abans o després de visitar la cova, seguir per la pista per on hem pujat amb prou feines un centenar de metres fins trobar un corriol una mica desdibuixat a mà esquerra que ens portarà fins a un altre possible monument megalític, el “Cau del Carboner” (coordenades UTM 31T 499071, 4632346 ETRS 89).
Es tracta d’un possible abric sepulcral o cau d’enterrament que va ser buidat parcialment en temps moderns per bosquetans i carboners, que el van utilitzar com a refugi o lloc d’aixopluc ocasional. La seva entrada està orientada al sud-oest i amida 0,80m d’alçada per 1,20m d’amplada, mentre que les seves mides interiors són 2,70m de llargada per 2,50m d’amplada, amb 1,20m d’alçada màxima (1).
Un paratge espectacular
Des dalt del paradolmen, darrera els arbres, s’obre als nostres ulls una vista esplèndida que va des Bell-Lloc i Llagostera, més enllà, fins al Massís de Cadiretes i el Montseny. La “Cova d’en Riera” també resulta imponent, i sorprèn en un primer moment per les seves grans dimensions: té uns dos metres d’altura, aprofita pedres granítiques naturals i es completa amb una llosa superior més o menys circular, d’uns 6m de diàmetre per 1,30m d’alçada i unes 70 tones de pes, emplaçada sobre quatre pedres o blocs més petits, amb els espais compresos entre ells tapats amb una paret de pedra seca. L’espai interior amida 3,50m de llargada per 4,50m d’amplada; la seva entrada, orientada a l’oest, amida 1,60m d’alçada per 3,10m d’amplada.
La seva cronologia, imprecisa, situa la seva utilització com a cova d’enterrament i inhumació col·lectiva en el Calcolític i l’Edat del Bronze, entre l’any 2.700 i el 700 aC. L’origen de la majoria de coves de la zona és natural, tot i que sovint es modificaven amb corredors d’entrada, lloses que feien de porta o murs de pedra seca per tapiar-les; al municipi de Santa Cristina d’Aro en trobem nombrosos exemples: la Cova dels Moros i la Cova de la Tuna, a Solius, la Cova d’en Pere, al peu de la muntanya de Pedralta, la Cova dels Lladres: a l’Ardenya, i les Coves de Malvet.
Segons Lluís Esteva i Cruañas, pels volts de l’any 1918 Alfred Klaebisch va treure la terra del seu interior i la va llançar muntanya avall, motiu pel qual el nivell intern de la cova és més baix que el de la part exterior. L’alçada màxima a l’interior és d’uns 2m, si bé aquesta part ha patit diverses remocions des de temps antics. Durant la seva excavació, en tot cas, s’hi va trobar un maxil·lar humà i 1 valva de mol·lusc perforada.
Notes:
1.- Veure ROIG, Pau, i NIELL, Xavier (2017): Dòlmens, coves i menhirs. Monuments megalítics del Baix Empordà, el Gironès i la Selva, Palamós: Edicions de la Revista del Baix Empordà, pàg. 117.
Fitxa:
Recorregut: 2 quilòmetres (anada i tornada).
Temps aproximat: 60 minuts (anada i tornada).
Dificultat: Mitjana. La pràctica totalitat del recorregut transcorre per un camí en mal estat, ple de pedres i forats i amb un desnivell força pronunciat.
