El teatre és un art en que l’artista es comunica amb el públic mirant-se mútuament a la cara i compartint el mateix espai. Aquesta màgia fa que hi hagi gent totalment immersa en el món del teatre.
Un exemple és el de la pedagoga social i tècnica d’expressió artística i de comunicació Sylvana Gross-Melzer. La inquietud cultural i l’estima incondicional que té, encara avui, després de més de 5 dècades pel teatre amateur va començar quan vivia a Hamburg, Alemanya.
El 30 d’agost de l’any passat el Festival Internacional de Teatre Amateur de Girona (FITAG) va commemorar el seu primer quart de segle. L’aniversari es va celebrar amb diverses activitats. Una d’elles va ser la de reconèixer als impulsors d’aquest gran festival que mou companyies de teatre de tot el món. Sylvana Gross-Melzer, ja resident a Catalunya, va engegar aquest projecte amb el nom de “El Pati” gràcies a El Galliner. S’encarregava de fer els contactes internacionals i en Jep Sánchez, com a director, s’ocupava de la burocràcia. La Diputació de Girona també hi va col·laborar oferint les infraestructures i diversos sponsors van cobrir gran part del finançament del projecte.
Un any després de rebre aquest homenatge, Sylvana Gross-Melzer ha format part de la trentena d’espectacles del FITAG com a directora del grup Teatre de Butxaca, del Casal Tueda de Sant Feliu de Guíxols, dins de l’associació “El Finestral Teatre” de Castell d’Aro, Platja d’Aro i S’Agaró. Amb l’obra “Gràcies, mestre!” no només ha tingut l’honor de participar-hi sinó que ha sigut el primer grup que ha actuat a FITAG Centres de dia. Una novetat que ha donat a conèixer la vessant social del teatre representant l’obra a les residències de gent gran Maria Gay i Sanitas de Girona.
“Gràcies, mestre!” és un drama-comèdia escrit per Mònica Roqué, membre del grup, en que l’escenari es converteix en una classe de ioga però tant les alumnes com la professora, en comptes de practicar aquesta disciplina d’origen hindú, protagonitzen moltes peripècies. Es va estrenar a finals de la tardor de l’any passat i a partir de llavors es va anar representant a diferents poblacions de la zona. Tot i l’èxit que va tenir, s’ha retocat l’argument i retallat l’obra per tal que tingués una durada màxima de tres quarts d’hora. I també el grup, format per persones de la tercera edat, ha treballat el to, la vocalització, etc. per poder arribar amb més facilitat a tot el públic de les dues residències. Sylvana Gross-Melzer va manifestar en el Diari de Girona “no teníem l’experiència d’estar en una residència i no sabíem com reaccionaria la gent” però les pors es van esvair ben aviat en veure les cares de felicitat que posaven i un cop acabada la funció va arribar el millor moment, el de “donar-nos la mà amb el públic i xerrar una mica amb ells, aquest contacte va ser molt agraït”. Xavier Valentí, actual director artístic del FITAG, valora molt positivament el FITAG Centres de dia: “Els actors ho han viscut molt intensament i han rebut l’atenció, l’escalf i la complicitat del públic”. Una novetat que de ben segur tindrà continuïtat.
Però el FITAG no s’acaba quan el grup finalitza la funció sinó que l’essència d’aquest festival pretén ser el punt de trobada i de coneixença amb altres grups de teatre amateur. Una petita mostra és el trobament que va fer la Sylvana en un dinar durant aquestes dues funcions amb un actor de teatre amateur de Letònia que havia anat a Platja d’Aro, fa uns trenta anys, a actuar amb un grup de teatre català. És un exemple més que el FITAG és molt més que una programació de teatre amateur!
I si encara hi ha algú que no ha vist l’obra del grup Teatre de Butxaca ho podrà fer el dilluns 28 de setembre, a les 6 de la tarda en el Teatre del casino Llagosterenc. Al ser una activitat de la Setmana de la gent gran de Llagostera cal inscriure’s prèviament. Bona vetllada!
