Temi Vives Rego
Algú acurat, és sol·lícit, atent, algú que es preocupa i atén les necessitats de l’altre. Ser curós uneix a les persones i cohesiona la societat.
Tenir cura és aquesta preocupació que sorgeix davant les necessitats de persones o éssers que no són abstractes, sinó concrets: la meva mare, el nen maltractat, aquella senyora que pateix, el meu gat, el meu arbre, la meva casa, el bosc que tinc a prop, etc. No hi ha dubte que la cura de l’altre ha significat un cert progrés cultural en la història de la humanitat. La nostra civilització ha evolucionat, això sí lentament, cap a un rebuig racional i emocional del mal que fa patir als altres.
La cura de la Natura
Però també cal ser curós amb la Natura, es a dir preservar-la i protegir-la. En aquest sentit, tenir cura podria ser definit com allò que s’oposa al desinterès, a la indiferència, a la destrucció del patrimoni natural i cultural del nostre territori. Cuidar és més que un acte, és una actitud d’ocupació, de preocupació, de responsabilització i de compromís afectiu amb l’altre i amb la Natura. Sortosament ja fa temps que a l’escola s’educa en la cura dels éssers vulnerables i amb necessitats especifiques i també a la cura de la Natura. Però la cura requereix temps, atenció, esforç i béns econòmics. Aquesta cura que satisfà necessitats encara està molt relegada a persones concretes o a certes associacions o comunitats que supleixen les deficiències institucionals o polítiques i es bolquen en la cura de dones maltractades, emigrants, el paisatge, la flora o la fauna, etc.
La Natura és un principi de vida que ja era aquí molt abans que l’ésser humà aparegués sobre la Terra. Quan els homes la van modificar i van transmetre-les als seus descendents en forma de cultura, el procés conscient de transformar la naturalesa no humana en humana va ser l’inici de la no sostenibilitat. Avui no usem, sinó que abusem de la Natura i aquest abús és letal per a la vida global i molt desigual entre els pobles. Als anys 60, ja no quedava dubte que la magnitud de l’alteració del planeta era inquietant, preveient-se per primera vegada la possibilitat de la desaparició del propi ésser humà. Que poc que pensem en la Natura! L’hem obviat al considerar-la inesgotable. Ara la descobrim i ens adonem que a penes sabem res i que pot ser que no ens doni temps a salvar-la i desentranyar els seus secrets.
Per a tenir cura de les persones, cal atenció, desvetllament i amor. La cura de la Natura requereix a mes a mes una mirada a llarg termini, més enllà del que es rendible o de les eleccions polítiques cada quatre anys. La política no pot desvincular-se de la Natura i del bé comú. En cal urgentment un sistema de governança dels oceans i dels béns naturals comuns internacionals, que reguli, controli i sancioni de manera efectiva. L’individualisme feroç, el sistema industrial que promou el consum desaforat i generar cada cop mes residus, són maneres d’entendre i viure que no poden continuar mantenint-se molt temps. La sostenibilitat exigeix ser curosos del consum reduint-lo, reutilitzar els béns i reparar-los, reduir els desplaçaments, compartir temps i béns i per damunt de tot: cooperar per preservar els béns comuns. Tot plegat no significa falta de prosperitat ni és incompatible amb la cerca de la felicitat. Com molts especialistes assenyalen, “opulència no és el mateix que satisfacció”
Totes les coses que compartim
Tots compartim camins, carreteres, carrers, serveis d’aigua, drenatge i electricitat, les llavors, la cultura, el territori, el menjar, la pau, etc. A tots ens convé cuidar-los, perquè es tracta de béns comuns que faciliten la vida diària i la fan millor. Els béns comuns, són aquells recursos que són de qualsevol persona però que no són propietat exclusiva de cap en particular.
Cal imperiosament cuidar els llocs i els béns comuns, que és tot el contrari dels mals comuns: la contaminació de l’aire, l’aigua, la terra; la sobreexplotació de recursos fòssils, forestals, pesquers, o del sòl fèrtil; l’acumulació de residus; la disminució de biodiversitat; l’augment de tòxics ambientals amb greus efectes sobre la salut ecosistèmica i humana. Cal protegir i tenir cura dels bens comuns doncs són els pilars de la nostra cultura i del nostre futur.
